El m¨®n de l¡¯edici¨® i les lletres rendeix tribut a Carmen Balcells

Carmen Balcells va dir una vegada a la seva representada Carme Riera que no es preocup¨¦s quan ella mor¨ªs: ¡°Far¨¦ miracles des del cel¡±. Ahir, gaireb¨¦ quatre mesos despr¨¦s de la seva defunci¨®, va fer-ne un de gran: al cap de 40 anys del desacord entre Garc¨ªa M¨¢rquez i Vargas Llosa que els va separar, l'escriptor peru¨¤ va compartir sentiments i pres¨¨ncia amb els dos fills de l'autor colombi¨¤, Gonzalo i Rodrigo Garc¨ªa Barcha, davant m¨¦s de 700 creients de Balcells en l'impressionant acte de record a la figura i al llegat de la seva agent celebrat al Palau de la M¨²sica Catalana de Barcelona.

Nit intensa, que va estrenar Riera repassant ¡°els miracles en vida¡± de Balcells, mentre l'escenari s'esquitxava de fotos en blanc i negre, entre les quals, uns irreconeixibles, per la seva joventut, Carlos Barral i Carmen Balcells, all¨¤ on van acordar que naix¨¦s tot.

Va apar¨¨ixer primer Vargas Llosa en aquesta pantalla a l'escenari en un documental. Amb imatges in¨¨dites de l'arxiu de la casa intercalades, treien el cap en l'enregistrament d'un ¨¤pat familiar a la casa que l'agent tenia a la seva Santa Fe de Segarra (Segarra) natal. Era el 80¨¨ aniversari de la Mam¨¢ Grande i Vargas Llosa hi era amb la seva fam¨ªlia perqu¨¨ volia que coneguessin qui va fer que pogu¨¦s ser escriptor.

¡°La m¨¦s generosa¡±

¡°Barcelona no hauria estat la capital cultural d'Espanya als seixanta sense ella, ni un pont amb l¡¯Am¨¨rica Llatina; ella sola, per instint, obstinaci¨® i talent, va canviar la hist¨°ria de la relaci¨® entre editor i escriptor¡±, va afirmar cada vegada m¨¦s emocionat; al final se li va esquerdar la veu i li van caure quatre ll¨¤grimes: ¡°Sempre va posar l'espatlla perqu¨¨ pogu¨¦ssim plorar les nostres penes i tot seguit comen?ava a resoldre-les... No he conegut mai una persona m¨¦s generosa i de bones entranyes; has marxat en els moments m¨¦s t¨¨rbols i dif¨ªcils, quan ara ens ajudaries a veure-hi m¨¦s clar¡±.

Va ser un dels grans moments del tribut. I va haver-n¡¯hi molts: ella recordant el seu representat Manuel V¨¢zquez Montalb¨¢n o recitant Gil de Biedma; els textos llegits en nom d'autors que no van poder anar-hi, com Juan Goytisolo o una de les seves ¨ªntimes, N¨¦lida Pi?¨®n (¡°on anava volia ordenar el m¨®n i els afectes¡±); els records d¡¯Eduardo Mendoza (¡°ens va convertir en nens mimats¡±, va admetre amb humor, mentre va recordar el seu marit, ¡°sempre amb naturalitat pel cr¨¤ter que eren Carmen i l'ag¨¨ncia: li donava gasolina¡±)...

I l'emoci¨® s'anava desbordant: Beethoven per a la desfilada de retrats de tots els autors; Gonzalo Garc¨ªa Barcha llegint un fragment de Memoria de mis putas tristes del seu pare, amb el Bach que cita el text de fons; el seu germ¨¤ Rodrigo, entranyable (¡°vas ser una de les tietes putatives que van marcar la meva inf¨¤ncia; des de llavors s¨®c addicte a la teva aprovaci¨®. Records, Carme, i fins sempre¡±, la va acomiadar amb el catal¨¤ que la feia riure quan la cridava); Joan Manuel Serrat dedicant-li la seva Paraules d¡¯amor (¡°Ella qui sap on ¨¦s / qui sap on para ¡±).

El fill, Llu¨ªs Miquel Palomares Balcells, sense paraules, ho va dir tot: va fer pujar a les seves filles i a l'ag¨¨ncia per complet mentre el v¨ªdeo s'apagava amb la carpeta de Cien a?os de soledad. Missatge a la vintena llarga d'agents literaris i a tot el sector all¨¤ present. I despr¨¦s va convidar a croquetes. Pura Balcells.