Un triangle gaireb¨¦ perfecte

Com a Cartes d'amor a Stalin, de Mayorga, Antonio Tabares proposa a Una hora en la vida de Stefan Zweigun un triangle format per un escriptor d'¨¤nim torturat, la dona que es mant¨¦ fidel al seu costat en el seu exili ¨Cinterior o exterior¨C i un enigma convertit en personatge. La gran difer¨¨ncia entre els dos textos ¨¦s la interrelaci¨® que s'estableix entre el protagonista i el fantasma visitador, i la posici¨® que assumeixen tots dos en la constel¡¤laci¨® dram¨¤tica proposada. Si Mikhail Bulg¨¢kov est¨¤ al centre de l'obra de Mayorga, assetjat psicol¨°gicament per l'aparici¨® d'un fosc diable, al text de Tabares, Zweig se situa en una ¨°rbita al voltant d'un home que es fa dir Samuel Fridman. Un interessant despla?ament del personatge que capitalitza el t¨ªtol de l'obra. Tabares prioritza aix¨ª la metodologia del gran autor austr¨ªac sobre el seu ep¨ªleg tr¨¤gic.

Zweig, refugiat al Brasil, preparant el seu su?cidi amb Lotte Altmann, la seva secret¨¤ria i segona dona, ¨¦s un personatge en compte enrere. La decisi¨® est¨¤ presa. Aqu¨ª no hi ha desenvolupament. L'autor, que podria haver optat per una narraci¨® detallada de les raons que van conduir a la seva decisi¨® final, decideix que el m¨¦s interessant ¨¦s retratar la curiositat de Zweig per les vides alienes. El presumpte Fridman ¨¦s la seva ¨²ltima i imprevista oportunitat de reconstruir una nova biografia; sumar-la al cat¨¤leg format per Balzac, Maria d'Esc¨°cia, Fouch¨¦ o Maria Antonieta. Un protagonista que gradualment deixa de parlar ¨Cexcepte per preguntar¨C perqu¨¨ parli i es descobreixi l'altre. Comesa dif¨ªcil per a un actor, en aquest cas Roberto Quintana, dedicat a mirar, escoltar i decidir fins a quin punt comparteix amb el p¨²blic la seva reconstrucci¨® biogr¨¤fica de l'home que t¨¦ al davant.

Un bon treball de Sergi Belbel ¨Cque sap com posar el focus sobre els personatges que es fan forts en un inesperat protagonisme perif¨¨ric¨C que s'est¨¦n a la mateixa posici¨® i actitud que requereix el paper de Lotte Altmann. Celia Vioque est¨¤ perfecta en aquesta fortalesa que neix de controlar la intend¨¨ncia quotidiana d'un home, amorosament servil, per¨° amb intel¡¤lig¨¨ncia emocional i autonomia de car¨¤cter quan cal controlar una crisi que pot trastocar l'agenda meticulosament preparada per a la posteritat. Ll¨¤stima que en aquest triangle falli la franquesa febril amb la qual Gregor Acu?a-Pohl es descobreix des del primer minut davant el p¨²blic i deixa sense valor el treball de Zweig. Ell ¨¦s el misteri sobre el qual gira tota la intriga. ?s cert que el personatge no ¨¦s maquiav¨¨l¡¤lic i est¨¤ dominat per una passi¨® malaltissa, per¨° s'agrairia que la sospita tingu¨¦s m¨¦s recorregut per mantenir millor la tensi¨® dram¨¤tica i fer just¨ªcia al prestigi de l'autor d'El m¨®n d'ahir.