Les oliveres de Manel Armengol

A l'apartament de Pau Claris encara queden embalums. Roba desendre?ada, fotografies emmarcades i apilonades per ser carregades pels amics que l'assisteixen; pintures i moltes escultures de fusta d'olivera que Armengol ha creat. Del pati d'aquesta illa de l'Eixample arriben els crits dels nens que juguen a b¨¤squet a les pistes dels jesu?tes de Casp. Els sorolls de l'exterior i el silenci i el desordre dins la casa creen un ambient de naufragi. L'¨²ltim enc¨¤rrec fotogr¨¤fic que va rebre Armengol ¨Cfallit el 2012 per manca de recursos del client¨C el va portar durant dos anys a rec¨®rrer el Mediterrani fotografiant oliveres mil¡¤len¨¤ries. Calcula que necessitaria cinc anys m¨¦s per completar el projecte, per visitar pa?sos com L¨ªbia, S¨ªria, Egipte, Israel o Palestina; pa?sos en conflicte on cercar aquests arbres ¨¦s una iniciativa perillosa: ¡°Aquestes oliveres acostumen a estar en zones muntanyoses on hi ha extremistes. Almenys no els tomben. Abans, a les guerres, el primer que feia el conqueridor era talar les oliveres del derrotat, perqu¨¨ el prove?en de l'oli que necessitaven per cuinar o pel llum, i perqu¨¨ eren un s¨ªmbol de continu?tat de la fam¨ªlia¡±. Armengol apunta que el seu declivi econ¨°mic es precipita quan es queda sense els diners d'aquest projecte.

Les imatges de les oliveres formen part del seu arxiu. Un article del 18 de gener a la revista Report.cat, del Col¡¤legi de Periodistes, va provocar l'atenci¨® dels mitjans de comunicaci¨®: Armengol havia d'abandonar el seu apartament i no tenia on guardar dotzenes de caixes i llibres amb el seu material fotogr¨¤fic. Finalment, l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) va recollir divendres aquest patrimoni per guardar-lo fins que el seu autor el vengui. Armengol apunta que hi ha inter¨¨s de l'ANC ¨CGeneralitat¨C i de l'Arxiu Fotogr¨¤fic de Barcelona ¨CAjuntament de Barcelona¨C per tenir-lo. Armengol admet que t¨¦ pressa per vendre'l: ¡°Necessito els diners per tenir un sostre sota el qual poder viure¡±.

Armengol va explicar en una entrevista a La Vanguardia que la seva amiga Colita el renyava perqu¨¨ considera que no s'ha espavilat prou per sortir de la crisi. Armengol somriu i ho confirma: ¡°Jo, com el Paco Elvira, s¨®c m¨¦s d'evitar els problemes. La Colita, en canvi, t¨¦ molta empenta. Ha col¡¤laborat amb tothom, sempre truca a totes les portes. Tenim diferents de manera de ser. Per¨° el que ¨¦s cert ¨¦s que la seva feina va ajudar-nos a elevar la cotitzaci¨® de les fotografies dels de la nostra ¨¨poca¡±. La seva ¨¨poca ¨¦s la dels periodistes que van comen?ar a treballar a finals de la d¨¨cada dels 60. Armengol era redactor, corresponsal per a diversos mitjans a Badalona. La manifestaci¨® del 76 li va canviar la vida. El ress¨° que va obtenir la imatge dels grisos va fer que a partir d'aquell moment els mitjans li demanessin m¨¦s i m¨¦s fotografies, fins que va deixar de viure d'escriure. ¡°El periodisme em va ajudar a bastir el relat fotogr¨¤fic. Amb 8 o 10 imatges explicava la hist¨°ria. Quan treballava a?Tele/eXpr¨¦s utilitzava un rodet per a tres temes, 10 fotos per tema; no me'n calien m¨¦s perqu¨¨ sabia qu¨¨ volia fotografiar¡±. Va ser corresponsal a Nova York amb Intervi¨² o va viatjar a la Xina per il¡¤lustrar un treball de Baltasar Porcel. Ambdues experi¨¨ncies van ser motiu d'una elogiada exposici¨® el 2014.

Armengol va deixar el fotoperiodisme el 1983 per culpa d'un accident de tr¨¤nsit. Des d'aleshores s'ha dedicat sobretot a projectes m¨¦s pausats o vinculats a l'arquitectura, la natura o l'art. L'¨²ltim enc¨¤rrec que va veure la llum va ser un compendi d'art primitiu d'arreu d'Europa per a la galeria Arte y Ritual, el 2014. Armengol assegura que des del 2013 gaireb¨¦ no ha venut obra seva a Barcelona. Destaca dues imatges venudes a la fira Paris Photo. El 2015 el tancament de Tagomago, la galeria que exposava la seva feina, va ser un cop dur. Des d'aleshores no ha estat contractat per a cap feina, tampoc durant aquesta setmana que el seu nom ha aparegut als mitjans de comunicaci¨®. Armengol s'ho pren amb calma, fins i tot supera el pessimisme confiant que el canvi serveixi per endegar una nova etapa.