De Flaubert, heretgies i independ¨¨ncies

Gaireb¨¦ tota l¡¯obra de Flaubert, des de Madame Bovary, posseeix un rerefons pol¨ªtic que ha estat, en general, molt ben estudiat, especialment per Jean-Paul Sartre al llibre L¡¯Idiot de la famille. Els trasbalsos i avatars pol¨ªtics esdevinguts a Fran?a entre la restauraci¨® borb¨°nica i la III Rep¨²blica, passant pel II Imperi i la Comuna de Par¨ªs, van moure Flaubert a posicionar-se davant una realitat social i pol¨ªtica que, com resulta evident en la seva correspond¨¨ncia, l¡¯esborronava. De totes les coses, la que m¨¦s enuig li produ?a era la situaci¨® en qu¨¨ es trobava una classe burgesa postrevolucion¨¤ria que, havent actuat amb una certa noblesa als primers decennis posteriors a 1789, de seguida es va convertir, sempre segons ell, en una de les estafes morals, socials i pol¨ªtiques m¨¦s escandaloses de la hist¨°ria de Fran?a. Flaubert, que, en realitat, tirava m¨¦s a l¡¯arbitrarisme il¡¤lustrat que a la democr¨¤cia ¡ªcom m¨¦s endavant va ser el cas de Thomas Mann i per id¨¨ntiques causes¡ª, tenia, malgrat tot, raons m¨¦s que suficients per considerar que aquella burgesia que es prometia, a m¨¦s de pr¨°spera i amiga dels negocis, amiga tamb¨¦ d¡¯una certa grandesa espiritual, havia acabat claudicant de tot ideal: Zola en va recollir la mateixa lli?¨® al seu llibre L¡¯Argent, i s¨®n innombrables els textos ¡ªm¨¦s del segle XX que del segle XIX¡ª en qu¨¨ els escriptors han manifestat el seu disgust davant un panorama en el qual la literatura, en tant que un b¨¦ est¨¨tic i espiritual, nom¨¦s pot ocupar el lloc d¡¯una resist¨¨ncia ¨¨ticament obligada i democr¨¤ticamentconsentida.

Madame Bovary ¨¦s el retrat d¡¯un matrimoni en qu¨¨ l¡¯esposa renuncia a una de les comeses m¨¦s sagrades, llavors, de l¡¯estabilitat familiar: portar la casa amb efic¨¤cia. En grec antic, oiko-nomos, les lleis del casal. Salamb¨® ¨¦s la presentaci¨® arqueol¨°gica d¡¯una contesa de barb¨¤rie i destrucci¨® ¡ªla guerra dels mercenaris a la Cartago del segle III aC, narrada per Polibi¡ª, amb la intenci¨® que els lectors de mitjan segle XIX s¡¯hi veiessin reflectits, contra la pr¨°pia idea, falsa, de ser una classe d¡¯all¨° m¨¦s civilitzada.

Per¨° l¡¯apoteosi de l¡¯enorme dist¨¤ncia ja establerta entre escriptors o intel¡¤lectuals i societat burgesa, Flaubert va presentar-la a Les temptacions de sant Antoni (Barcelona, Proa, 1995). En aquest llibre, d¡¯estructura dram¨¤tica m¨¦s que novel¡¤lesca, sant Antoni eremita, patr¨® dels solitaris per a tota la hist¨°ria posterior a la seva figura, rep la temptaci¨® d¡¯una s¨¨rie de figures mitol¨°giques, al¡¤leg¨°riques o tretes de la hist¨°ria de les heretgies del temps paleocristi¨¤, que equivalen, per poc que es pensi en l¡¯ideari de Flaubert respecte a la marxa de la hist¨°ria, a partits pol¨ªtics, cercles d¡¯opini¨® i ideologies del com¨².

La intenci¨® de Flaubert queda dissimulada justament per les figures que corren a temptar-lo ¡ª?temptar-lo a socialitzar-se, cosa que l¡¯esfere?a?¡ª: Bas¨ªlides, els Elkhesa?tes, els Carpocratians (aquests no creien que la creaci¨® fos obra divina), els Nicola?tes (que consideraven que cardar sense mesura era seguir la llei de D¨¦u), els Valesians, els Ca?nites (que canten: ¡°Gl¨°ria a Ca¨ªn! Gl¨°ria a Sodoma! Gl¨°ria a Judes!¡±), i despr¨¦s els d¨¦us de Gr¨¨cia, i amb ells la Quimera, l¡¯Esfinx, els ?stomes, els Nisn¨¤s i els Blemnis, els Cinoc¨¨fals i els Esci¨¤podes (els que caminaven de cap per avall i es guardaven de la pluja amb els peus a guisa de paraigua). Despr¨¦s de tantes temptacions her¨¨tiques i paganes superades per Antoni amb saviesa i resignaci¨®, el llibre dedicat a aquest eremita acaba aix¨ª: ¡°Sant Antoni se senya i torna a les preg¨¤ries¡±. S¡¯ha quedat sol, per¨° triomfant.

Nom¨¦s faltava una heretgia a la llarga s¨¨rie de temptacions que burxen sant Antoni, i aquesta la representen els independentistes catalans, per¨° Flaubert no la va ni ensumar ¡ªencara que podia haver llegit l¡¯Oda a la p¨¤tria, d¡¯Aribau¡ª i, naturalment, no surt a la monumental Patrologia (1841-1855), de Jacques-Paul Migne ¡ªque va ser la font a qu¨¨ va rec¨®rrer Flaubert¡ª, ni al llibre de Jordi Ventura, Els heretges catalans (Barcelona, Selecta, 1976). Es tracta d¡¯una heretgia recent, la pr¨¨dica de la qual es resumeix en aquests versos, molt nostrats: ¡°En cas de greu comprom¨ªs, / el govern t¨¦ atribucions / per passar-se pels collons / totes les lleis del pa¨ªs¡±. En formen part cap a un mili¨® i mig de persones a tot el m¨®n, tots irredimibles.

Entre la poblaci¨® engrescada i abdu?da que segueix aquesta heretgia, hi ha uns individus, com sant Antoni eremita i com Flaubert mateix, que s¡¯amagarien a gust, per tot el que els queda de vida, en una cova a la Tebaida.