S¡¯al?a el tel¨®...

Renovar-se o morir, una s¨¤via consigna que no tothom sap posar a la pr¨¤ctica, perqu¨¨ renovar-se no vol dir tirar-ho tot per la borda, sin¨® ren¨¦ixer d¡¯un mateix. Fa poc m¨¦s d¡¯un any, Artur Ramon obria un nou espai al pis superior de la seva galeria amb un conjunt molt triat, Mem¨°ria i Desig, amb la intervenci¨® de Pedro Azara, que va escollir una cita de Terra gastada de T.S. Eliot que parlava del rebrot dels lil¨¤s, entre l¡¯hivern i la primavera. El Prodigi, l¡¯exposici¨® que acaba de cloure, continuava amb encert aquell tour de force amb un gabinet de curiositats que sorprenia a tothom, amb animals dissecats, aut¨°mats, pintures trompe l¡¯oeil del segle XVIII, gravats de Mari¨¤ Fortuny i obres contempor¨¤nies de Joan Pon?, Evru ¡ªl¡¯antic Zush¡ª, Carlos Pazos, Yolanda Tabanera, Pablo Milicua o Marcel¡¤l¨ª Ant¨²nez ¡ªde la Fura dels Baus¡ª, de manera que renovava de forma bastant contundent i agosarada l¡¯elenc habitual de moderns de la galeria. Una obertura que ara continua amb els subtils collagesd¡¯?ngel Bofarull, presentats per Vict¨°ria Combalia.

Despr¨¦s de l¡¯il¡¤lusionisme d¡¯El Prodigi, Ramon, a m¨¦s de la revisi¨® de l¡¯obra de Bofarull dels anys 1990 al 2015, tamb¨¦ aixeca el tel¨® amb una tria, d¡¯olis, gravats i dibuixos, dedicada al teatre, tant a l¡¯arquitectura i al contingut ¡ªamb pl¨¤nols, quadres, escenografies i figurins, que abracen del XVIII al XX¡ª, com al concepte de la teatralitat en la composici¨®. I ¨¦s en aquest segon vessant on hi ha les dues obres m¨¦s espectaculars. Una d¡¯elles ¨¦s el magn¨ªfic esb¨®s de mural de Josep Maria Sert, pintat entre 1917 i 1920, Al¡¤legoria d¡¯?sia, La Primavera, que formava part de Les Quatre Estacions, un enc¨¤rrec d¡¯Arthur Boy Capel, el gran amor de Coco Chanel que va morir en un accident de cotxe just abans d¡¯acabar-se l¡¯obra; llavors va ser el Bar¨® de Rothschild qui va assumir la comanda i la va fer adaptar per a la decoraci¨® del pavell¨® de ca?a del Ch?teau de Laversine. L¡¯esb¨®s encara ¨¦s m¨¦s interessant, potser, que l¡¯enorme plaf¨® acabat que es conserva juntament amb els altres al Museo Reina Sof¨ªa de Madrid. Les Quatre Estacions sobresurten de llarg de bona part de tota la producci¨® de l¡¯artista, feta a base de metres i metres quadrats de pintura marr¨® i quilos de purpurina, per no dir-ho de la manera com Eugeni d¡¯Ors blasmava de forma c¨ªnica i grollera l¡¯obra del muralista catal¨¤ m¨¦s internacional de la primera meitat del XX. En aquest esb¨®s, que presideix de forma escenogr¨¤fica, comme il faut, la paret del fons de la galeria, Sert encara mant¨¦ el colorisme ex¨°tic, heretat del seu contacte amb L¨¦on Bakst i els Ballets Russos de Serguei Di¨¤ghilev, amb els quals faria les realitzacions m¨¦s reeixides i, en el fons, les menys reconegudes de la seva carrera art¨ªstica. La composici¨® d¡¯aquesta al¡¤legoria ¨¦s delirant i molt ben resolta, i evidencia el gran potencial de Sert, que, de forma paradoxal, aniria assolint la fama in crescendo a mesura que li anava decreixent el talent, amb una producci¨®, en general, tant quantiosa com adotzenada.

L¡¯altre quadre espectacular ¨¦s m¨¦s aviat petit, un Mariano Andreu de 1942. Un oli que resum a la perfecci¨® la seva obra de mitjan anys vint fins als primers quaranta, immersa en l¡¯italianisme de Valori Plastici, amb un punt de vista molt personal i, a la vegada, amb unes sorprenents connotacions amb la pintura figurativa nord-americana coet¨¤nia, en especial les dels tamb¨¦ poc reivindicats Thomas Hart Benton i Paul Cadmus, amb els quals comparteix una concepci¨® esbojarrada de l¡¯espai. Amb Cadmus tamb¨¦ comparteix l¡¯est¨¨tica queer, tot i que en el pintor de Matar¨® sigui bastant menys expl¨ªcita.

Just per aquest amanerament formal, Andreu ha estat deixat de banda en el discurs oficial de l¡¯art catal¨¤. Va ser-ho ja des d¡¯un primer moment, quan estava triomfant a Par¨ªs i Londres en el m¨®n de l¡¯escena. Un fet que ha propiciat que el Pompidou tingui un quadre rellevant seu, per desgr¨¤cia oblidat al magatzem. El MNAC, per¨°, no en t¨¦ cap, ni penjat ni guardat, malgrat que en vida, als anys cinquanta del segle passat, l¡¯artista va llegar centenars d¡¯esbossos, pintures, escenografies, objectes i cartells a la Junta de Museus, i aquesta, considerant que no eren dignes de figurar al Museu d¡¯Art Modern, els va desviar de pet al Museu del Teatre, l¡¯actual Centre de Documentaci¨® i Museu de les Arts Esc¨¨niques. D¡¯aleshores en?¨¤, els impertinents caniches de Mariano Andreu segueixen pesant figues en la foscor de les reserves mentre anhelen que, un dia o altre, alg¨² els tregui a passejar de nou, ben empolainats, sota els raigs fulgurants de l¡¯escenari.