24 fotosEls que ens han deixat el 2015 (II)25 persones c¨¨lebres que han mort entre el juliol i el desembre Madrid - 30 dic 2015 - 15:35CETWhatsappFacebookTwitterLinkedinCopiar enlaceEl president de Nintendo va ser, abans de res, un visionari del m¨®n dels videojocs. Li debem l'aposta que va fer la companyia el 2006 per un producte com la Wii, que va aconseguir estendre els jocs electr¨°nics a tota la fam¨ªlia. Sempre es va sentir programador i jugador, fins i tot quan va ascendir al m¨¤xim c¨¤rrec de la companyia japonesa el 2002. Va morir amb 55 anys per un "creixement an¨°mal de les vies biliars", segons l'empresa. A la imatge, durant una entrevista a la seu central de la companyia a Kyoto.ReutersEn el seu ¨²ltim concert, el passat 28 de juny a Boiro, una petita localitat de la Corunya on actuava puntualment des de feia gaireb¨¦ 20 anys, el cantautor va anunciar que es retirava temporalment per prendre's un any ¡°selv¨¤tic¡±. Va morir dues setmanes despr¨¦s d'un infart a casa seva a Zahara de los Atunes (Cadis). Madrileny fins al moll de l'os, va gravar 15 discos amb can?ons llegend¨¤ries com 'Don Andr¨¦s Octogenario', 'San Cucufato' i 'Marieta'. Tenia un estil personal¨ªssim, sabia omplir les seves can?ons de refer¨¨ncies cultes per combinar-les amb la seva arma principal: la ironia. A la imatge, en un festival de cantautors a Madrid el 1996.Morgana Vargas LlosaDespr¨¦s de m¨¦s de nou mesos en coma, el pilot franc¨¨s de F¨®rmula 1 es va rendir davant la mort. Bianchi havia patit un accident durant el Gran Premi del Jap¨® l'octubre del 2014, quan el seu Marussia va impactar contra una grua i el va deixar amb un greu dany cerebral. Tenia 25 anys i va ser la primera v¨ªctima mortal directament relacionada amb un gran premi des del 1994. Despr¨¦s de forjar-se en els karts, va ser campi¨® de la F¨®rmula Renault 2.0 a Fran?a (2007) i de la F3 Euroseries (2009), i tamb¨¦ va disputar GP2 i World Series abans d'irrompre a la F-1.GettyL'actor barcelon¨ª va recollir grans ¨¨xits al cinema espanyol dels anys seixanta i setanta amb pel¡¤l¨ªcules, com 'Las que tienen que servir', al costat de Gracita Morales, i al teatre, com 'Filomena Maturano', amb Concha Velasco. Va participar en cl¨¤ssics de Berlanga, com 'El verdugo' (1963), 'La escopeta nacional' (1978) i 'Todos a la c¨¢rcel' (1993); i a la m¨ªtica 'Amanece que no es poco' (1989), de Jos¨¦ Luis Cuerda. Va rebre el 1988 el Goya al millor actor de repartiment pel seu paper a 'Esp¨¦rame en el cielo', de Antonio Mercero. El Premi Nacional de Teatre Jos¨¦ Isbert li va arribar el 2005. Va morir amb 89 anys a Madrid. A la foto, en un banc d'un carrer madrileny el 1995.Manuel EscaleraL'¨²nica filla de Whitney Houston va ser fruit d'una de les parelles m¨¦s turbulentes del m¨®n de la m¨²sica: la formada per la cantant i per Bobby Brown. La seva mort, als 22 anys, va posar fi a una vida on la trag¨¨dia i la fama es van donar la m¨¤ des que va n¨¦ixer. La seva vida va transc¨®rrer a l'ombra de la fama dels seus pares, que es van divorciar quan tenia 14 anys, i els esc¨¤ndols que van protagonitzar. Hereva de la fortuna de Whitney Houston, ofegada en una banyera despr¨¦s d'una sobredosi el 2012, estava en coma des del gener, quan va ser trobada inconscient tamb¨¦ en una banyera.Fred Prouser (REUTERS)El novel¡¤lista valenci¨¤ va retratar la degradaci¨® pol¨ªtica i moral de la societat espanyola en obres com 'Crematorio' i 'En la orilla'. Premi Nacional de Narrativa el 2013, en el moment que va morir, per un c¨¤ncer de pulm¨® fulminant, feia un any que lluitava contra la seva addicci¨® al tabac. Ja havia lliurat el seu nou llibre, 'Par¨ªs-Austerlitz', que est¨¤ previst que surti a principis del 2016. A la imatge, Chirbes el febrer del 2013.Jes¨²s CiscarLa gran c¨°mica espanyola, el nom real de la qual era Mar¨ªa de los ?ngeles L¨®pez, va omplir teatres i sales de cinema, va aconseguir el m¨¤xim n¨²mero d'espectadors en televisi¨® i va ser una estrella en el m¨®n de l'espectacle popular espanyol. Va protagonitzar pel¡¤l¨ªcules com 'Soltera y madre en la vida', 'La tonta del bote' o 'La graduada'. Va aconseguir el seu vell somni de ser la propiet¨¤ria del que per ella era el m¨ªtic teatre de La Latina, entre el 1983 i el 2010. Encara hi conservava un despatx i una llotja. Va morir amb 78 anys a casa seva, a Madrid, despr¨¦s de diversos mesos de malaltia, que la van mantenir internada en un hospital. Aquesta foto es va fer el 1991.Ricardo Guti¨¦rrezL'humorista argent¨ª va ser un dels membres de Les Luthiers, el grup d'humor musical (o de m¨²sica humor¨ªstica) m¨¦s estimat de l'¨¤mbit de l'idioma espanyol. Aquest notari de formaci¨® i percussionista i bolerista d'afici¨® es va fer fam¨®s primer a l'Argentina i despr¨¦s a Iberoam¨¨rica pels seus mon¨°legs absurds i plens de jocs de paraules, que quedaran guardats per sempre a les vitrines dels millors de l'art esc¨¨nic. Va morir amb 71 anys, despr¨¦s de diversos mesos prostrat per una malaltia card¨ªaca. A la imatge ¨¦s el primer per l'esquerra, amb els seus companys de Les Luthiers.Ricardo CeppiVa ser el secretari general del Partit Socialista d'Euskadi durant els anys m¨¦s durs del terrorisme d'ETA (1977-1988), i el n¨²mero tres del PSOE a l'etapa daurada del Govern de Felipe Gonz¨¢lez, encara que no va voler ser ministre. Protagonista pol¨ªtic en els anys de plom, va jugar un paper important en la gestaci¨® de l'Estatut de Guernica (1979). Tenia molt clar que el final del terrorisme passava per un acord pol¨ªtic entre el nacionalisme democr¨¤tic i el no-nacionalisme. Ha estat diputat al Congr¨¦s fins al final. Va n¨¦ixer i va morir un 25 d'agost, amb 67 anys, despr¨¦s d'una llarga malaltia.Luis Sevillano¡°Per sobre de tot, he estat un ¨¦sser amb sentits, un animal pensant en aquest meravell¨®s planeta, i aix¨°, en si, ha estat un enorme privilegi i una aventura¡±, va escriure el neur¨°leg i escriptor brit¨¤nic en un article publicat el febrer del 2015 a 'The New York Times', en el qual anunciava que patia c¨¤ncer de fetge terminal i que li quedava poc temps de vida. Va morir sis mesos despr¨¦s, als 82 anys. Va dedicar tota la seva obra a intentar entendre el funcionament de la ment humana. Va deixar una muni¨® de llibres inoblidables, com 'L'home que va confondre la seva dona amb un barret', 'Un antrop¨°leg a Mart', 'Amb una sola cama' o 'Veig una veu'. Robin Williams el va interpretar al cinema al film de Penny Marshall 'Despertares' (1990).CorbisEl director de cinema nord-americ¨¤, pare de Freddy Krueger i creador d'altres m¨ªtiques pel¡¤l¨ªcules de terror com 'Scream', 'Las colinas tienen ojos' o 'La serpiente y el arco¨ªris', va morir de c¨¤ncer amb 76 anys. Criat en una fam¨ªlia fonamentalista baptista, no va entrar en una sala de cinema fins a la universitat. A la imatge, durant la presentaci¨® de la seva pel¡¤l¨ªcula 'Vuelo nocturno', a Madrid, el 2005.Uly Mart¨ªnVa ser un dels noms cabdals de la fotografia espanyola dels ¨²ltims 40 anys. Nascut a Vit¨°ria el 1928, de la seva rica obra en destaquen 'Retratos psicol¨®gicos', amb els grans noms de l'economia, la pol¨ªtica i la cultura espanyola de la d¨¨cada dels vuitanta, que van ser publicats a l''Abc' i a 'El Pa¨ªs Semanal'. El 2013 va rebre el Premi Nacional de Fotografia. Un any despr¨¦s, va entrar per la porta gran del Museu del Prado amb la seva exposici¨® 'M¨¢scaras'. Va morir amb 87 anys a Sant Sebasti¨¤, v¨ªctima de problemes respiratoris causats per un proc¨¦s cancerigen.Gorka LejarcegiLa gran agent liter¨¤ria en espanyol, nascuda a Lleida el 1930, va ser l'art¨ªfex del 'boom' de la literatura llatinoamericana. Va protegir autors que llavors eren semidesconeguts, com Gabriel Garc¨ªa M¨¢rquez o Mario Vargas Llosa, perqu¨¨ es preocupessin nom¨¦s per escriure. Aconseguia tot el que necessitaven els seus representats, des de fulls fins a escoles per als seus fills o pr¨¦stecs per comprar un pis. Tamb¨¦ va ser una pionera en el seu sector, implantant les cl¨¤usules de cessi¨® per temps limitat de drets. Els editors la temien. Apassionada, discreta i contradict¨°ria, seguia al capdavant del seu imperi literari en el moment de la seva mort, als 85 anys. A la imatge, a casa seva el 2009.Carmen SecanellaEl jugador de beisbol als New York Yankees resumeix en gran part la hist¨°ria dels Estats Units. Fill de modestos immigrants italians, va comen?ar la seva carrera abans de la II Guerra Mundial i va estar en actiu durant molt¨ªssimes temporades, com a jugador o com a entrenador, fins al 1985. Per¨° ser¨¤ sobretot recordat com una icona de la cultura popular, autor de frases memorables, els famosos 'yoguismes' i la persona que li va donar nom a l'¨®s Yogui. Va morir amb 90 anys. A la imatge, observa els seus jugadors dels New York Mets durant un partit a Filad¨¨lfia el 1973.Ray Stubblebine (AP)L'actriu i dramaturga estava considerada una de les figures m¨¦s rellevants de l'escena espanyola. Nascuda a Buenos Aires el 1938, a m¨¦s de les seves pr¨°pies obres, va adaptar al llarg de la seva traject¨°ria textos de grans autors estrangers, com Peter Ustinov, Henrik Ibsen, Tennessee Williams i Oscar Wilde. Va ser distingida el 2013 amb el Premi Max d'Honor a tota una vida al teatre. La seva ¨²ltima obra estrenada va ser 'El cielo que me tienes prometido', sobre una suposada trobada entre Santa Teresa i la princesa d'Eboli. Va morir amb 77 anys durant una reuni¨® de la junta directiva de la Societat General d'Autors.EL PA?SConegut com el gran patriarca de la literatura polic¨ªaca escandinava, va ser un dels mestres de la novel¡¤la negra contempor¨¤nia. Va morir amb 67 anys a G?teborg (Su¨¨cia) a conseq¨¹¨¨ncia d'un c¨¤ncer que li van diagnosticar el 2014. Entre les seves obres, que han venut uns 40 milions d'exemplars a tot el m¨®n, destaca la seva s¨¨rie de l'inspector Kurt Wallander, que va ser tradu?da a 40 idiomes. Va compartir el proc¨¦s de la seva malaltia al llibre 'Arenes movedisses' (Tusquets), que va viure com un duel davant de la mort. A la imatge, Mankell el 2012.ReutersL'actriu irlandesa, que enlluernava amb la seva cabellera p¨¨l-roja i els seus ulls verds, va regnar amb el seu car¨¤cter indomable en un m¨®n d'homes. Va protagonitzar cinc pel¡¤l¨ªcules amb John Wayne, entre elles 'Rio Grande', L'home tranquil' i 'Escrit sota el sol', dirigides per John Ford. Coneguda com la reina del Technicolor, va rodar m¨¦s de 40 films. El 2014 va rebre un Oscar honor¨ªfic a tota la seva carrera. Va morir amb 95 anys. A la imatge, amb Henry Fonda a 'Febre a la sang'.Warner Brothers (Getty Images)El fil¨°sof franc¨¨s va irrompre en el paisatge intel¡¤lectual a mitjans dels setanta, quan va despuntar com a integrant dels anomenats 'nous fil¨°sofs'. El medi¨¤tic grup de joves pensadors, desil¡¤lusionats amb l'aventura marxista i la seva deriva totalit¨¤ria, va assaltar els platons televisius prenent el relleu de la brillant generaci¨® anterior, formada per Sartre, Aron o Foucault. Va morir amb 78 anys. A la foto, l'escriptor franc¨¨s fotografiat al carrer d'Atocha de Madrid.Crist¨®bal ManuelEl cinqu¨¨ canceller de la Rep¨²blica Federal d'Alemanya va deixar la seva empremta en la pol¨ªtica europea amb la introducci¨® del germen de l'euro. Destaca, juntament amb Willy Brandt, per ser la gran figura de la socialdemocr¨¤cia i la pol¨ªtica alemanya dels anys setanta. Va morir amb 96 anys. A la imatge, el llavors canceller compareix davant la premsa a Bonn el febrer del 1975.afpL'empresari i fundador de Rumasa va passar de ser un emprenedor model a protagonitzar un dels esc¨¤ndols financers m¨¦s rellevants del panorama espanyol, quan va expropiar el primer Govern socialista aquest 'holding'. La decisi¨®, de la qual sempre va culpar el ministre d'Economia de l'¨¨poca, Miguel Boyer, va obrir una llarga pugna judicial entre l'Estat i Ruiz Mateos. Va deixar moments tan recordats com el "que te pego, leche", i va protagonitzar dues fugides. En el moment de la seva mort, amb 84 anys, tornava a estar immers en problemes judicials amb l'emissi¨® de pagar¨¦s de Nova Rumasa. A la foto, l'empresari al seu despatx el 1997.Luis Mag¨¢nVa ser la primera estrella medi¨¤tica del rugbi i el jugador m¨¦s jove que va debutar amb els 'All Blacks'. La icona neozelandesa va lluitar durant gaireb¨¦ 20 anys contra un trastorn renal conegut com a s¨ªndrome nefr¨ªtica. En el moment de la seva mort, tenia 40 anys i estava en la ru?na, amb diversos pr¨¦stecs pendents i el seu domicili familiar, valorat en 1,6 milions d'euros, llogat. L'Associaci¨® de Jugadors de Nova Zelanda ha creat un fons per pagar l'educaci¨® i la salut dels seus dos fills.Lionel Cironneau (AP)L'escriptor, economista i pol¨ªtic ¨¦s recordat per la seva milit¨¤ncia a l'oposici¨® franquista. Aix¨° el va portar a militar des de molt jove en el moviment estudiantil de la Lliga Comunista Revolucion¨¤ria (LCR), i va ser un dels seus l¨ªders. Va morir amb 64 anys. Va ser, a m¨¦s, mediador humanitari en conflictes internacionals i eurodiputat independent per la llista del PSOE.Luis Alberto Garc¨ªaFundador de les marques de roba The North Face i Esprit, de roba femenina, el nord-americ¨¤ va acumular una fortuna, amb la qual en els ¨²ltims 25 anys de la seva vida es va dedicar a comprar terres a la Patag¨°nia per dedicar-les a la conservaci¨®. Fan¨¤tic esportista, fot¨°graf, aviador i responsable d'invents com la tenda de campanya igl¨², Tompkins va ser un filantrop incompr¨¨s. A Xile va arribar a posseir mig mili¨® d'hect¨¤rees de boscos, rius i muntanyes, que planejava donar al Govern xil¨¨, tot i que el pa¨ªs sempre se'l va veure amb certa desconfian?a. Va morir amb 72 anys d'una hipot¨¨rmia quan el seu caiac va bolcar en les g¨¨lides aig¨¹es del llac General Carrera. A la foto, a Iber¨¢, Argentina, el 2009.Daniel Garcia (AFP)Carism¨¤tic i intel¡¤ligent, el que va ser el cantant de grups com Stone Temple Pilots i Velvet Revolver, grup integrat per diversos exmembres de Guns n'Roses, va ser trobat mort en un autob¨²s als 48 anys. El nord-americ¨¤ es trobava de gira amb la seva ¨²ltima banda: The Wildabouts. La seva vida va estar plena de conflictes legals i problemes d'addicci¨®. Weiland va convertir les seves aventures salvatges en material per als seus discos en solitari. A la imatge, en un concert el 2000 a Atlanta, amb Stone Temple Pilots.Chris Pizzello (AP)