Can?ons que s¨®n proclames

Aquesta s¨ª que ¨¦s bona: un artista d'esquerres genera pol¨¨mica per cantar can?ons d'esquerres. Llavors ser¨¤ normal, doncs, que Manu Chao elogi? Monsanto i que Billy Bragg reivindiqui ara el llegat de Margaret Thatcher. Un pa¨ªs curi¨®s, el nostre. En un Palau de la M¨²sica ple, el cantant asturi¨¤, des de fa ja bastant de temps, com va demostrar fa mesos a la sala Barts, va decidir explicitar en les seves lletres el seu rebuig a l'actual situaci¨® social i pol¨ªtica a Espanya. Dijous a la nit el concert pr¨°piament dit es va iniciar amb Canci¨®n para la PAH, moment en qu¨¨ diversos activistes van ocupar l'escenari amb pancartes al¡¤lusives a les seves reivindicacions. El concert va estar presidit per aquesta accentuaci¨® del paper social i pol¨ªtic de les composicions, ir¨°nicament descrites pel mateix Vegas com Canciones populistas, t¨ªtol del seu ¨²ltim treball. Res a objectar. L'art sempre ¨¦s ideol¨°gic i no hi ha res a retreure al fet que toqui de peus a terra.

El que va deixar m¨¦s preguntes en l'aire va ser el "tema" del v¨ªdeo amb el qual es va obrir el recital. Segons la molt plausible explicaci¨® de l'organitzaci¨®, el contingut d'aquest v¨ªdeo, una par¨°dia de ¡°Converses sobre el futur¡±, la publicitat que no vol semblar-ho del banc que patrocina el festival, va ser comunicat instants abans de l'inici del concert i es va resoldre amb l'autoritzaci¨® de l'entitat financera a projectar-lo. Dues puntualitzacions: es va poder interpretar que Nacho Vegas justificava la seva pres¨¨ncia al festival parodiant el patrocinador. Si va ser aix¨ª semblaria una conducta ing¨¨nua: en un m¨®n en el qual nom¨¦s la pobresa no est¨¤ patrocinada i on darrere de qualsevol gest hi batega una corporaci¨® no cal justificar-se per actuar en un festival patrocinat per empreses. Segona, i m¨¦s important: entre estira-i-arronses, el p¨²blic va estar 45 minuts fent cua a les portes tancades del Palau esperant que se solucion¨¦s l'assumpte. Resultat final: va ¡°rebre¡± el de sempre, qui paga.

El concert. Un repertori excel¡¤lent: can?ons encertades amb una ironia inq¨¹estionable, ¡°Estimeu-me, s¨®c un liberal¡±, cants a la lluita, al s¨ª que es pot, a l'erosi¨® del consum atrafegat i est¨²pidament feli? com Ciudad vampira, Polvorado, Run run, i rep¨¤s al can?oner tradicional de Nacho Vegas per protagonitzar la segona part del recital. Pegues. Una de parcial: el cor que el va acompanyar durant la primera part, sense ajustar-se completament al grup i a les can?ons, va provocar algun desajust, equilibrat per tot el que tenia d'entusiasta i de col¡¤lectiu, un subtil missatge pol¨ªtic que no omplir¨¤ titulars. L'altra ¨¦s m¨¦s aviat un dubte: Nacho s'est¨¤ transmutant i el que abans era hieratisme i introspecci¨®, gla? formal, ¨¦s ara expansi¨® corporal, m¨¦s aviat maldestra, i tamb¨¦ vocal, afavorint una entonaci¨® aparentment menys apta per al registre vocal de Nacho Vegas i per a bona part del seu can?oner. Gens il¡¤l¨°gic en ¨²ltima inst¨¤ncia, el contingut sempre ha condicionat la forma. Caldr¨¤ esperar l'evoluci¨® d'un artista que en la seva mutaci¨® mostra una opci¨® no nom¨¦s ideol¨°gica.