El Gran Gisbert

?s dif¨ªcil imaginar qui devia ser el responsable de triar el cap de llista d¡¯ERC per Barcelona a les eleccions generals del 20-D, per¨° ¨¦s segur que no devia pensar que oferiria al p¨²blic tants de moments d¡¯ang¨²nia. En un moment en qu¨¨ la majoria de pol¨ªtics, ja siguin de la vella escola com de la nova fornada, tenen una solv¨¨ncia intel¡¤lectual m¨¦s que notable, en qu¨¨ la seva formaci¨® dial¨¨ctica va m¨¦s enll¨¤ de la proclama de consignes, no deixa de sorprendre que Gabriel Rufi¨¢n hagi acceptat participar en una cursa que no ¨¦s la seva. S¡¯ent¨¦n que els responsables d¡¯elaborar les llistes d¡¯ERC hagin sucumbit a la fascinaci¨® que irradia la seva cursileria melanc¨°lica ¡ªperqu¨¨ potser ¨¦s la marca del partit¡ª, potser conv¨¦ que Oriol Junqueras quedi tapat rere la for?a i la contund¨¨ncia dels no-arguments que Rufi¨¢n escampa durant la campanya, per¨° el que no se sabia era que un partit pol¨ªtic fos capa? de sacrificar un home a canvi d¡¯uns vots. No se sap de quina manera pot dormir Gabriel Rufi¨¢n despr¨¦s d¡¯una jornada ag¨°nica on l¡¯¨²nic que ha aconseguit forjar s¨®n uns moments memorables de vergonya aliena, per¨° cal una dosi important de miseric¨°rdia per no apenar-se quan se sap que l¡¯endem¨¤ ha de patir el mateix viacrucis d¡¯entrevistes, m¨ªtings, debats. Potser s¨®n els seus moments de gl¨°ria vital, per¨° poc servei fa al pensament pol¨ªtic.

A Juguetes rotos (1966), Manuel Summers filmava uns personatges que havien sigut molt populars en una altra ¨¨poca i que a la seva vellesa ja eren del tot oblidats. El documental s¡¯obria amb la figura del Gran Gisbert, un cantant de cabaret que aleshores tenia m¨¦s de 80 anys i que, a la Bodega Bohemia, continuava oferint els n¨²meros de transvestisme que l¡¯havien fet fam¨®s durant la seva joventut: dalt l¡¯escenari vestia amb tot l¡¯esplendor de les actrius de m¨¦s glamur i cantava les can?ons que havien popularitzat molts d¡¯anys enrere les cupletistes de moda. A la pel¡¤l¨ªcula tamb¨¦ hi sortien boxejadors sonats que ja no poden ni verbalitzar una frase, un futbolista d¡¯elit que passa els seus ¨²ltims anys en un asil sense que ning¨² recordi les seves proeses en els camps de futbol, i toreros malalts i inv¨¤lids que ja han dilapidat la fortuna acumulada durant els seus anys de gl¨°ria.

Manuel Summers narra els processos d¡¯envelliment i oblit d¡¯uns personatges que havien sigut molt populars, i si la pel¡¤l¨ªcula entristeix tant ¨¦s perqu¨¨ ve a constatar la col¡¤lisi¨® que es produeix quan es contempla l¡¯estat ru?n¨®s d¡¯unes persones que, temps enrere, havien assolit el car¨¤cter d¡¯un mite: quan ja no s¡¯¨¦s el dipositari de les aspiracions vitals d¡¯una societat, despr¨¦s del moment ef¨ªmer de fama, ¨¦s inevitable que se l¡¯arraconi com un joguet trencat.