25 persones c¨¨lebres del m¨®n de la cultura, el cinema, els esports, la pol¨ªtica o l¡¯economia que han mort entre el gener i el juny
Madrid -
L'etarra, condemnat a gaireb¨¦ dos segles de pres¨® per l'assassinat de tres gu¨¤rdies civils i el llargu¨ªssim segrest de Jos¨¦ Antonio Ortega Lara, va obtenir la llibertat condicional el 30 d'agost del 2012. La decisi¨®, sobre la base d'informes forenses segons els quals patia un c¨¤ncer generalitzat, terminal i irreversible, va causar un gran esc¨¤ndol entre les associacions de v¨ªctimes d'ETA. Finalment, va morir m¨¦s de dos anys despr¨¦s a casa seva, a Mondrag¨®n, amb 59 anys. A la imatge, Bolinaga, amb boina, abandona l'Hospital Donostia despr¨¦s de rebre l'alta m¨¨dica.Javier Hern¨¢ndezAfiliada al PCE des del 1975, va ser la primera dona portaveu d'un grup parlamentari a la Cambra andalusa, per IU-Els Verds-Convocat¨°ria per Andalusia, c¨¤rrec que va ocupar entre el 2004 i el 2008. Professora de Literatura, analista pol¨ªtica i columnista a EL PA?S, en la seva ¨²ltima legislatura va ser considerada una de les figures clau en la tramitaci¨® de la reforma de l'Estatut d'Autonomia d'Andalusia. Nascuda a Baena (C¨°rdova), en els seus 40 anys de comprom¨ªs pol¨ªtic va ser capa? de parlar de temes complexos amb lucidesa i sense perdre de vista la dimensi¨® humana. Va morir als 58 anys v¨ªctima d'un c¨¤ncer. Aquesta imatge ¨¦s del 2006.Garc¨ªa CorderoEl popular m¨²sic grec va vendre 60 milions de discos a tot el m¨®n amb la seva imatge de 'bon vivant'. Nascut a Alexandria el 1946, es va traslladar a Gr¨¨cia despr¨¦s de la frustrada invasi¨® del canal de Suez per forces brit¨¤niques i franceses. All¨¤, va formar el 1967 Aphrodite's Child, un trio tamb¨¦ integrat pel teclista Vangelis. A Londres, es van adaptar a les tend¨¨ncies del mercat europeu, i van gravar en angl¨¨s, franc¨¨s, espanyol, alemany, itali¨¤, portugu¨¨s i altres idiomes. Com a solista, va destacar per les seves balades. En les ¨²ltimes d¨¨cades va treballar molt pels pa?sos emergents, des de R¨²ssia fins al Brasil, va provar sort amb les m¨²siques ¨¨tniques i les partitures cl¨¤ssiques i va publicar llibres sobre dietes. Va morir als 68 anys en un hospital d'Atenes, el dia en qu¨¨ els ciutadans grecs donaven la seva primera vict¨°ria electoral a Syriza. A la imatge, Roussos en un concert a Rotterdam el 1984.Rob Verhorst (REDFERNS)Actriu polifac¨¨tica i de car¨¤cter, era coneguda pel gran p¨²blic pel seu personatge de Sole a la s¨¨rie '7 vidas'. No obstant aix¨°, la seva carrera va ser molt m¨¦s rica, ¨¤mplia i diversa. Nascuda a Barcelona, va comen?ar en el m¨®n del teatre quan Adolfo Marsillach li va donar un petit¨ªssim paper a 'Caf¨¦ del Liceo', de Jaime de Armi?¨¢n. La seva carrera inclou una trentena de pel¡¤l¨ªcules, tot i que Bar¨® preferia el teatre i la televisi¨®. Va rebre incomptables premis, com el Goya a la millor actriu de repartiment el 2007 per 'Siete mesas de billar franc¨¦s' o el Max a la millor actriu protagonista a 'Agosto', de Tracy Letts. Va morir a Madrid als 77 anys v¨ªctima d'un c¨¤ncer. A la imatge, Bar¨® el febrer del 2000.Miguel GenerEl president del Grup Planeta va morir als 68 anys a Barcelona despr¨¦s de tres anys de lluita tit¨¤nica contra el c¨¤ncer. Propietari, entre altres empreses, del diari 'La Raz¨®n' i president d'Atresmedia, va entrar als 23 anys en el negoci patern i va saber convertir-lo en el primer conglomerat editorial i de comunicaci¨® espanyol, un grup amb un cat¨¤leg amb 15.000 autors que publica 130 milions de llibres l'any. Era una aut¨¨ntica fura dels negocis, un gegant de gaireb¨¦ dos metres i m¨¦s de cent quilos de pes. Amb un r¨¨gim d'una dotzena de Coca-Coles al dia i tres paquets de Ducados i un car¨¤cter que ell mateix admetia que era ¡°irascible i violent¡±, va anar imposant la seva visi¨® m¨¦s marcada per la gesti¨® i el m¨¤rqueting que no pas pel tradicional olfacte i la intu?ci¨®. La imatge ¨¦s del 1998.Carles RibasConegut per la seva interpretaci¨® del comandant Spock a la s¨¨rie ¡®Star Trek¡¯ i a les pel¡¤l¨ªcules de la franqu¨ªcia, l'actor nord-americ¨¤ va morir als 83 anys. Nascut a Boston, no va ser ni un actor encasellat ni alg¨² que no es va poder sobreposar a una ¨²nica interpretaci¨® memorable, sin¨® que va ser un d'aquests pocs privilegiats que podien presumir d'encarnar una poderosa icona de la cultura popular. Va dirigir dues pel¡¤l¨ªcules de la saga 'Star Trek' i va canviar de g¨¨nere per signar la pel¡¤l¨ªcula m¨¦s taquillera del 1987, 'Tres hombres y un beb¨¦'. Va alternar la interpretaci¨® amb una carrera com a fot¨°graf art¨ªstic. El 2014 va fer p¨²blic que patia un problema pulmonar cr¨°nic, que atribu?a als seus anys de fumador, un h¨¤bit que havia deixat feia 30 anys.Periodista sat¨ªric, escriptor i cantant, utilitzava el seu humor desbocat per combatre el franquisme. Va alternar el periodisme a la r¨¤dio, la premsa escrita i la televisi¨® amb discos i actuacions hilarants. Va integrar un t¨¤ndem ¨¤cid amb El Gran Wyoming a '?Qu¨¦ noche la de aquel a?o!', i es va transformar en el cronista ofici¨®s de la capital amb col¡¤laboracions a EL PA?S i a 'La Ventana' de R¨¤dio Madrid. Va morir als 65 anys d'un infart a Can¨¤ries. A la imatge, Alpuente el 2012.Juan Gonz¨¢lez (EFE)El novel¡¤lista brit¨¤nic de fantasia va ser un dels m¨¦s populars i prol¨ªfics del m¨®n (va vendre m¨¦s de 85 milions de llibres). Amb Mundodisco va crear un univers propi, una s¨¨rie de novel¡¤les d'un lloc graci¨®s i estrafolari, vagament medieval, en el qual va recrear en clau de com¨¨dia els mons cl¨¤ssics del g¨¨nere fant¨¤stic. Un lloc ple de personatges desconcertants, mags ineptes, guerrers incapa?os, fil¨°sofs est¨²pids i divinitats a la recerca de creients que va atrapar milions de lectors en el seu particular sentit de l'humor. Va morir als 66 anys a la seva casa prop de Stonehenge, despr¨¦s de vuit anys patint un tipus d'alzheimer, malaltia a la qual va fer front amb un coratge exemplar. A la foto, Pratchett el 2012.Alessandro Della Bella (EFE)Un dels grans c¨°mics espanyols, es va fer conegut als anys vuitanta amb el seu duo amb Pablo Carbonell, amb qui va comen?ar actuant al parc del Retiro. Nascut a T¨¤nger i criat a Huelva, feia un humor absurd i molt intel¡¤ligent. La seva fama es va multiplicar quan van augmentar les seves aparicions a la televisi¨®: 'La bola de cristal', 'No te r¨ªas que es peor' o 'El club de la comedia'. Va fer s¨¤tira pol¨ªtica teatral i mon¨°legs d'humor per tot Espanya, i va actuar al cinema i al teatre. Va morir als 53 anys a Val¨¨ncia a causa d'un infart. A la imatge, al programa 'Noche de Feria' el 1999.Amb 106 anys i un ritme de rodatge d'un film per temporada, semblava que el director portugu¨¨s havia ven?ut la mort. ?ltim gran cineasta europeu sorgit del cinema mut, va fer el seu primer curt el 1931. Amb 'Amor de perdici¨®n' (1979), que revisa la novel¡¤la de Camilo Castelo Branco, va arrencar la seva etapa internacional i les seves revisions de la literatura. Va guanyar el Lle¨® d'Or a Ven¨¨cia amb 'El zapato de raso' (1985). Una de les seves ¨²ltimes pel¡¤l¨ªcules va ser 'El extra?o caso de Ang¨¦lica' (2010), protagonitzada per l'espanyola Pilar L¨®pez de Ayala. A la foto, del 1997, posa a l'Hotel Ritz de Madrid.Morgana Vargas LlosaEl dissenyador madrileny tenia una sensibilitat creativa ¨²nica, que combinava amb una visi¨® inusual del negoci t¨¨xtil. Les seves col¡¤leccions conjugaven amb ¨¨xit la seva passi¨® per les estructures arquitect¨°niques i la seva predilecci¨® pels elements barrocs i decoratius. El 1989 va aconseguir associar-se amb el grup Cortefiel per introduir la seva l¨ªnia de pr¨ºt-¨¤-porter, i nou anys despr¨¦s van comen?ar a desenvolupar junts les 'boutiques' de Pedro del Hierro. El 2003 va abandonar la companyia. Els seus ¨²ltims anys els va passar apartat del m¨®n de la moda a causa del seu estat de salut. Va morir als 66 anys despr¨¦s d'una llarga malaltia cardiovascular. A la imatge, Del Hierro el 2011.Zipi (EFE)G¨¹nter Grass va ser l'escriptor m¨¦s fam¨®s, pol¨¨mic i alhora representatiu de la segona meitat del segle XX alemany. Va aconseguir un ¨¨xit massiu amb la seva primera novel¡¤la, 'El timbal de llauna', publicada el 1959. Va guanyar el Premi Nobel de Literatura el 1999, mateix any en qu¨¨ va recollir el Pr¨ªncep d'Ast¨²ries de les Lletres. Va rebre fortes cr¨ªtiques despr¨¦s de confessar el 2006 que havia format part durant la seva joventut de les Waffen SS. La seva ¨²ltima pol¨¨mica va ser el 2012, quan va publicar un poema en el qual acusava Israel de posar en perill la pau mundial, la qual cosa va provocar que fos declarat 'persona non grata' al pa¨ªs. Va morir per una infecci¨® als 87 anys a L¨¹beck, la ciutat del nord d'Alemanya on vivia. A la imatge, a la casa que tenia a l'illa danesa de Mon, el 2006.Bernardo P¨¦rezAbans de convertir-se en un intel¡¤lectual destacat de l'esquerra llatinoamericana, l'escriptor uruguai¨¤ va treballar com a obrer de f¨¤brica, dibuixant, pintor i missatger, entre altres oficis. El seu llibre 'Las venas abiertas de Am¨¦rica Latina', publicat el 1971, quan tenia 31 anys, es va convertir en un cl¨¤ssic de l'esquerra al continent, tot i que Galeano despr¨¦s va recon¨¨ixer que l'havia escrit quan era massa jove i no tenia prou coneixements. Des del 2007 tenia un c¨¤ncer de pulm¨®. La seva ¨²ltima aparici¨® p¨²blica va tenir lloc al febrer, per rebre el president de Bol¨ªvia, Evo Morales, durant una visita a Montevideo. Despr¨¦s d'una setmana en estat greu, va morir el 13 d'abril en un hospital de la capital uruguaiana als 74 anys. La imatge va ser presa durant una entrevista el 2010.Samuel S¨¢nchezFormat musicalment a l'esgl¨¦sia, el cantant i m¨²sic va compondre la quarta can?¨® m¨¦s emesa en la hist¨°ria de la r¨¤dio i la televisi¨® nord-americanes: 'Stand by me' (1961). El tema, inspirat en un cant espiritual, es va transformar en una de les can?ons essencials de l'incert segle XX. Nascut a Henderson (Carolina del Nord), va desenvolupar els anys m¨¦s essencials de la seva carrera a Nova York. Despr¨¦s de passar per The Drifters, es va estrenar com a solista amb una joia rom¨¤ntica, 'Spanish Harlem'. Malgrat l'¨¨xit de 'Stand by me', la seva carrera va patir per la seva indefinici¨®. Va morir als 76 anys a casa seva, a Nova Jersey.Getty ImagesVa ser la gran diva del ballet cl¨¤ssic del segle XX. Nena prodigi nascuda a Moscou, els seus pares van patir la salvatge repressi¨® de Stalin. Als 16 anys ja era part de l'elenc del Teatre Bolxoi. A Espanya, va dirigir el Ballet del Teatre L¨ªric Nacional entre el 1987 i el 1990 i va ser guardonada amb el Premi Pr¨ªncep d'Ast¨²ries de les Arts el 2005. Se li va concedir la Medalla d'Or de Belles Arts i des del 1993 tenia la nacionalitat espanyola. Va morir als 89 anys d'un infart a Munic. A la foto, interpretant Odette a 'El llac dels cignes' el 1979.RiaLa hist¨°ria del periodisme televisiu a Espanya no es pot explicar sense la figura de Jes¨²s Hermida. Nascut a Ayamonte (Huelva), va ser presentador durant d¨¨cades de programes d'actualitat i telenot¨ªcies. El 1967 va comen?ar a treballar com a corresponsal de TVE a Nova York, pla?a que va ocupar durant una d¨¨cada i que li va permetre, entre altres coses, ser la veu que va narrar a Espanya l'arribada de l'home a la Lluna el 21 de juliol del 1969. Als vuitanta va conduir el programa 'Por la ma?ana', un magaz¨ªn en el qual va comptar amb la col¡¤laboraci¨® de dones com Mar¨ªa Teresa Campos o les conegudes com a ¡°Chicas Hermida¡±, que van veure com la seva carrera es llan?ava despr¨¦s del seu pas pel programa: Nieves Herrero, Inma Soriano, Consuelo Berlanga o Miriam D¨ªaz Aroca. Entre els seus reconeixements figuren tres premis Onda, l'Antena d'Or i el TP al millor presentador. Va morir als 77 anys per un infart cerebral. A la imatge, Hermida en un plat¨® de TVE el 1987.Marisa Fl¨®rezUn dels ¨²ltims grans pares fundadors del blues, va crear un nou llenguatge amb la guitarra el¨¨ctrica i va ser una pe?a essencial en l'arquitectura de la m¨²sica popular del segle XX. Va n¨¦ixer al si d'una fam¨ªlia pobra en un poble de Mississip¨ª. La seva primera experi¨¨ncia musical va arribar als 12 anys, en un grup de gospel. El 1946 es va traslladar a Memphis, on va desenvolupar un estil ¨²nic, que combinava el so rural del camp amb la vitalitat el¨¨ctrica de la ciutat, amb can?ons com 'I¡¯ve got a right to love my baby', 'Please love me' o 'Sugar Mama'. El m¨²sic va defallir l'octubre del 2014 durant un concert per deshidrataci¨® i esgotament provocats per la diabetis que li va ser diagnosticada fa m¨¦s de dues d¨¨cades. Va morir sis mesos despr¨¦s a Las Vegas, als 89 anys.Mark MetcalfeEl guitarrista i cantant de flamenc va ser un dels artistes que m¨¦s va agitar el flamenc en l'¨²ltim ter? del segle passat. Nascut a Ceuta dins d'una fam¨ªlia gitana d'arrelada tradici¨® flamenca, va aprendre del seu pare a tocar la guitarra. Ja a Algesires, va compartir anys d'adolesc¨¨ncia amb Paco de Luc¨ªa. La seva traject¨°ria va fer un gir radical arran de la seva uni¨®, sentimental i art¨ªstica, amb la cantant de flamenc Lole Montoya. El 1975 es va editar 'Nuevo d¨ªa', un disc que va tornar a fer al flamenc supervendes. El duo es va acabar trencant a principis dels noranta. Va afrontar amb esto?cisme el c¨¤ncer que se'l va endur als 67 anys. A la foto, Molina durant un assaig el 2003 a Barcelona.Alberto Est¨¦vez (EFE)Malgrat ser expert en teoria de jocs, el matem¨¤tic que va inspirar la pel¡¤l¨ªcula 'Una ment meravellosa' (2001) va tenir una mort gens predictible. Aferrat a la seva intel¡¤lig¨¨ncia per lluitar contra l'esquizofr¨¨nia que patia, va morir als 86 anys amb la seva dona, Alicia L¨®pez Harrison, en un accident de tr¨¤nsit a Nova Jersey mentre anaven en taxi. Guanyador del Nobel d'Economia el 1994, al mar? havia rebut el Premi Abel de l'Acad¨¨mia Noruega de Ci¨¨ncies i Lletres, que t¨¦ tant prestigi com un Nobel de Matem¨¤tiques. Les seves aportacions sobre equacions no lineals en derivades parcials han tingut una enorme repercussi¨® en diversos ¨¤mbits cient¨ªfics, des de la qu¨ªmica i la f¨ªsica qu¨¤ntica a la biologia de sistemes o les finances. A la imatge, durant un discurs a Nova Delhi el 2007.Getty ImagesConegut per les seves personals pel¡¤l¨ªcules, en les quals l'amor, la passi¨® i el sexe tenien un paper protagonista, el director tamb¨¦ va protagonitzar agres pol¨¨miques amb escriptors com Juan Mars¨¦ i Antonio Gala, descontents amb les adaptacions que va fer de les seves novel¡¤les. 'El Lute', 'La chica de las bragas de oro', 'Fanny Pelopaja', 'Amantes', 'La pasi¨®n turca', 'El amante biling¨¹e' o 'Juana la Loca' s¨®n alguns dels seus t¨ªtols m¨¦s coneguts. Va rebre el Premi Nacional de Cinematografia el 1988. A la foto, del 1994, Aranda amb la seva actriu fetitxe, Victoria Abril, a Huelva.Jos¨¦ Manuel P¨¦rez CaboMolt fam¨®s pel seu paper de Dr¨¤cula el segle passat, l'actor brit¨¤nic va ser tamb¨¦ un int¨¨rpret rendible i taquiller gr¨¤cies als seus papers de comte Dooku a la saga de ¡®Star Wars¡¯ i de Saruman a ¡®El Senyor dels Anells¡¯. Nascut a l'aristocr¨¤tic barri de Belgravia, a Londres, la seva elevada al?ada (1,96 metres) li va permetre mostrar un f¨ªsic impressionant, sobretot en papers de 'dolents'. Considerat un dels millors actors del cinema, va participar en 250 produccions. En una entrevista realitzada el 2009 va dir que un dels seus somnis era encarnar el Quixot. Va morir als 93 anys a Chelsea a causa de problemes respiratoris. A la foto, caracteritzat com a Dr¨¤cula el 1958.CORBISEl dirigent socialista va ser el defensor de la llei de matrimoni homosexual aprovada el 2005. Nascut a Caracas, ja era la imatge visible del col¡¤lectiu LGTB abans d'entrar en pol¨ªtica, com a president de la Federaci¨® Estatal de Lesbianes, Gais, Transexuals i Bisexuals (FELGTB). Regidor a l'Ajuntament de Madrid des del 2003, no va deixar mai la milit¨¤ncia per la igualtat de drets. El gener del 2014, va anunciar que tenia un c¨¤ncer de p¨¤ncrees. Despr¨¦s de la seva mort, pol¨ªtics de tots els partits van recon¨¨ixer la seva lluita i la seva personalitat alegre. Aquesta foto es va fer durant l'¨²ltima entrevista oferta a EL PA?S el 30 de juny d'aquest any.Samuel S¨¢nchezMite er¨°tic als anys setanta amb pel¡¤l¨ªcules com 'Mal¨ªcia', amb la qual va guanyar el Premi David di Donatello el 1973, l'actriu italiana va treballar amb directors com Dino Risi, Luchino Visconti i Ettore Scola. Va acabar desfigurada per una mala cirurgia est¨¨tica el 1992 i lluitant contra la just¨ªcia italiana per una acusaci¨® de tr¨¤fic de drogues. Va morir als 74 anys sola, a la casa que tenia a Ladispoli, prop de Roma. A la imatge, Antonelli en un fotograma de 'Sesso e volentieri' (1982).CORDON PRESSL'actriu i cantant va aconseguir la fama als anys seixanta, en plena ebullici¨® de les com¨¨dies i els melodrames, plens de cobles populars, que el r¨¨gim franquista permetia. Va ser de les primeres figures p¨²bliques que va saber subministrar la seva vida privada a la premsa rosa, la qual cosa li va fer obtenir fama i diners. El seu casament amb el ballar¨ª Antonio Gades van ser de gran inter¨¨s p¨²blic. Va gravar discos de cobla, sarsuela i tangos, per¨° la cr¨ªtica mai li va donar un lloc a l'Olimp musical espanyol. Entre les seves pel¡¤l¨ªcules m¨¦s conegudes hi ha 'Pelusa', 'La casta Susana' o 'Y despu¨¦s del cupl¨¦', tot i que les generacions m¨¦s joves la recordaran com un personatge assidu als programes de teleporqueria. Va morir als 83 anys d'un c¨¤ncer contra el qual havia lluitat durant quatre anys, i que pensava que havia superat. La imatge ¨¦s del 1958.Col¡¤lecci¨® Terenci Moix
