¡°Hi ha dos Dal¨ªs. El real i el personatge, una obra m¨¦s de l¡¯artista¡±

El Patronat de la Fundaci¨® Gala-Salvador Dal¨ª va nomenar el 16 de novembre Montse Aguer i Teixidor (Figueres, 1963) directora dels museus Dal¨ª de Figueres, de P¨²bol i de Portlligat, en lloc d¡¯Antoni Pitxot, traspasat al juny passat, creador al costat de Salvador Dal¨ª del Museu de Figueres, un dels m¨¦s importants d¡¯Espanya, per visitants i situaci¨® econ¨°mica, excepcionalment bona, gr¨¤cies a la capacitat de convocat¨°ria del pintor, tot i els 26 anys que fa que va morir. ¡°Pitxot era un persona s¨¤via i generosa i la seva mort ha estat una gran p¨¨rdua¡±, assegura Aguer, que no s¡¯estrena al museu amb aquest c¨¤rrec. El 1986 va con¨¨ixer Dal¨ª a Torre Galatea, on va residir el pintor els ¨²ltims anys. ¡°M¡¯hi va portar Pitxot. Durant un temps li llegia la premsa i alguns llibres. Va ser una experi¨¨ncia molt interessant¡±, diu la tamb¨¦ directora del Centre d¡¯Estudis Dalinians, que afirma que li hauria agradat con¨¨ixer el Dal¨ª dels anys cinquanta i seixanta, la seva ¨¨poca d¡¯esplendor.

Reservada i t¨ªmida, mesura les seves paraules mil¡¤lim¨¨tricament. No obstant aix¨°, s¡¯embala quan defineix Dal¨ª com ¡°un gran pintor, dibuixant excel¡¤lent, gran escriptor, pensador enorme i gran humanista¡±. Una persona que la majoria de les vegades queda oculta sota la imatge estramb¨°tica que la majoria de persones tenen d¡¯ell. ¡°M¡¯expliquen que era divertit, molt ir¨°nic i gens histri¨°nic, i que es transformava quan veia una c¨¤mera i deia: ¡®Vaig a fer de Dal¨ª¡¯. L¡¯histrionisme va comen?ar a desenvolupar-se-li durant la seva etapa americana, com una estrat¨¨gia per atreure el p¨²blic cap a la seva obra. Hi ha dos Dal¨ªs. El real i el personatge, que ¨¦s una obra m¨¦s de l¡¯artista¡±, recorda.

Aguer es declara continuista, disposada a seguir la l¨ªnia que va tra?ar Dal¨ª i que va seguir Pitxot des del seu nomenament el 1982. ¡°Seguir¨¦ transmetent el llegat de Dal¨ª, per¨° introduir¨¦ canvis, a poc a poc, tenint en compte que estem al segle XXI¡±.

El museu ¨¦s intocable, per¨° a poc a poc far¨¦ canvis; estem en el segle XXI

A difer¨¨ncia d¡¯altres centres, el museu de Figueres no canvia mai la col¡¤lecci¨® permanent. ¡°?s intocable; ¨¦s l¡¯¨²ltima gran obra de Dal¨ª, i una obra tancada. Una altra cosa ¨¦s moure peces per a un pr¨¦stec. Els canvis i les presentacions es fan en les noves sales, aqu¨ª s¨ª que tenim llibertat¡±.

El 2014 els tres museus Dal¨ª van rebre 1,5 milions de visitants, van obtenir 15 milions d¡¯euros d¡¯ingressos i quatre de beneficis, i es van convertir en els m¨¦s rendibles d¡¯Espanya. La clau, segons Aguer, ¨¦s ¡°una bona gesti¨® comercial, de marca i art¨ªstica¡±. Unes xifres que s¡¯aconsegueixen sense subvencions, cosa que tamb¨¦ ¨¦s ¨²nica a Espanya. ¡°No vam rebre res. Les institucions consideren que ja tenim ingressos suficients, lluitem per obtenir-ne i no hem demanat cap ajuda¡±.

Alguna cosa hi deu tenir a veure que la Fundaci¨® gestioni els drets d¡¯autor i propietat intel¡¤lectual vinculats a Dal¨ª, una m¨¤quina de fer diners. ¡°Tot reverteix en els museus, sobretot en l¡¯adquisici¨® d¡¯obres, una de les nostres prioritats¡±, tot recordant que des que el 1991 Ramon Boixad¨®s va arribar a la presid¨¨ncia de la Fundaci¨® s¡¯han comprat m¨¦s de 50 olis, a m¨¦s de dibuixos i aquarel¡¤les. ¡°Les tres ¨²ltimes, Elements enigm¨¤tics en un paisatge, La carreta fantasma i Violetes imperials, s¨®n fant¨¤stiques. El que em preocupa ¨¦s que la cotitzaci¨® de Dal¨ª impedeixi seguir comprant¡±. No obstant aix¨°, la fundaci¨® no va licitar per El llac de Vilabertran, una obra pintada per Dal¨ª als 15 anys i subhastada a Madrid el 10 de novembre que es va quedar sense comprador. ¡°Es va considerar que la Fundaci¨® ¨¦s rica en obres de primera ¨¨poca i que no aportava res espec¨ªfic a la nostra col¡¤lecci¨®. No es tracta d¡¯acumular obra, la nostra prioritat ¨¦s el per¨ªode surrealista i els anys quaranta i cinquanta, que no estan tan ben representats¡±, aclareix. ¡°Ara no hi ha sobre la taula cap obra per comprar. S¨ª que estem acabant de tancar la compra d¡¯un parell de lots de fotografies i de dibuixos que aviat presentarem¡±, unes compres tan fonamentals per a Aguer com la de pintures. ¡°Hem convertit el Centre d¡¯Estudis en una refer¨¨ncia mundial, per¨° s¡¯ha de seguir invertint¡±.

Malgrat les bones xifres de p¨²blic, el nombre de visitants va disminuir el 2014 un 2,8% respecte al 2013. ¡°I aquest any tornaran a baixar, per segona vegada. ?s pels turistes russos. No ¨¦s anecd¨°tic, ho hem comprovat. Els russos s¨®n importants, per¨° treballem a potenciar altres mercats, com el xin¨¨s i el japon¨¨s¡±. Tamb¨¦ per augmentar els visitants a l¡¯hivern i potenciar les visites nocturnes a l¡¯estiu fins a la una de la matinada. ¡°Dal¨ª va pensar que el seu museu es visit¨¦s de nit, cosa inusual¡±. L¡¯any que ve Portlligat tamb¨¦ obrir¨¤ els dilluns, fins ara tancat.

Dal¨ª no es va mantenir al marge del moment pol¨ªtic que va viure, i el seu acostament al r¨¨gim franquista li va costar car. Malgrat aix¨°, Aguer creu que Dal¨ª no es posicionaria sobre el proc¨¦s independentista en qu¨¨ est¨¤ immersa Catalunya. Una altra cosa ¨¦s com pot afectar la possible independ¨¨ncia els museus que dirigeix, tenint en compte que moltes de les obres dels seus fons s¨®n part del llegat que Dal¨ª va deixar a l¡¯Estat espanyol i que est¨¤ dipositat a Figueres. ¡°Pot afectar, per¨° la voluntat de Dal¨ª va ser deixar les seves obres a la seva ciutat natal en crear el seu museu; aix¨° va quedar molt clar¡±. Aguer espera, per¨°, que ¡°no reclamin mai aquestes obres¡±.

Tornaren a baixar pel turistes russos. Estem potenciar el mercat xin¨¨s i el japon¨¨s¡±

Una de les feines m¨¦s ambiciosos dutes a terme per Aguer des del Centre d¡¯Estudis ¨¦s el cat¨¤leg raonat, un instrument fonamental a l¡¯hora de con¨¨ixer l¡¯autenticitat i l¡¯historial d¡¯una obra. S¡¯est¨¤ treballant en la quarta i ¨²ltima part, que inclour¨¤ obres realitzades des de 1965. En aquest nou volum, que estar¨¤ a punt d¡¯aqu¨ª un any, s¡¯han d¡¯incloure les pol¨¨miques obres que Dal¨ª va compondre en els ¨²ltims anys de la seva vida i l¡¯autoria de les quals s¡¯ha q¨¹estionat. ¡°Pitxot va dir que les havia pintat Dal¨ª i jo m¡¯ho crec¡±, aclareix.

Aguer, que seguir¨¤ sent responsable del Centre d¡¯Estudis ¡ª¡°Potser arriba el moment que ser¨¤ excessiu, per¨° ja buscarem una soluci¨® interna¡±¡ª, es mostra sorpresa en saber que ¨¦s dif¨ªcil trobar a les llibreries bibliografia sobre Dal¨ª. ¡°?s curi¨®s, no em consta. ?s veritat que sempre hi ha llibres molt generalistes¡±. Entre els seus projectes, hi ha refor?ar la pres¨¨ncia de Dal¨ª en el m¨®n acad¨¨mic. ¡°L¡¯¨²ltim mes han passat quatre investigadors pel Centre per preparar la tesi¡±. Per a ella, seria fonamental que Dal¨ª compt¨¦s amb una c¨¤tedra on s¡¯expliqu¨¦s la seva vida i obra: ¡°S¡¯ha parlat amb la Universitat de Girona, tot i que no ha arribat a materialitzar-se res, per¨° aposto per la vinculaci¨® amb la Universitat¡±.

Per a l¡¯experta, d¡¯aqu¨ª 25 anys m¨¦s Dal¨ª seguir¨¤ interessant. ¡°?s una icona que atrau molt els joves, potser perqu¨¨ es va avan?ar al seu temps en moltes coses¡±. Aguer creu que cal reivindicar el Dal¨ª escriptor ¡°que ¨¦s fant¨¤stic i ajudar¨¤ a entendre la seva obra¡± i tamb¨¦ ¡°l¡¯actualitat del seu llegat, i el fet que va ser un artista que es va amarar de la tradici¨® contempor¨¤nia, per¨° amb gran coneixement dels cl¨¤ssics, cosa que el diferencia d¡¯altres. Amb ell podries fer un recorregut per la hist¨°ria de l¡¯art¡±.