L¡¯ox¨ªmoron

Resulta que no ens deixaven votar i que els espanyols eren al¡¤l¨¨rgics a posar les urnes. ¡°Com es pot tenir por de la democr¨¤cia?¡±, ens deien. Qu¨¨ hi ha de dolent a saber el que volen els ciutadans? I aix¨ª, fins a l'infinit i m¨¦s enll¨¤. Doncs b¨¦, ha estat tenir les urnes a 48 hores de dist¨¤ncia i gaireb¨¦ dinyar-la de l'ensurt.

Complint amb el que s'ha dit tantes vegades durant la campanya electoral, la CUP li va negar la investidura a Artur Mas. Tot seguit va votar a favor de Carles Puigdemont, i es va deixar pel cam¨ª la dignitat (aquests mals de cor i prop¨°sit d'esmena pels pecats comesos contra el proc¨¦s quedaran per a la hist¨°ria) i la credibilitat, no nom¨¦s per investir un president de dretes, sin¨®, sobretot, per haver acceptat subrogar dos dels seus diputats a Junts pel S¨ª (JxS¨ª), autodepurar el grup parlamentari i renunciar a fer pol¨ªtica durant tota la legislatura si aix¨° implica posar en perill l'estabilitat del Govern.

Si compleixen els pactes, els diputats de la CUP no nom¨¦s seran el coix¨ª d'un govern que no aixecar¨¤ les catifes que tapen la corrupci¨® institucional i que menysprea el 52% dels votants del 27-S, que van negar inequ¨ªvocament el mandat per a una ¡°desconnexi¨®¡± unilateral, sin¨® que no podran oposar-se als Pressupostos que JxS¨ª els presenti i que ni remotament tindran a veure amb el seu programa, ni tan sols en la seva versi¨® m¨ªnima. L'alternativa a aix¨° ¨²ltim seria la pr¨°rroga dels Pressupostos antisocials vigents, cosa que tampoc sembla una gran medalla per penjar-se al pit.

A m¨¦s, els cupaires convalidaran pol¨ªtiques, encara que sigui per omissi¨®, amb les quals organitzacions de la seva ¨°rbita estan radicalment enfrontades, com ¨¦s el cas, per exemple, del Sindicat d'Estudiants dels Pa?sos Catalans i la implantaci¨® dels graus universitaris de tres anys. Ser¨¤ bo veure la cara amb qu¨¨ els dirigents del sindicat lluitaran a les assemblees estudiantils contra un govern al qual els seus germans grans estaran donant oxigen al Parlament.

I tot aix¨° a canvi de qu¨¨? En una recent entrevista a la Directa, Anna Gabriel ha reconegut que, excepte el cap de Mas, la CUP no ha aconseguit ni una sola concessi¨® rellevant de JxS¨ª, i que en aquesta legislatura, m¨¦s que revertir les pol¨ªtiques antisocials dels ¨²ltims anys, caldr¨¤ acontentar-se, com a m¨¤xim, amb el fet que no s'hi aprofundeixi.

Res d'aix¨° hauria de sorprendre gaire. Al final, havent d'escollir entre la seva ¨¤nima nacional i la seva ¨¤nima social, la CUP ha escollit la primera, apuntalant aix¨ª la vella idea que, excepte en situacions colonials o de clara opressi¨® nacional, aix¨° del nacionalisme d'esquerres, si no ¨¦s un ox¨ªmoron, s'hi assembla molt. No q¨¹estiono amb aix¨° l'esquerranisme, fins i tot l'innegociable anticapitalisme, d'una part de la milit¨¤ncia de la CUP. N'ha donat proves en el passat. Per¨° la veritat ¨¦s que, com a organitzaci¨®, arribada l'hora decisiva, la naci¨® se li ha colat per davant de la classe. Retalladors i retallats junts, units per lla?os identitaris indestructibles que transcendeixen els seus interessos contraposats. Resultat: qui guanya ¨¦s una Converg¨¨ncia que evita l'escac i mat i aconsegueix temps per reconstruir-se.

Aquest ¨¦s un pa¨ªs molt estrany on semblen normals coses que no ho s¨®n en absolut. El suport de la CUP a un Govern presidit per un convergent en honor d'un projecte nacional compartit seria equivalent al fet que Podem facilit¨¦s un Govern amb un president del Partit Popular en honor de la defensa de la unitat nacional espanyola. El que a Madrid ¨¦s impensable, aqu¨ª ens sembla exemplar i ho llu?m amb orgull.

En l'¨²ltima campanya electoral, als grans m¨ªtings d'En Com¨² Podem, com el de Llefi¨¤ (Badalona), el p¨²blic vibrava i entonava el ¡°S¨ª que es pot¡± no quan s'esmentava el refer¨¨ndum o el dret a decidir, sin¨® quan s'instava a posar fi a la corrupci¨®, les portes girat¨°ries, la desigualtat, l'atur, la pobresa o els desnonaments. Evidentment, ni rastre de l'In-inde-independ¨¨ncia. Alguns a l'esquerra haurien de tenir-ho en compte a l'hora de tra?ar l¨ªnies vermelles, i recordar que la independ¨¨ncia divideix pol¨ªticament les classes populars catalanes, per¨° no en parts iguals, com el recent cicle electoral ha demostrat clarament.

Francisco Morente ¨¦s professor d'Hist¨°ria Contempor¨¤nia a la UAB.