No ¨¦s paranormal, per¨° ho sembla: coses rares que passen quan dormim

Sabeu tot el que podeu arribar a fer mentre dormiu? Roncar, moure les cames, deixar de respirar (nom¨¦s uns segons), escenificar un somni, parlar i fins i tot aixecar-vos i menjar. Un ampli ventall d'accions, de vegades inofensives i passatgeres, o altres vegades delatores de patologies. Com distingir-les? El llibre El sue?o. La normalidad y la enfermedad, del qual ¨¦s coautor el doctor Joaqu¨ªn Dur¨¢n-Cantolla, especialista en pneumologia, expert en medicina del son i cap d'investigaci¨® de l'Hospital Universitari Araba, a Vit¨°ria, aporta una pista essencial: ¡°El pacient que es queda adormit durant el dia o que t¨¦ dificultats importants per mantenir l'atenci¨® pot estar patint una de les gaireb¨¦ 90 malalties relacionades amb el son¡±. La malaltia m¨¦s freq¨¹ent, segons el doctor Diego Garc¨ªa-Borreguero, neur¨°leg i director de l'Institut del Son, ¨¦s l'insomni, seguida de l'apnea (pausa respirat¨°ria) del son i de la s¨ªndrome de cames inquietes.

Desvetllem vuit accions que podeu arribar a fer mentre dormiu.

1. Moure les cames. Realitzar lleus sacsejades de les cames de manera espor¨¤dica en iniciar el son ¨¦s totalment normal. La cosa canvia quan els moviments es converteixen en freq¨¹ents i rutinaris, ja que pot ser un signe de la s¨ªndrome de cames inquietes, ¡°una malaltia neurol¨°gica que produeix una necessitat imperiosa de moure les cames quan s'est¨¤ en rep¨°s, sobretot durant el son. Aquestes persones tenen de forma peri¨°dica i repetitiva sacsejades a les cames amb una freq¨¹¨¨ncia d'una per minut¡±, explica Garc¨ªa-Borreguero, que insisteix que, al marge de l'assidu?tat, s'ha d'anar al metge sempre que es tingui la impressi¨® que el s¨ªmptoma interfereix en el benestar di¨¹rn. La s¨ªndrome de cames inquietes, que segons un estudi ¨¦s m¨¦s freq¨¹ent als EUA i Europa que a ?sia, pot desencadenar-se o incrementar-se en prendre determinats f¨¤rmacs. ¡°Els antidepressius, els antihistam¨ªnics (per a l'al¡¤l¨¨rgia), antiem¨¨tics (contra els v¨°mits) o medicaments per dormir, com la doxilamina, accentuen la malaltia o la precipiten en persones predisposades¡±, diu el neur¨°leg.

¡°Els antidepressius, antihistam¨ªnics, antiem¨¨tics o medicaments per dormir, accentuen o precipiten la s¨ªndrome de les cames inquietes¡± (Diego Garc¨ªa-Borreguero, neur¨°leg)

2. Pegar l'acompanyant. Qui no ha pegat alguna vegada el company de llit de manera fortu?ta a la meitat d'un malson? No obstant aix¨°, el normal es converteix en patol¨°gic quan l'acci¨® ¨¦s freq¨¹ent i exagerada: ¨¦s el que es coneix com a trastorn de conducta durant el son REM. ¡°Es manifesta sobretot en homes a partir dels 50 i la conducta apareix en la segona part de la nit, quan tenen somnis en qu¨¨ es veuen perseguits o viuen situacions de cat¨¤strofes (somnis d'angoixa), de manera que actuen f¨ªsicament en resposta als somnis, com si es defensessin o barallessin, lesionant l'acompanyant¡±, explica Garc¨ªa-Borreguero, qui distingeix el trastorn d'un simple malson en qu¨¨ en aquest no es produeix escenificaci¨® (copejar, donar puntades, cridar, fins i tot moure's com si es volgu¨¦s c¨®rrer). L'especialista recomana consultar amb el metge quan la conducta ocorre de manera repetitiva. Un estudi del doctor Alex Iranzo, de l'Hospital Cl¨ªnic de Barcelona, va observar que la majoria de les persones amb aquest trastorn desenvolupaven Parkinson i altres malalties neurol¨°giques. Cosa que tamb¨¦ confirma el neur¨°leg Garc¨ªa-Borreguero.

¡°Quan volem saber si la impot¨¨ncia en un pacient t¨¦ una base m¨¨dica o, per contra, ¨¦s psicol¨°gica, mesurem l¡¯erecci¨® durant el son¡±, diu Garc¨ªa-Borreguero

3. Tenir ereccions. Apareixen durant la fase REM del son, descoberta als anys cinquanta i en la qual tenen lloc les fantasies. S¨®n s¨ªmptoma de bona salut sexual. El patol¨°gic ¨¦s just el contrari, ¨¦s a dir, no tenir ereccions durant el son. ¡°Passen per l'acci¨® dels neurotransmissors al cervell durant el son que estimulen l'erecci¨®. Quan volem saber si la impot¨¨ncia en un pacient t¨¦ una base m¨¨dica o, per contra, ¨¦s psicol¨°gica, mesurem l'erecci¨® durant el son, de manera que si ¨¦s un problema m¨¨dic no hi ha erecci¨®, mentre que si ¨¦s un motiu psicol¨°gic s¨ª que hi ha erecci¨® quan es dorm¡±, desvetlla Garc¨ªa-Borreguero.

4. Deixar de respirar durant segons (apnea). Quan dormim, la gola tendeix a tancar-se amb la inspiraci¨®, per¨° l'organisme disposa de reflexos per evitar el col¡¤lapse. Per aix¨°, una pausa d'un o dos segons no comporta problema. No obstant aix¨°, quan ¨¦s superior a deu segons s¨ª que es considera significativa. En algunes persones aquests reflexos no funcionen correctament i durant el somni poden arribar a sofrir asf¨ªxies peri¨°diques que obstrueixen la seva respiraci¨® de manera repetida. ?s el que es coneix com a apnea del son, un problema que causa somnol¨¨ncia durant el dia i cansament cr¨°nic. Conv¨¦ estar atents a la seva freq¨¹¨¨ncia: ¡°Sempre que hi hagi m¨¦s de cinc pauses respirat¨°ries per hora s'ha d'anar al metge¡±, aconsella el pneum¨°leg Joaqu¨ªn Dur¨¢n-Cantolla. El perfil de qui la sofreix, segons reflecteix aquest especialista en el seu llibre, ¨¦s una persona de mitjana edat, freq¨¹entment ob¨¨s, encara que no sempre, amb una hist¨°ria de roncs i parades respirat¨°ries repetides?durant el son, generalment ben observades per la seva parella. A m¨¦s, sol queixar-se de cansament i somnol¨¨ncia durant el dia. Una revisi¨® recent d'11 estudis sobre l'apnea obstructiva del son mostra una prevalen?a m¨¦s gran ?en homes que en dones i un augment d'aquesta en el temps. La novetat en el seu diagn¨°stic ¨¦s un dispositiu electr¨°nic (Sistema APNiA) per utilitzar al domicili, que grava la informaci¨® durant el son perqu¨¨ despr¨¦s la revisi el metge. En cas d'apnea lleu i moderada, tant el diagn¨°stic com el tractament, que consisteix en dispositius intraorals, poden realitzar-los els dentistes.

5. Roncar. No es considera una malaltia, sin¨® m¨¦s aviat un problema social, produ?t per la vibraci¨® dels teixits de la gola. El vostre acompanyant el patir¨¤ m¨¦s que vosaltres. Segons diu el doctor Dur¨¢n-Cantolla, augmenta amb l'edat fins als 60 anys, moment en qu¨¨ comen?a a disminuir. ¡°Creiem que est¨¤ relacionat amb les condicions de la gola: les m¨¦s r¨ªgides vibren menys i les m¨¦s el¨¤stiques vibren m¨¦s¡±, explica. Cal anar al metge? El pneum¨°leg recomana anar-hi quan el ronc molesta molt l'acompanyant o si apareix acompanyat d'apnea. Actualment es pot tractar amb dispositius intraorals, que produeixen un discret avan?ament de la mand¨ªbula, similar al que s'utilitza per a l'apnea.

6. Parlar. Encara que resulta cridaner veure com alg¨² parla mentre dorm, les somniloquies, com es coneix a aquesta conducta en medicina, no s¨®n patol¨°giques. ¡°Quan dormim, perdem el to muscular, per¨° hi ha persones que no el perden i poden parlar o caminar mentre estan adormits¡±, explica Dur¨¢n-Cantolla, expert en medicina del son. Cal visitar el metge? Tal com recomana aquest especialista al llibre El sue?o. La normalidad y la enfermedad, si la conducta no ¨¦s gaire repetitiva ni altera la qualitat del son, no sol requerir consulta especialitzada i no sol afectar ni la qualitat ni la quantitat de son, encara que pot generar un microdespertar.

7. Aixecar-se i caminar. ?s el que es coneix com a somnambulisme, una conducta que, segons un estudi realitzat als Estats Units en el qual es van realitzar enquestes a 19.136 individus de diversos estats del pa¨ªs, afecta un 3,6% de la poblaci¨®. En el mateix estudi es va veure que el 30,5% dels participants tenien antecedents familiars de somnambulisme, cosa que tamb¨¦ confirma Dur¨¢n-Cantolla en el seu llibre: ¡°Sol presentar-se en diversos membres de la fam¨ªlia i actualment es creu que t¨¦ base gen¨¨tica¡±. No obstant aix¨°, no ¨¦s patol¨°gic, segons comenta aquest expert en medicina del son, sin¨® un trastorn del moviment que ¨¦s freq¨¹ent en nens. ¡°Cal tenir en compte que la persona amb somnambulisme realitza accions semiautom¨¤tiques, amb les quals est¨¤ familiaritzat, com anar al bany, anar a la cuina, obrir una porta o la nevera, etc., i de les quals no guarda record. Per aix¨° ¨¦s important prendre precaucions amb els nens, com tancar b¨¦ les portes o les finestres, adverteix Dur¨¢n-Cantolla. Un altre dels seus consells ¨¦s no despertar el somn¨¤mbul, sin¨® portar-lo suaument al seu llit, per evitar espantar-lo o que reaccioni amb p¨¤nic si no sap exactament on es troba. ¡°Sol desapar¨¨ixer en l'adolesc¨¨ncia, per¨° si persisteix m¨¦s enll¨¤ dels 20 anys conv¨¦ anar al metge per descartar altres problemes¡±, conclou.

8. Menjar a mitjanit.?Hi ha persones que s'aixequen mentre dormen per menjar, per¨° no una fruita, sin¨® els aliments m¨¦s cal¨°rics. Aquest trastorn, que ¨¦s m¨¦s freq¨¹ent en dones (66%-88%) i en persones obeses, est¨¤ infradiagnosticat, segons una investigaci¨® publicada a la revista de la Societat espanyola d'endicronologia i nutrici¨®. ¡°Els qui el pateixen no acostumen a explicar-ho perqu¨¨ els fa vergonya, i poden ser conscients del problema, encara que no estiguin totalment desperts en fer-ho¡±, explica Dur¨¢n-Cantolla. Segons aquest expert, s'ha investigat molt sobre les possibles causes que produeixen els trastorns alimentaris durant el son, per¨° no es coneixen amb claredat. En canvi, ¡°s¨ª que existeixen f¨¤rmacs que controlen l'alteraci¨® i tractaments conductuals que ajuden a ordenar la conducta aliment¨¤ria d'aquests pacients¡±, apunta.