El retorn del can¨®

Com un espectre refulgent se'ns ha materialitzat inesperadament un can¨® Flak de 88 mm al pati d'armes del castell de Montju?c. Torna l'artilleria desnonada a la fortalesa, ara que ¨¦s Nadal? Reneix el finat museu militar? Tornar¨¤ el coronel Segovia? No, no tingueu por ¡ªals que temen aquestes coses¡ª, el can¨® no ¨¦s m¨¦s que una art¨ªstica r¨¨plica de llauna de l'original que hi havia al pati. No ¨¦s, doncs, un can¨® de deb¨°. La pau, el circ i la correcci¨® pol¨ªtica que s'han ensenyorit del castell poden respirar tranquils. Per¨° veure'l all¨¤, just on abans, fins al 2008, s'al?aven els 12 espl¨¨ndids canons que molts barcelonins d'una certa edat associem amb aquest pati, causa, a m¨¦s de perplexitat, una estranya nost¨¤lgia. Nost¨¤lgia dels canons, quina cosa, diran alguns.

El 88 mm ¡ªcopiat ara en llaut¨®¡ª era una de les peces m¨¦s emblem¨¤tiques, interessants i valuoses de l'expulsada i dispersada col¡¤lecci¨® d'armes del castell (els 12 canons del pati van ser traslladats a depend¨¨ncies militars de Madrid, concretament al parc i centre de manteniment de sistemes cuirassats n¨²mero 1). El llegendari 88, 8,8, 8.8 o acht-acht ("vuit vuit"), com el coneixien informalment els alemanys, va ser el millor can¨® de la II Guerra Mundial. De fet, probablement ¨¦s l'arma ic¨°nica d'aquesta contesa, juntament amb el Tiger o el Ju 87 Stuka. Fabricat per Krupp i concebut com a antiaeri (Flak, contracci¨® de Flugzeugabwehrkanone, can¨® de defensa antia¨¨ria), el molt vers¨¤til 88 (un soldat australi¨¤ el va descriure eloq¨¹entment com a "anti-qualsevol-cosa") es va revelar com una arma superba contra objectius terrestres i especialment com a antitancs. Va ser el malson dels carros aliats i la seva allargada silueta va ser l'¨²ltim que van veure moltes dotacions de Matildas, Shermans o T-34. Aix¨° de "van veure" ¨¦s un dir, perqu¨¨ els projectils d'aquest trasto tan letal podien travessar 84 mil¡¤l¨ªmetres de cuirassa d'acer a dos quil¨°metres.

La pe?a, molt valorada pels museus militars de tot el m¨®n (en la seva dr¨¤stica reordenaci¨® l'Imperial War Museum de Londres ha conservat el seu), ¨¦s un can¨® amb una poderosa iconografia (fotos, documentals, pel¡¤l¨ªcules i fins i tot els c¨°mics d'Haza?as B¨¦licas). Tenia una gran mobilitat ¡ªl'arrossegava habitualment el semieruga Sdkfz 7¡ª i podia preparar-se per disparar, sobre la seva caracter¨ªstica base cruciforme, en menys de tres minuts. Rommel li va treure molt de profit ¡ªper descomptat, m¨¦s que l'Ajuntament de Barcelona¡ª, fent-lo servir per devastar les formacions de tancs brit¨¤nics al nord d'?frica. El resolutiu coronel de Panzers Von Luck, al capdavant d'una bateria de 88 "prestada" a cop de Luger, va destruir 20 tancs en pocs segons a Cagny. Si aquests no eren arguments per conservar un can¨® com el que ens ocupa¡­

Els 88 estan, a m¨¦s, relacionats amb la nostra Guerra Civil. Quatre bateries (16 canons) van ser enviades d'entrada com a suport de la Legi¨® C¨°ndor i, finalment, fins a 52 unitats van participar en la contesa. Va ser aqu¨ª on es va veure el que podien fer als tancs. El can¨® del museu era dels primers models (despr¨¦s es van fabricar sota llic¨¨ncia), un 88/56 Flak 18, una gran pe?a. ?s una pena que ara nom¨¦s puguem veure el seu fantasma de llaut¨®.