La caseta de xocolata

El conte infantil H?nsel i Gretel?¨Cen versi¨® catalana, La caseta de xocolata¨C?¨¦s un cl¨¤ssic alemany que tamb¨¦ d¨®na nom a una sandvitxeria a Quito (Equador), una botiga de roba de nens a Mieres (Ast¨²ries), un col¡¤legi a Santiago de Xile, una bomboneria a Kosuyolu (Turquia) i una ¨°pera en tres actes, del brit¨¤nic Engelbert Humperdinck. Es veu que el t¨ªtol del popular conte an¨°nim recollit pels germans Grimm t¨¦ una versatilitat apta per a aquest m¨®n global, ja que tracta d¡¯una veritat insidiosa: la pobresa no millora el car¨¤cter de l¡¯¨¦sser hum¨¤ sin¨® que el fa m¨¦s egoista i menys sensible al sofriment ali¨¨. L¡¯¨²ltima franqu¨ªcia nascuda en l¡¯¨°rbita d¡¯aquest conte de fades ha aparegut a Barcelona. Es tracta d¡¯una revista cultural en l¨ªnia condu?da per Lluci¨¤ Homs, exgalerista i exdirector de l¡¯ICUB, i F¨¨lix Riera, exdirector de l¡¯Institut Catal¨¤ de les Ind¨²stries Culturals de la Generalitat i de Catalunya R¨¤dio entre el 2012 i el 2015, els dos sota el govern de CiU. Com a coadjuvant, el Grup Focus SA / Xavier Marc¨¦. Comen?a la funci¨®.

Homs i Riera defensen que H?nsel i Gretel servir¨¤ per ¡°impulsar el di¨¤leg plural i transdisciplinari a la ciutat¡±. L¡¯al¡¤legoria escollida identifica els dos germanets desnonats pels seus propis pares com ¡°els creadors perduts al bosc, esperant que la societat torni a tenir consci¨¨ncia de la import¨¤ncia de l¡¯art. La mare ¨Cafirmen els emprenedors¨C ¨¦s l¡¯Estat, que segueix considerant la cultura un aspecte superflu, i el pare ¨¦s el mateix sistema cultural, incapa? de defensar els seus fills. La bruixa, ¨¤lter ego de la mare, representa la pol¨ªtica estatal espanyola amb la seva m¨¤gia negra en forma d¡¯un IVA del 21%, una llei de mecenatge inadequada i una pol¨ªtica d¡¯inversions absent. Els c¨°dols s¨®n les pistes que els artistes van deixant per ocupar un lloc central en la societat i no romandre perduts en els l¨ªmits difusos entre el bosc i el cam¨ª ocult en la nit¡±. No us perdeu el corol¡¤lari del conte: igual que per a Le Corbusier l¡¯habitatge era una ¡°m¨¤quina d¡¯habitar¡±, H?nsel i Gretel ser¨¤ una ¡°m¨¤quina de pensar¡±.

No cal ser psic¨°leg ¨CBruno Bettelheim ja ho va fer admirablement en la seva Psicoan¨¤lisi dels contes de fades¨C?per analitzar el conte, l¡¯original i l¡¯actual, com una manifestaci¨® de les pulsions que patim els individus davant l¡¯abandonament/sortida de la pol¨ªtica. En el seu influent assaig, l¡¯escriptor vien¨¨s precisa: ¡°H?nsel i Gretel creuen que els seus pares tramen un pla per abandonar-los i deixar-los morir d¡¯inanici¨®. L¡¯angoixa que els nens experimenten en adonar-se que la mare ja no vol satisfer les seves necessitats orals els porta a creure que aquesta s¡¯ha convertit en un ¨¦sser poc afectu¨®s i egoista. La por de morir de fam els obsessiona. Per¨° el nen ha de superar i sublimar els seus desitjos de destrucci¨® m¨¦s primitius, perqu¨¨ si no se n¡¯allibera, els seus pares o la societat els obligaran a fer-ho. La caseta de xocolata representa una exist¨¨ncia basada en les satisfaccions m¨¦s primitives¡±.

Qui sap quines fixacions orals van tenir H?nsel/Riera i Gretel/Homs per escollir aquest t¨ªtol com un signe salvador d¡¯¡°una Barcelona culturalment cansada¡± (!), ells que durant quatre anys van tenir el poder de vigoritzar aquesta ciutat que ara creuen indolent i ast¨¨nica. Ja sabem el final de la hist¨°ria: els dos germans tornen a la casa on vivien, on ara s¨ª, gr¨¤cies a les donacions extretes de casa de la bruixa, trobaran la felicitat. Perqu¨¨ no es pot trobar la felicitat fora de la llar. Fora del poder.

En la mateixa excursi¨® pel ¡°perill¨®s bosc de la cultura¡± topem amb el treball del cineasta Albert Serra en la que va ser la ¡°caseta de xocolata¡± de Lluci¨¤ Homs fins fa ben poc. El film Singularitat ¨¦s un altre bosc encantat, una cacofonia d¡¯imatges ombr¨ªvoles que, en lloc de bruixes i cases de torr¨®, empra f¨¤briques, drons, cercadors d¡¯or, ¨¦ssers corruptes i prostituci¨®. La pel¡¤l¨ªcula va representar Catalunya en l¡¯¨²ltima biennal de Ven¨¨cia, i ara apareix transmutada en vuit pantalles, en lloc de cinc, i m¨¦s durada: tretze hores. Ara b¨¦, l¡¯autoria no ¨¦s gaire clara: a l¡¯entrada del Palau de la Virreina veiem anunciada la mostra amb els noms de l¡¯autor i, magnificat, el de la comiss¨¤ria, que ¨¦s en realitat la veritable artista. Albert Serra no ¨¦s Ferran Adri¨¤. La seva obra no necessita el suport d¡¯un comissari molecular, ni esferificacions, liofilitzacions o espessidors. Nom¨¦s una gran pantalla. A Singularitat, el barroquisme del dispositiu l¡¯emmudeix.

¡®Singularitat¡¯ ¨¦s una