El poder de les formes

Tota la societat est¨¤ estructurada entorn de protocols i rituals. Sense aquesta bastida imprescindible, hi hauria el buit. Aix¨° val tant per a noces i funerals com per a actes institucionals. Formalitat no ¨¦s l'acceptaci¨® for?ada de l'statu quo, sin¨® la disposici¨® de respectar-se sota un m¨ªnim denominador com¨².

En aquest reinici de la vida p¨²blica ¨¦s l¨°gic que els representants de cada grup, sobretot els nous, traslladin a l'espai p¨²blic les seves formes i els seus ritus. Aix¨° ¨¦s el que va intentar fer Carolina Bescansa, la diputada de Podem que es va emportar el seu beb¨¨ al ple de constituci¨® del Congr¨¦s i el va mantenir a la Cambra llargues hores junt amb ella, excepte els moments en qu¨¨ va ser rellevada de la seva tasca per alguns companys de bancada. La monumental pol¨¨mica aixecada per aquest fet resulta exagerada, tant per part dels qui ho consideren un mer exhibicionisme com dels que ho justifiquen per cridar l'atenci¨® sobre la dificultat de conciliar la vida familiar i laboral. Ara b¨¦, la conciliaci¨® necessita regles legislatives, cultura de coresponsabilitat en la cura dels fills i revisi¨® d'horaris: aqu¨ª hi ha un ampli terreny per a la pol¨ªtica, sense necessitat d'utilitzar un beb¨¨ en les necessitats de propaganda d'un grup concret.

L'esc¨¤ndol davant altres suposades transgressions formals resulta for?at. Nom¨¦s cal recordar la sorpresa suscitada per les americanes de pana utilitzades per importants socialistes durant la Transici¨®, que estan d'acord que all¨° no va suposar l'inici de cap cam¨ª sense retorn. L'important va ser la pol¨ªtica practicada i no l'acomodaci¨® al codi de vestir corresponent. Per aix¨°, esquin?ar-se les vestidures perqu¨¨ algun diputat arriba al Congr¨¦s amb bicicleta (hauria de fer-ho amb cotxe o amb metro?) o dir que unes rastes poden comportar polls s¨®n ganes de continuar la vella pol¨ªtica de l'esbroncada.

Aquests fets ens parlen del poder de les formes, del que es fa i el que s'omet, del que s'insinua i el que s'emfatitza. I hi ha moments en qu¨¨ s'accentua la c¨¤rrega simb¨°lica, com est¨¤ passant aquestes setmanes. Per aix¨° els actors pol¨ªtics i els seguidors de la vida p¨²blica han de mesurar el que fan i el que diuen, els codis verbal i corporal del llenguatge emprat. Haurien d'haver-ho tingut en compte els diputats de Podem abans d'afegir gestos i comentaris a l'acte d'acatament de la Constituci¨®. Que unes forces s'oposin a la reforma i d'altres promoguin canvis constitucionals no impedeix que tots estiguin reunits al mateix Congr¨¦s, i que puguin parlamentar amb arguments i raons, sense rec¨®rrer a exageracions gestuals que voregen el hooliganisme.

De la mateixa manera que cal bandejar el menyspreu als idiomes, els himnes o els s¨ªmbols, tampoc cal entrar en un torneig oral d'agressivitats a prop¨°sit d'una difer¨¨ncia pol¨ªtica (cosa que ha passat respecte als grups parlamentaris pretesos per Podem). No tornem tan r¨¤pidament a les pr¨¤ctiques de la inf¨¤mia. La Constituci¨®, de la qual neix la legitimitat de tots els que seuen al Congr¨¦s, i la instituci¨® parlament¨¤ria mereixen un respecte que en absolut impedeix utilitzar tota la profunditat i la duresa dial¨¨ctica que es vulgui, sempre que es faci sense un tracte groller ni mesqu¨ª.?