Josep Antoni Duran Lleida, de la gl¨°ria a la irrellev¨¤ncia

En poc m¨¦s de quatre anys, Josep Antoni Duran Lleida (Alcampell, 1952) ha passat de ser el protagonista de la primera vict¨°ria de CiU en unes generals a confirmar la irrellev¨¤ncia del seu partit, Uni¨® Democr¨¤tica. De tocar la gl¨°ria al ritme fren¨¨tic de la seva bateria a rubricar la marxa f¨²nebre d'una formaci¨® de m¨¦s de 80 anys d'hist¨°ria. ?s l'ep¨ªleg d'aquest pol¨ªtic que va fer-se Uni¨® a mida, movent els fils per guanyar import¨¤ncia i esclafant la dissid¨¨ncia interna. La jugada li va sortir b¨¦ fins que es va apartar de Converg¨¨ncia: ara Uni¨®, fora del Parlament i fora del Congr¨¦s, est¨¤ a punt de desapar¨¨ixer.

Duran va entrar a Uni¨® gaireb¨¦ de casualitat, quan un dirigent del partit a Lleida el va escoltar, l'any 1974, en un acte d'Esquerra Democr¨¤tica, els democrisians espanyols. Uni¨® buscava el seu espai a la pol¨ªtica despr¨¦s de la dictadura, i Duran va agafar protagonisme com un dels pocs joves del partit. Amb la Generalitat restaurada, l'ajuda l'aleshores president Jordi Pujol, que veu en Duran un bon aliat: "Se li ha de donar un c¨¤rrec: busca-li un lloc", li ordena al seu lloctinent Llu¨ªs Prenafeta, que s'inventa la Direcci¨® General d'Afers Interdepartamentals per a ell. Hi ser¨¤ dos anys, l'etapa de gesti¨® m¨¦s llarga que ha viscut Duran.

El seu protagonisme, la seva ambici¨® i la divisi¨® interna a Uni¨® l'acaben portant a liderar el partit el 1982. Dos anys despr¨¦s els m¨¦s veterans l'aparten, contraris als seus moviments per convertir el lideratge d'Uni¨®, fins aleshores plural, en un poder un¨ªvoc. A la primera va fallar per¨° a la segona, des que va tornar a presidir el comit¨¨ de govern l'any 1987, li va sortir b¨¦.

Des d'aleshores, Duran es va moure com un peix a l'aigua en el paper de "soci de Converg¨¨ncia". La seva estrat¨¨gia era estirar la corda sense que es trenqu¨¦s, defensant el perfil propi d'Uni¨® com a formaci¨® diferenciada dels nacionalistes. A cada accelerada de CDC, Duran responia envoltant-se de micr¨°fons i provocant crisis que anaven augmentant el seu poder. D'aquesta manera va aconseguir fer-se un lloc com a protagonista de la pol¨ªtica catalana, a costa de ser el malson del segon de CDC, Miquel Roca, que es pensava que tindria un soci tranquil: "Per fi un l¨ªder com cal a Uni¨®", va exclamar quan va arribar el democristi¨¤. L'alegria li va durar poc.

L'ambici¨® de Duran el porta a veure possible ser el successor de Jordi Pujol, que fins que va arribar Artur Mas havia anat cremant delfins a un ritme vertigin¨®s. El democristi¨¤ va maniobrar des del 1998 per aconseguir la corona del poder a CiU, per¨° va fracassar davant d'un jove Mas. Pujol li va donar corda, fins i tot posant-lo de conseller al Govern per posar-lo al nivell de l'ara president. L'expresident el va utilitzar per foguejar el seu successor.

Duran mai ha acabat de pair la seva derrota davant de Mas, per¨° lluny d'enfonsar-se, es va saber adaptar al nou h¨¤bitat. A canvi de no trencar amb Converg¨¨ncia, va aconseguir portar la influ¨¨ncia d'Uni¨® fins al punt m¨¦s alt. Es va convertir en la veu del catalanisme a Madrid. Al Congr¨¦s des del 2004, va saber trobar un lloc a la Comissi¨® d'Afers Exteriors per presumir de contactes internacionals i moure's com ning¨² al poder per augmentar la seva influ¨¨ncia. El seu paper de lobbista a les Corts, com li agradava dir amb orgull, li va funcionar prou b¨¦: fins al 2011 va ser el l¨ªder espanyol m¨¦s ben valorat. Li va quedar pendent el seu gran somni: ser ministre, una possibilitat que va tenir a tocar amb Jos¨¦ Maria Aznar. Pujol el va frenar.

Uni¨® brillava de cara enfora, per¨° de portes endins les ombres eren importants. La corrupci¨® ha estat un dels talons d'Aquil¡¤les de Josep Antoni Duran Lleida, amb la formaci¨® democristiana al mig del cas Treball (el desviament de fons de formaci¨® per a aturats per finan?ar el partit) i el cas Turisme, de malversaci¨® de fons del consorci catal¨¤ del ram. El primer cas va acabar amb Uni¨® condemnada, i aix¨° la va convertir en el primer partit a recon¨¨ixer que s'havia finan?at il¡¤legalment. Del segon el partit se'n va salvar, per¨° va esquitxar Duran: la dona del principal implicat, Joan Cogul, va acusar el democristi¨¤ de pagar el seu silenci. Cogul s'havia su?cidat i el democristi¨¤ va haver de demanar perd¨® a la seva dona per haver-lo condemnat abans de la just¨ªcia.

A qui no li feia res condemnar a Duran era als seus cr¨ªtics a Uni¨®: tots els que s'han atrevit a tossir-li han acabat en l'ostracisme. El democristi¨¤ feia servir el seu control de la milit¨¤ncia per esclafar-los, fins al l¨ªmit: el 2002 l'Audi¨¨ncia de Tarragona va anul¡¤lar el Congr¨¦s d'Uni¨® per considerar-lo "antidemocr¨¤tic". Qui volia ascendir al partit havia de portar-se b¨¦ amb el l¨ªder.

El proc¨¦s sobiranista ha provocat la caiguda de Duran, cada cop m¨¦s distanciat de CDC i amb m¨¦s fronts oberts al seu partit. El democristi¨¤ va aguantar estirant la corda, cada cop m¨¦s tens i barallat amb els seus socis fins que Mas va decidir aparcar la consulta per convocar eleccions plebiscit¨¤ries: Uni¨® es va trencar, CiU va desapar¨¨ixer i Duran es va veure davant la gran pregunta de la pol¨ªtica catalana: quin poder tenien els democristians en solitari?

El resultat s¨®n dues eleccions en qu¨¨ s'ha quedat molt lluny d'obtenir representaci¨® parlament¨¤ria, convertint un partit que havia tocat gaireb¨¦ tot el poder en una formaci¨® irrellevant. La resta de partits donen per fet que estan assistint a l'ep¨ªleg de la carrera pol¨ªtica del democristi¨¤. Un cop descartades les eleccions al mar?, Duran ha dit l'¨²ltima paraula.