Carrusel de presentaci¨® de llibres

Dissabte passat hom va col¡¤laborar en la presentaci¨® del magn¨ªfic llibre de Fernando Savater i Sara Torres, Aqu¨ª viven leones. Viaje a las guaridas de los grandes escritores (Barcelona, Debate, 2015). A part de l¡¯autor, hi havia l¡¯insigne editor del llibre, Miquel Aguilar. Ara seria el moment de donar not¨ªcia d¡¯aquest llibre de Savater ¡ªell diu que ¨¦s l¡¯¨²ltim que escriu, atu?t amb ra¨® per la mort de la seva dona, fa pocs mesos¡ª; per¨° abans hem de fer un excurs imprescindible.

Mai de la vida no havia assistit a una presentaci¨® tan fora del com¨² d¡¯un llibre, per¨° que potser marcar¨¤ tend¨¨ncia. Va ser al segon pis de l¡¯antiga f¨¤brica de cervesa Damm, al carrer del Rossell¨®, un edifici que encara no he arribat a saber de qui ¨¦s, convertit en centre d¡¯esplai, esbargiment i cultura. Cultura? Pel que fa als llibres, m¨¦s aviat ¡°ind¨²stria cultural¡±, com correspon a la seu que hem esmentat.

La sala era plena: cosa d¡¯un centenar de persones seien amb la roba d¡¯abric a la falda, i hi havia gent gran i gent jove, dames i cavallers, nens i nenes. Aquests darrers, com ¨¦s habitual, no paraven de fer gresca o de llepar una llaminadura llaminera. Uns quants dels presents, ben cert, estaven molt atents. El problema venia d¡¯un altre lloc: la sala no tenia portes, o les tenia obertes, i, com que els visitants del centre s¨®n b¨¤sicament tafaners ¡ªun costum molt sa, val a dir¡ª que recorrien la casa de dalt a baix, no cessaven de passar per davant de la sala, parlant, rient, cantant i xiulant. Aix¨° engrescava els que volien sentir de qu¨¨ anava aquell llibre de Savater que es presentava, de manera que aquests, al seu torn, replicaven amb una altra crid¨°ria en qu¨¨ predominava l¡¯admonici¨®: ¡°Calleu, que no se sent¡±. D¡¯altres, en veure que s¡¯havien equivocat de presentaci¨®, d¡¯autor i de llibre, s¡¯al?aven i sortien decebuts, sense esperar a veure si es deia cap cosa interessant, que sempre se¡¯n troba alguna en els discursos, com en els llibres (dixit Plini).

Fernando Savater i Sara Torres repassen els caus solitaris i els paisatges de grans noms de la literatura

En suma, hi havia un desgavell monumental. Els micr¨°fons eren port¨¤tils (m¨°bils?) i hi havia problemes de so si els parladors no paraven els llavis a la dist¨¤ncia adequada, i tot plegat respirava m¨¦s un ambient de circ que de respectuosa presentaci¨® d¡¯un llibre. Editor, autor i presentador se¡¯n van sortir com van poder. Abans d¡¯acabar de dir tot el que volien dir, que no era la B¨ªblia en vers, un empleat de la casa va comen?ar a fer gestos amb les mans, com donant a entendre que hav¨ªem d¡¯acabar. I es va acabar com el rosari de l¡¯aurora. Llavors es va entendre una bona part del que havia succe?t: la gent no es va bellugar de la cadira perqu¨¨ no havien anat a sentir parlar Fernando Savater i menys encara el presentador ¡ªun desconegut universal, per voluntat pr¨°pia¡ª, sin¨® a sentir l¡¯autor i el presentador del llibre que venia despr¨¦s, que no dir¨¦ quin era per respecte, sincer, pel seu autor. La gent, simplement, s¡¯havia assegut a l¡¯espera que arrib¨¦s el torn d¡¯un altre llibre. Era com un carrusel; com una producci¨® en s¨¨rie de presentacions, com suposo que ho era l¡¯embotellament de cerveses Damm al seu moment: pur taylorisme.

Ens queden prou l¨ªnies per fer un elogi abrandat, baldament sigui breu, del llibre de Fernando Savater: un llibre fruit de l¡¯amor de l¡¯autor del text per la seva dona; fruit de l¡¯amor de Sara Torres per la il¡¤lustraci¨®, la fotografia i les arts visuals en general, i fruit de tots dos, marit i muller, per la literatura. Entre els dos repassen en aquest llibre preci¨®s els caus solitaris i els paisatges ¡ªRoma designava als mapes els indrets secrets i perillosos de l¡¯?frica amb aquesta llegenda: ¡°Hic sunt (o vivunt) leones (o dracones)¡±¡ª d¡¯Edgar Allan Poe, Alfonso Reyes ¡ªque es va portar m¨¦s b¨¦ que ning¨² amb els intel¡¤lectuals republicans despr¨¦s de la nostra guerra¡ª, Flaubert, Leopardi, Valle-Incl¨¢n o Shakespeare. S¨®n unes belles miniatures com les que van fer, o podrien haver fet, un Chesterton, un Charles Lamb o un Samuel Johnson si mai haguessin actuat com a guies de devots de l¡¯obra de cada un d¡¯aquests autors. El llibre ve a ser l¡¯altra cara de la moneda de La infancia recuperada (Taurus, 1976), aquell llibre en qu¨¨ Savater parlava d¡¯aquelles obres ¡°que tamb¨¦ poden llegir els nens¡±. En aquest cas, ja prop de la setantena, aquest gran assagista, que hauria pogut ser de la Proven?a o del lloc amb m¨¦s wit de la Gran Bretanya, repassa la geografia complement¨¤ria d¡¯una s¨¨rie d¡¯autors importants, ja m¨¦s adequats per als adults, ¨¦s cert, per¨° que nom¨¦s es frueixen si un ha conservat, tota la vida, la curiositat d¡¯un nen i l¡¯amor per all¨° que, segons Proust, ¨¦s l¡¯¨²nica cosa que pot oferir sentit a tota una vida: la literatura.