Pasolini, autobiografia concentrada

Poeta delle ceneri ¨¦s un text de Pier Paolo Pasolini (1922-1975) escrit presumiblement el 1966 ¡ªcomen?a dient que t¨¦ 44 anys¡ª i trobat entre els seus papers despr¨¦s de mort. Es va publicar el 1980 a la revista Nuovi argomenti i ha estat incorporat posteriorment a les recopilacions de la seva poesia. Un t¨ªtol alternatiu, o complementari, era Who is me; aix¨° i una anotaci¨® al marge que diu ¡°Ap¨¨ndix al volum antol¨°gic de versos¡± fan pensar que va ser redactat amb una certa intenci¨® confessional i program¨¤tica. En un cert moment, diu: ¡°No estic fent res m¨¦s que un poema biobibliogr¨¤fic¡±. La import¨¤ncia d¡¯un text que t¨¦ aproximadament 850 l¨ªnies no pot ser gaire pel que fa a dades biogr¨¤fiques concretes, per¨° s¨ª que en t¨¦ molta com a declaraci¨® personal, ja que reuneix els aspectes que ell considerava essencials o m¨¦s significatius de la seva vida, si m¨¦s no en el moment de redactar-lo.

Al text, doncs, hi trobem: la mort del seu germ¨¤, el 1945, en un enfrontament entre grups de partisans d¡¯ideologia contr¨¤ria; els seus inicis en la poesia, als 20 anys, en la llengua del Fri¨¹l; la fugida a Roma amb la seva mare, el 1950, abandonant el pare, intractable i malalt; el seu establiment en una ¨¤rea suburbial, i la primera feina, de mestre; les primeres novel¡¤les, i el primer film, el 1960, Accatone; els processos judicials a conseq¨¹¨¨ncia de les den¨²ncies que li posaven gaireb¨¦ a cada obra nova. Tamb¨¦ hi esbossa l¡¯argument d¡¯obres que duia de cap, com el film i tamb¨¦ narraci¨® Teorema, o les obres teatrals Pilade i Affabulazione. Tot plegat entremesclat amb judicis sobre l¡¯activitat creativa ¡ª¡°Cap artista ¨¦s lliure en cap pa¨ªs. ?s una contestaci¨® vivent¡±¡ª i les habituals opinions pol¨ªtiques extremistes: acusa la burgesia italiana de sentir odi pel m¨®n subproletari, un odi que arriba a ser racista, i afirma tamb¨¦ que ¡°les meves novel¡¤les l¡¯han desencadenat¡±.

Tres vegades diu haver-lo escrit ¡°en un estil no gens po¨¨tic perqu¨¨ tu no em llegissis com es llegeix un poeta¡±; tanmateix, tot i no ser en vers, el relat t¨¦, com diu Pere Gimferrer en el breu pr¨°leg a aquesta edici¨® catalana biling¨¹e, ¡°un art cadenci¨®s de ritme oral¡± especialment seductor, que el fa apte com a mon¨°leg teatral, cosa que la traducci¨® reflecteix en gran part. S¡¯hi troba a faltar, aix¨° s¨ª, m¨¦s informaci¨® sobre el text ¡ªper exemple, quan hi trobem punts suspensius o par¨¨ntesis angulars, haur¨ªem de saber qu¨¨ signifiquen sense haver de rec¨®rrer a l¡¯edici¨® original¡ª i sobre les circumst¨¤ncies hist¨°riques, que si b¨¦ podien ser prou conegudes pel lector itali¨¤ coetani, al lector catal¨¤, 40 anys despr¨¦s de l¡¯assassinat de Pasolini, li s¨®n m¨¦s estranyes.

El mateix any que va redactar aquesta autobiografia concentrada, l¡¯escriptora i periodista Oriana Fallaci va publicar una entrevista que li va fer a Nova York; el qualifica de ¡°marxista conven?ut¡± i de ¡°cristi¨¤ enrabiat¡±, i apunta una frase premonit¨°ria: ¡°Som molts a pensar que, si no para, el trobarem amb una bala al cor o amb el coll tallat¡±. El comprom¨ªs de Pasolini amb una visi¨® revolucion¨¤ria del m¨®n, que inclou tamb¨¦ la cr¨ªtica al mateix Partit Comunista, ¨¦s patent en la seva obra cinematogr¨¤fica, narrativa i assag¨ªstica, fins a l¡¯estrid¨¨ncia ¡ª¡°la burgesia italiana del meu voltant ¨¦s una tropa d¡¯assassins¡±¡ª, i pot haver tingut a veure amb el seu cruent final, per¨° al principi hi havia la poesia, i mai no la va abandonar, tot i tendir cada cop m¨¦s a escriure brutalment. Prou ho demostra el final de Poeta de la cendres, en qu¨¨ expressa el desig de retirar-se a compondre m¨²sica enmig d¡¯un paisatge digne d¡¯Ariosto; potser ja era massa tard.