Stefan Zweig i Sigmund Freud

Naturalment, els detractors d¡¯aquesta teoria ¡ªFreud no volia atorgar-li el nom de ¡°ci¨¨ncia¡±¡ª diran que aquesta interpretaci¨® de l¡¯an¨¨cdota ¨¦s pura fantasia. Per¨° si s¡¯escorcolla arqueol¨°gicament en la relaci¨® entre els dos grans homes de lletres i d¡¯esperit ¡ªal cap i a la fi, Freud va arribar a la psicoan¨¤lisi per la via de la neurologia, per¨° tamb¨¦ pel cam¨ª de l¡¯arqueologia, disciplina de la qual deia haver llegit m¨¦s llibres que sobre psicologia¡ª, llavors hom arriba a la conclusi¨® que, cap als anys 1920, Zweig va comen?ar a sentir-se en deute filial amb el seu company, i en part col¡¤lega, vien¨¨s.

No es pot dir, de cap manera, que calgui haver llegit l¡¯obra de Freud per escriure una novel¡¤la sobre l¡¯amor ¡ªZweig en va escriure moltes¡ª, per¨° no hi ha dubte que, pel que fa a les embrolles de la passi¨® amorosa, Zweig li devia molt al seu amic. Potser tots dos li devien moltes coses, sense anar m¨¦s lluny, a les formes de l¡¯amor ¡ªque han estat mutables al llarg de la hist¨°ria¡ª que existien a Viena durant el primer ter? del segle XX. Sigui com vulgui, hi ha molts aspectes de l¡¯obra de l¡¯un i l¡¯altre que els agermanen. Quan Freud, en una altra carta, aquesta des de Viena, de 1937, va dir a Zweig que la teoria psicoanal¨ªtica podia haver estat un enorme esfor? intel¡¤lectual i un desafiament endebades, va acabar la carta amb una citaci¨® d¡¯Horaci que conv¨¦ tant a la teoria freudiana com a la idea que Zweig tenia d¡¯Europa sobre el finis Austriae, tal com ho llegim a la seva obra p¨°stuma, El m¨®n d¡¯ahir (en catal¨¤, a Quaderns Crema): impavidum ferient ruinae, que in extenso es pot traduir com: ¡°Encara que tot l¡¯univers s¡¯ensulsi? al seu voltant, la runa caur¨¤ damunt seu sense fer-li cap mal¡±. Aquest va ser en el cas de la teoria freudiana; menys el cas del dest¨ª d¡¯?ustria.

En suma: va haver-hi una transfer¨¨ncia tan ¨°bvia entre Zweig i Sigmund Freud, un home de for?a m¨¦s edat que el primer, que aix¨° es nota en moltes de les seves novel¡¤les ¡ª¨¦s a dir, fantasies¡ª, m¨¦s i tot que en els textos assag¨ªstics seus. Aix¨ª passa, per exemple, en una admirable novel¡¤leta de Zweig ara publicada en castell¨¤, recomanable sobretot per poder-hi espigolar precisament les relacions entre el pensament de l¡¯un i l¡¯altre autors: Stefan Zweig, Una historia crepuscular, traducci¨® de Joan Fontcuberta, bona, com tot el que fa (Barcelona, Acantilado, 2015).

Vet aqu¨ª la hist¨°ria: un jove angl¨¨s de gran atractiu s¡¯est¨¤ en una resid¨¨ncia principal, en un lloc indeterminat d¡¯Esc¨°cia, i amb ell els seus amfitrions, entre ells tres germanes de gran bellesa. Una nit calorosa, mentre el jove passeja pel parc annex a la casa, una figura femenina, com un fantasma, l¡¯estreny i el besa furiosament. El jove, Bob, no sap qui ¨¦s, llevat de saber que ¨¦s una dona, i engrescar-se. Aix¨° succeeix tres nits seguides. Per una joia que la noia porta al canell, i que li deixa una marca octogonal al bra?, Bob la identifica, tot esmorzant: ¨¦s Margot. Llavors el seu amor agafa aquesta direcci¨® i Bob exulta d¡¯alegria: s¡¯enamora. Per¨° al cap d¡¯uns quants dies, Bob veu que hi ha una germana d¡¯aquella que porta la mateixa joia, Elisabeth. Era aquesta, i no l¡¯altra, qui l¡¯abra?ava al bosquet. Bob es desencanta. Perd Margot i perd Elisabeth, i dur¨¤, m¨¦s endavant, tota una vida indiferent a l¡¯amor i a la societat.

Qu¨¨ ha succe?t? Una cosa ben freudiana, al capdavall. El fetitxisme (la joia) ha portat Bob a enamorar-se, meton¨ªmicament, de la totalitat de la noia que la portava: suposadament i fantasiosament, Margot. Quan la realitat demostra que era una altra, el fetitxisme no permet despla?ar la passi¨® amorosa cap a la veritable seductora, i el desig de Bob queda clavat en la primera, una amant nom¨¦s imaginada. La novel¡¤leta ja est¨¤ explicada, per¨° no passa res: llegint ara l¡¯obreta de Zweig, els lectors descobriran aquestes lleis de la passi¨® amorosa, comunes a tota la humanitat, que fan que l¡¯enamorament sempre hagi estat considerat com un ¨¨xtasi, com una malaltia enlluernadora, amb uns fonaments tirant a atzarosos.