Estrat¨¨gies err¨°nies

A La B¨ªblia andorrana, premi Prudenci Bertrana 2015, Albert Villar¨® (La Seu, 1964) no escatima cap ingredient per escriure un thriller de suspens que provoqui un estat d¡¯ansietat, que mantingui una tensi¨® cont¨ªnua i que el lector no pugui parar de llegir fins que arriba a l¡¯¨²ltima p¨¤gina: al primer cap¨ªtol ja hi ha l¡¯assassinat d¡¯un banquer que sembla que trafica amb informaci¨® confidencial; hi ha l¡¯obligaci¨® d¡¯amagar un testimoni essencial per enc¨¤rrec directe del cap de govern; hi ha la pres¨¨ncia d¡¯un incipient servei d¡¯espionatge catal¨¤; hi ha les maniobres constants del CNI, hi ha la compra, la venda, la falsificaci¨® o el robatori de documents secrets; hi ha refer¨¨ncies al Manual Digest, l¡¯argumentari pol¨ªtic que el Consell General d¡¯Andorra va encarregar a Antoni Fiter el 1748 per al moment en qu¨¨ la independ¨¨ncia del Principat fos q¨¹estionada, i hi ha, a la fi, l¡¯aparici¨®, a la Biblioteca del Palacio Nacional de Madrid, de la Conjectura Valdambrini, un antic protocol que possibilita la substituci¨® del copr¨ªncep episcopal, una amena?a real que pot fer que Andorra perdi la seva sobirania. I hi ha l¡¯Andreu Boix, un dels oficials d¡¯investigaci¨® criminal de la policia andorrana, que el lector amb una bona mem¨°ria pot recordar perqu¨¨ ja havia protagonitzat dues novel¡¤les anteriors de Villar¨®, Blau de Pr¨²ssia i L¡¯escala del dolor. Tal com passava en aquests relats, a La B¨ªblia andorranatamb¨¦ es t¨¦ la sensaci¨® que la invenci¨® de la trama ¨¦s un pretext per parlar d¡¯altres coses, per parlar d¡¯Andorra com a territori d¡¯interessos pol¨ªtics i econ¨°mics, per parlar de les transformacions i l¡¯efervesc¨¨ncia d¡¯un lloc que ha deixat enrere la llei de la muntanya i on ¡°tot el que hem viscut fins ara ho hav¨ªem viscut de propina¡±.

Potser els objectius secrets de la novel¡¤la s¨®n importants per a l¡¯autor i el protagonista ¡ªal final, en un acte simb¨°lic, reuneix davant la talla rom¨¤nica de la Mare de D¨¦u de Meritxell la seva filla i el seu pare¡ª, per¨° segurament no ho s¨®n tant per al lector: com que no estan ben subratllats en el marc de la narraci¨®, ¨¦s probable que siguin tan sols uns passatges que disminueixen la tensi¨® argumental. I la tensi¨® argumental, malauradament, cap¨ªtol rere cap¨ªtol, es va desinflant, com si el protagonista i narrador fos incapa? de posar ordre i no l¡¯encert¨¦s a descobrir els punts sensibles de la hist¨°ria que est¨¤ narrant, com si Villar¨® no fos prou destre per dotar de vida i for?a els moments crucials, quan tot ¨¦s desorientaci¨® i encara no se sap quines seran la conclusions. ?s innegable que hi ha l¡¯esfor? de crear misteris i intrigues paral¡¤leles, que hi ha moments en qu¨¨ s¡¯intenta donar un gir per seduir l¡¯atenci¨® del lector ¡ªels episodis que s¡¯esdevenen a Madrid, per exemple¡ª, tal com exigeixen les regles del g¨¨nere, per¨° el mecanisme novel¡¤lesc que mou la hist¨°ria sembla encarcarat des dels primers moviments; sense que mai ni enlloc triomfi el suspens, l¡¯ansietat per con¨¨ixer com se solucionaran les perip¨¨cies aviat desapareix, la capacitat persuasiva de la sorpresa s¡¯esvaeix de seguida, i l¡¯afany de saber com s¡¯acabaran lligant tants de fils escampats acaba sent un esfor? in¨²til perqu¨¨, en una novel¡¤la d¡¯espionatge, no hi ha res m¨¦s contraproduent que el desinter¨¨s.

La B¨ªblia andorrana ¨¦s una novel¡¤la escrita amb una llengua acceptable, amb elements humor¨ªstics i amb unes pinzellades costumistes que poden entretenir el lector que no demana cap virtuosisme i que no espera que els personatges tinguin ¨¤nimes ambig¨¹es, que hi hagi atmosferes trivials que desassosseguin, o que hi aparegui alguna aura misteriosa que fascini m¨¦s que el mateix misteri: ¨¦s una novel¡¤la destinada a un p¨²blic que es conforma a distreure¡¯s amb una trama vistosa i es limita a esperar el descobriment del nom de l¡¯assass¨ª. Tamb¨¦ ¨¦s veritat que tot es pot veure d¡¯una altra manera, i dir que La B¨ªblia andorrana ¨¦s una altra novel¡¤la lleugera m¨¦s que s¡¯afegeix a la llarga llista de novel¡¤les lleugeres publicades constantment, i que s¡¯excusen amb la voluntat de crear una xarxa de lectors per acostumar-los a llegir amb const¨¤ncia i amb la il¡¤lusi¨® que, en el futur, s¡¯embranquin en unes lectures m¨¦s substancioses. Per¨° tamb¨¦ pot passar que sigui una estrat¨¨gia amb uns resultats adversos als pretesos.