Los Chichos i l¡¯era del postureig

Ha estat una jugada perfecta, escolteu. El festival Primavera Sound anuncia el seu cartell i les xarxes s'han enc¨¨s a partir d'un detall aparentment trivial: la inclusi¨® de Los Chichos. En principi, ning¨² no pot objectar res: es justifica amb les invocacions dels organitzadors a ¡°la diversitat musical¡±.

Apunteu m¨¦s arguments respectables: ampliar l'horitz¨® sonor de la tropa hipster, la reparaci¨® d'una injust¨ªcia hist¨°rica, la reivindicaci¨® de la rumba suburbial. A continuaci¨®, esborreu tranquil¡¤lament aquestes excuses. Recordeu: l'est¨¨tica que encarnaven Los Chichos ja va arribar als museus el 2009 (Quinquis dels 80, inaugurada al CCCB). Simb¨°licament, van ser reconeguts a?El de en medio de Los Chichos, un dels primers ¨¨xits d'Estopa el 1999. I tamb¨¦ conv¨¦ tenir en compte el seu grau de marginaci¨®.

?s cert que, durant els seus inicis, els mitjans escrits prestaven poca atenci¨® a les m¨²siques m¨¦s racials. Va ser el poeta Jos¨¦ Miguel Ull¨¢n, llavors col¡¤laborador d'EL PA?S, qui va trencar el tab¨², amb unes evocacions l¨ªriques de les folkl¨°riques, que aviat va ampliar als puixants rumberos madrilenys.

En realitat, es tendeix a oblidar que Los Chichos cl¨¤ssics van gravar per a una multinacional, Philips. Feien discos lluents, a tota orquestra; treballaven amb Ricardo Miralles, immortalitzat per les seves col¡¤laboracions amb Serrat. Se'ls promocionava en r¨¤dios i programes de varietats de TVE. La dada que venguessin m¨¦s cassets que elap¨¦s obe?a a una realitat del consum, no a una menysvaloraci¨® pr¨¨via del producte o ¨Cs¨ª, s'ha arribat a dir¨C un apartheid racista.

Los Chichos van triomfar. El seu principal problema, en termes mercadot¨¨cnics, va ser l'aparici¨® ¨Cquatre anys m¨¦s tard¨C de Los Chunguitos. Compet¨¨ncia dura: els Salazar tenien uns arranjaments m¨¦s ¡°moderns¡±, unes lletres menys truculentes, una imatge m¨¦s informal. I van ser reclamats per Carlos Saura (Deprisa, deprisa, 1981) i per Paloma Chamorro per a La edad de oro.

D'alguna manera, els veterans van intentar seguir la pista dels seus joves alumnes. Los Chichos van fer can?ons per a Yo, El Vaquilla (1985), la pel¡¤l¨ªcula de Jos¨¦ Antonio de la Loma: es va muntar un concert del grup al penal d'Oca?a, perqu¨¨ actuessin davant del personatge, de nom real Juan Jos¨¦ Moreno Conca, i els seus companys d'infortuni; els periodistes que erem all¨ª guardem moments al¡¤lucinants.

El 1989 van llan?ar un doble en directe, Y eso es lo que hay, amb producci¨® de Joaqu¨ªn Sabina i el refor? instrumental de la banda del cantautor. En aquell moment, dins de la ind¨²stria, l'acudit era que no se sabia qui tenia m¨¦s perill, si Sabina o els rumberos. Aquests, a?Intervi¨²,?feien gala de les virtuts de la coca?na i de la seva excel¡¤lent relaci¨® amb alguns membres del servei antidroga de la Gu¨¤rdia Civil.

I es va pagar un preu. El 1990 se'n va anar Juan Antonio Jim¨¦nez Mu?oz, ¨¤lies Jeros, el membre m¨¦s carism¨¤tic del trio, rumb a una carrera en solitari que no va enlairar; afligit de depressions, va morir el 1995, en el que es va interpretar principalment com un su?cidi. El seu fill, Chaboli, casat amb Ni?a Pastori, s'ha ocupat d'impulsar un disc d'homenatge i rescatar can?ons in¨¨dites.

No tornarien mai a la cresta de l'ona, per¨° el mateix dest¨ª esperava Los Chunguitos. Els quedava el circuit de segona divisi¨®, combinat amb actuacions ocasionals davant de grans p¨²blics: l'any passat Los Chichos van arrasar a?Vi?a Rock.

?s cert que pocs es van assabentar d'una transgressi¨® com aquesta d'un dels festivals m¨¦s multitudinaris. I aquesta ¨¦s la gran difer¨¨ncia amb el?Primavera Sound, on mouen meravellosament als mitjans (i en aquesta categoria incloc els mateixos usuaris de xarxes socials). Saben que triomfaran, en tots els sentits de la paraula.

Presentar Los Chichos en un conclave de la modernitat com aquest ¨¦s una espl¨¨ndida fanfarronada, una resposta directa a aquests cr¨ªtics vinagrosos que acusen d'elitisme els festivals indies. Per¨° es tracta d'un gest buit, on nom¨¦s es detecta una vocaci¨® de sorprendre. Aqu¨ª no es pret¨¦n dignificar les m¨²siques anomenades ¡°de carrer¡±; m¨¦s aviat, ¨¦s un capritx de gent rica, com aquells senyorets que ¨Crecordaven Los Chichos¨C els contractaven a les barres americanes de Salamanca per animar la festa.