Dones assassinades, una cosa m¨¦s que xifres

Els assassinats de dones a les mans de les seves parelles o exparelles ens deixa sense paraules. Tant que hi ha qui creu que ¨¦s millor no informar-ne per l'efecte mim¨¨tic. D'altres consideren que s¨ª que cal informar-ne, encara que no tenen gaire clar de quina manera. El tema ¨¦s que les m¨¦s de 50 dones que han mort aquest any a Espanya s'afegeixen a una llarga llista de m¨¦s de 1.000 des del 1999 (xifres oficials), bastants m¨¦s que les v¨ªctimes d'ETA en tota la seva hist¨°ria. No obstant aix¨°, el terrorisme era una viol¨¨ncia p¨²blica, i per tant un assumpte d'Estat, i els assassinats de dones s¨®n, segons aquesta l¨°gica, una viol¨¨ncia privada, ¨ªntima, individual en la qual nom¨¦s estan involucrades les persones que es veuen implicades en aquests episodis que segueixen sent relatats, majorit¨¤riament, en forma de succ¨¦s. Per¨° un succ¨¦s ¨¦s un fet fortu?t del qual no cal donar ra¨®, mentre que un assassinat sempre t¨¦ un perqu¨¨.

Aquesta llarga llista de fets que se suposen inconnexos necessita, no obstant aix¨°, un relat perqu¨¨ no quedin com a esdeveniments tr¨¤gics fora de la hist¨°ria. Tots els conflictes ¨Ci la viol¨¨ncia contra les dones ho ¨¦s¨C necessiten una explicaci¨®, un context, unes coordenades espaciotemporals on situar-los per donar sentit a aquesta experi¨¨ncia.

El relat que falta per elaborar sobre els assassinats de dones t¨¦ a veure amb el canvi social experimentat en aquest pa¨ªs durant els ¨²ltims 40 anys. Encara que sembli molt temps, no ¨¦s res si considerem que les dones eren assimilades als menors d'edat o els impedits fins al final de la dictadura. Els canvis socials poden ser superficials o profunds, i els operats en el rol social de les dones al nostre pa¨ªs pertanyen a aquests ¨²ltims. No van ser pocs els que van contemplar amb recel les reivindicacions de les feministes durant els anys setanta i vuitanta, que en molts casos es tractava de desacreditar: s¨®n lletges, lesbianes, odien els homes, avorreixen la maternitat. I encara s¨®n molts els homes que han vist amb estupor que el que era un dret el 1975 ¨Cl'acc¨¦s carnal a les seves dones a demanda¨C s'ha convertit en un delicte. ?s comprensible la seva estupefacci¨®.

Malgrat que els canvis no han estat propiciats pels homes, molts els han acceptat de bon grat i els han assumit amb naturalitat, de manera que actualment podem veure en nombrosos sectors unes relacions igualit¨¤ries que eren impensables temps enrere. D'altres s'han vist arrossegats a contracor, i molts no nom¨¦s no han acceptat que les dones ja no seguiran sent les submises i complaents noies d'abans, sin¨® que es revolten i reaccionen amb agressivitat davant dels aven?os de la igualtat. Nom¨¦s cal veure la malvolen?a que desprenen la resta de comentaris que segueixen a les not¨ªcies que reten compte de tot el que t¨¦ a veure amb els aven?os femenins o qualsevol assumpte que posi en relleu que, malgrat els ¨¨xits aconseguits, encara persisteix la desigualtat.

No obstant aix¨°, aquest canvi espectacular operat entre les dones ja no t¨¦ marxa enrere, perqu¨¨ no nom¨¦s ¨¦s col¡¤lectiu, sin¨® tamb¨¦ individual, que ¨¦s aquell moment en qu¨¨ cadascuna de les dones assumeix que ¨¦s un subjecte de ple dret disposat a gestionar el seu propi projecte de vida. I la seva consci¨¨ncia li diu: fins aqu¨ª hem arribat. ?s en aquest context on cal situar la viol¨¨ncia contra les dones, que ¨¦s un fenomen que va m¨¦s enll¨¤ de la parella, i que engloba violacions, agressions, assetjament, menyspreu o intimidaci¨®.

El grau m¨¦s extrem, l'assassinat, ¨¦s la reacci¨® impotent i desesperada d'un home que observa com una dona q¨¹estiona la seva autoritat i decideix emprendre un nou cam¨ª, ja sigui sola, acompanyada, amb parella o sense, i que malgrat la por, el dolor del proc¨¦s i els m¨²ltiples impediments que trobar¨¤, decideix que t¨¦ dret a exercir la seva llibertat. Una llibertat que ell est¨¤ disposat a impedir.

Les revolucions sempre han causat v¨ªctimes, i encara que la protagonitzada per les dones hagi estat silenciosa, aqu¨ª tenim cada any m¨¦s de 50 dones que s¨®n assassinades en el que, lluny de ser catalogat com un succ¨¦s, hauria de ser tractat com un atemptat contra els seus drets humans i contra la seva dignitat. Les dones assassinades s¨®n una cosa m¨¦s que xifres i hem de comen?ar a explicar les causes de tanta barb¨¤rie.

Juana Gallego ¨¦s codirectora del m¨¤ster G¨¨nere i Comunicaci¨® de la UAB.