El rebuig del soroll mundanal

Molts autors es complauen a dir que escriuen perqu¨¨ els estimin m¨¦s. Pon? Pons (Menorca, 1956) diu que ¡°aspira, sobretot, a ser valorat i estimat com a persona¡±; seria la poesia doncs, per ell, un element m¨¦s de la valoraci¨®, per¨° no pas el decisiu. En el seu cas, ¡°escriure ser¨¤ obrir portals a la saviesa¡±, no pas l¡¯exhibici¨® d¡¯una saviesa que a l¡¯escriptor se li pressuposa com el valor als militars; ¨¦s una opci¨® aparentment m¨¦s modesta, per¨° incrementa l¡¯autoexig¨¨ncia i la responsabilitat.

En aquest nou llibre, que ha rebut el premi Miquel de Palol 2015, exhibeix, una vegada m¨¦s, el seu rebuig del soroll mundanal i el seu retir en una cabana, als vespres, on poder llegir i escriure en silenci i en contacte amb la natura; en canvi, les invectives contra la modernitat que amena?a destruir la naturalesa i els costums ancestrals de l¡¯illa, freq¨¹ents en llibres anteriors, passen ara a segon terme. En conjunt es pot considerar una gran declaraci¨® d¡¯amor a la literatura. El pretext m¨¦s freq¨¹ent ¨¦s la lectura de poemes o la contemplaci¨® de quadres, i les reflexions sobre l¡¯activitat creativa, pel que fa a la poesia sobretot, s¨®n constants; les notes finals, tot combinant an¨¨cdotes circumstancials amb sent¨¨ncies liter¨¤ries, accentuen la dimensi¨® diar¨ªstica de Camp de bard, que compleix la funci¨® de recopilaci¨® dels ¡°moments m¨¦s intensos de l¡¯autobiografia espiritual del poeta¡±, com proposa Robert Graves en la citaci¨® que l¡¯encap?ala.

A vegades Pons exagera la nota buc¨°lica o ing¨¨nua, com quan diu que escriure amb tinta blava ¡°em recorda el cel i la mar¡± o quan se sent obligat a afirmar l¡¯obvietat que ¡°visc obert a les diverses lleng¨¹es i cultures del m¨®n¡±. Entre els homenatges, apropiacions i recreacions de diversos autors, destaca la seq¨¹¨¨ncia dedicada a Emily Dickinson; els epigrames sobre poetes japonesos i xinesos; els tres poemes en itali¨¤ a la manera, respectivament, de Montale, Quasimodo i Ungaretti; la invenci¨® d¡¯un poeta ¨¤rab menorqu¨ª del segle XIII, que mereixeria un desenvolupament ulterior, i la s¨¨rie d¡¯episodis extrets de la B¨ªblia, que s¨®n resolts o interpretats de manera diferent, a vegades amb efectes ir¨°nics, o b¨¦ reflectint una espiritualitat diferent de l¡¯ortodoxa.

Entre els poemes inspirats en escenes pict¨°riques, n¡¯hi ha un de dedicat a la noia que llegeix una carta amb la finestra oberta, de Vermeer, en qu¨¨ Pons imagina que es tracta d¡¯una intensa declaraci¨® d¡¯amor; un altre, a una dona de Willem de Kooning, que no en surt gaire ben parada, i un magn¨ªfic elogi gen¨¨ric de Mark Rothko, que sorpr¨¨n venint d¡¯un poeta que es declara figuratiu. Pon? Pons ¨¦s un escriptor de l¨ªnia clara, que aspira a fer-se entenedor i defuig les imatges i els jocs verbals impactants; ¨¦s f¨¤cil imaginar-lo retocant els seus versos a fi de prescindir d¡¯algun terme massa abstr¨²s, cercant l¡¯adjectiu m¨¦s planer i unificant el ritme, que a vegades peca de massa homogeni. ?s dels que creuen que ja hi ha prou confusi¨® en el m¨®n i que afegir-n¡¯hi no ¨¦s l¡¯alternativa correcta. Per entendre¡¯l i per entendre¡¯ns, conv¨¦ el retorn a les coses essencials, entre les quals hi ha la relectura pacient dels cl¨¤ssics, el temps necessari per fer-ho i un lloc on sentir-se a gust. Fins i tot trobant exagerat o massa optimista el seu desig manifest ¡ª¡°sembram versos per fer / florir lliures i oberts / al sagrat cos del m¨®n / sentit i veritat¡±¡ª, els seus poemes sempre s¨®n estimulants, en els dos aspectes d¡¯harmonitzaci¨® de la pr¨°pia vida i d¡¯incitaci¨® a retrobar altres poetes.