Un pla social obsc¨¨

El pla social de xoc presentat per l'aspirant Artur Mas i els seus ac¨°lits de Junts pel S¨ª al tribunal examinador d'investidures de la CUP ¨¦s obsc¨¨.

Sembla el contrari. Sembla atractiu. Per a l'alegre mainada antisistema. I per a qualsevol persona amb una m¨ªnima consci¨¨ncia social. Qui criticaria la millora de la cobertura aliment¨¤ria als nens que no la tenen? O posar fi als talls de subministraments energ¨¨tics als m¨¦s vulnerables? O donar les ajudes a la depend¨¨ncia als qui se'ls est¨¤ negant? O ampliar les places de les escoles bressol? O reduir les llistes d'espera hospital¨¤ries?

Ning¨², excepte la mala gent.

Per¨° passa que aquest conte de fades ¨¦s una estafa pol¨ªtica.

Perqu¨¨ ¨¦s incoherent. Aquestes mesures s¨®n les contr¨¤ries d'altres perpetrades pels Governs de Mas durant el seu quinquenni. Qui confiaria que apliqui ara all¨° a qu¨¨ s'ha negat mil vegades? Cap adult, per descomptat. I ni tan sols un nad¨® creuria que un Mas-III es person¨¦s, com assegura el pla, en judicis d'inter¨¨s pol¨ªtic... com podrien ser els incoats a la fam¨ªlia Pujol.

I perqu¨¨ la meitat de les seves vint mesures s¨®n enganyoses. D'et¨¨ria aplicaci¨®, m¨¦s o menys lligada a l'entrada en vigor d'una independ¨¨ncia avui per hipot¨¨tica: ¨¦s el cas del salari m¨ªnim a 1.000 euros (ja que hi som, per qu¨¨ no 1.300?); de l'impost a la banca revertit pel Govern; de la reconsideraci¨® de les (encara que repugnants, obligat¨°ries segons l'actual normativa) subvencions a les escoles de l'Opus que segreguen per g¨¨nere; de la instauraci¨® d'una policia fiscal antifrau. Una mica d'aix¨° podria fer-se sense Estat propi, s¨ª, per¨° de moment nom¨¦s si es decideix aix¨ª en una altra finestreta, la del Govern central. Per no entabanar, plantegi's a aquest nivell.

I perqu¨¨ amb el precedent de la catastr¨°fica experi¨¨ncia de gesti¨® convergent, el pla s'augura fictici. Generar¨¤ m¨¦s despesa: de ben segur superior als 250 milions que es filtren (i si nom¨¦s fos aquesta xifra, per qu¨¨ no es va fer abans?). O sigui, que caldr¨¤ elaborar un nou pressupost.

Aqu¨ª sorgeix el drama. El pressupost del 2014 ja va ser fictici: entre altres raons perqu¨¨ dels ingressos previstos per concessions privades i privatitzacions, 2.489,5 milions, nom¨¦s se'n va obtenir un 16,5%! Mas va aconseguir el seu habitual suspens (1,6 punts sobre deu), i va suposar que Catalunya incompl¨ªs l'objectiu impost al Consell de Pol¨ªtica Fiscal i Financera, d'un 1%, fins a un 2,58%.

El del 2015, amb un topall encara m¨¦s cruel (i deslleial amb les autonomies per part d'Hisenda), est¨¤ anant encara pitjor: es tancar¨¤ amb un d¨¨ficit pr¨°xim a un 2,9% ¨Csegons Airef¨C, en comptes d'un 0,7%, sobretot perqu¨¨ els ingressos previstos per privatitzacions i similars (375 milions d'euros) estan resultant una burla sagnant. Aix¨ª, fins al setembre s'havien aconseguit nom¨¦s 30 d'aquests milions, un 8% del total: suspens de 0,8 sobre 10!

Com el 2016 encara hi haur¨¤ menys ingressos i les despeses es multiplicaran, el desfasament s'agreujar¨¤ (i l'objectiu de d¨¨ficit aprovat ¨¦s encara m¨¦s dur per a aquest any: d'un 0,3% en comptes d'un 0,7%), tret que s'augmentin els ingressos de deb¨°, per exemple per via impositiva ¨Cja molt exhausta en l'IRPF i antip¨¤tica per als amics de iot que encara li quedin a Mas¨C.

De manera que quedaria una altra via, la de prorrogar el pat¨¨tic pressupost actual, del 2015. Per¨° ¨¦s fal¡¤la?. ¡°Hi ha marge¡±, al¡¤leguen alguns, sembla que bondadosos, portaveus. M¨¦s aviat ignorants: si no s'hi arriba amb aquest pressupost, menys amb un altre de m¨¦s c¨¤rregues... Per¨° sobretot ¨¦s impossible perqu¨¨ un pressupost prorrogat impedeix augmentar la despesa: nom¨¦s pot repetir-se per dotzenes parts.

Quedaria aix¨ª ¨²nicament la sortida de negociar (que rebutja) o la revolta contra els topalls legals, per desbordar-los. Per¨° llavors, com s'ha albirat amb la crisi dels pagaments a farm¨¤cies i hospitals, el FLA deixaria d'assumir-los. I la Generalitat hauria de proclamar la seva fallida formal, un resultat reeixit?per al viatge de Mas a enlloc.

Cap? Podria encara assajar una ¨²ltima aventura ag¨°nica: improvisar una secessi¨® qualsevol mitjanit. Una gesta tal seria financerament m¨¦s su?cida que heroica. Ning¨² compraria els bons porqueria?de la fer¨¦stega Rep¨²blica catalana, amb un d¨¨ficit disparat, un deute superior a un 130% del PIB (67.855 milions al primer semestre; i prop d'una quota d'un 20% del bili¨® del deute espanyol). Ning¨²? No siguin pessimistes. Potser alguna gran inversora estrangera. Andorrana. Com Marta Ferrusola.