Rep¨²blica i guerra, segons Companys

S¨®n dos episodis in¨¨dits del comportament en¨¨rgic, institucional, del president de la Generalitat els primers dies de la Guerra Civil que recorda el seu amic Jaume Miravitlles tres anys despr¨¦s, ja a l¡¯exili a Par¨ªs. L¡¯exercici de mem¨°ria no ¨¦s gratu?t: en el fons, l¡¯est¨¤ fent el cap del Comissariat de Propaganda per preparar un relat que netegi la imatge que s¡¯est¨¤ donant en bona part de l¡¯exili republic¨¤ d¡¯un president que no va controlar mai la situaci¨® en una Catalunya des del primer dia ca¨°tica i revolucion¨¤ria, supeditat als violents i anticlericals anarquistes i comunistes, en el context d¡¯una Catalunya que nom¨¦s havia estat pensant egoistament en la seva independ¨¨ncia fins i tot buscant pactes secrets a l¡¯estranger, torpedinant aix¨ª la Rep¨²blica. Quedava clara aquesta lectura quan Catalunya no havia presentat, al seu parer, prou resist¨¨ncia per evitar la seva caiguda i, en conseq¨¹¨¨ncia, el desenlla? victori¨®s de Franco.

Companys era ben conscient d¡¯aquesta imatge, que s¡¯estenia com una taca d¡¯oli fins i tot en l¡¯¨¤mbit internacional. I va voler combatre-la, tot donant-hi el seu parer: una reivindicaci¨® del pa¨ªs per¨° tamb¨¦ d¡¯ell mateix. Malgrat el fotimer de problemes que tenia al damunt, el president d¨®na molta import¨¤ncia a la construcci¨® del seu relat. Instal¡¤lat en la min¨²scula i camuflada Layetana Office, al Bureau 104 del n¨²mero 26 de la Rue de la P¨¦pini¨¨re, al districte 8¨¨ de Par¨ªs, amb prou feines hi ha lloc per a un despatx per a ell i el seu secretari, el diputat i tamb¨¦ secretari general d¡¯ERC, Joan Tauler, i un altre rac¨® per a Miravitlles. Per¨° cal contrarestar, i de pressa, el corrent d¡¯opini¨®; malgrat les pen¨²ries, diu al seu comissari de propaganda que prepari un discurs de contrap¨¨s: ¡°Transcriu tot el que et vingui a la mem¨°ria sense ordre ni concert, sense fixar dates ni noms. Despr¨¦s, amb m¨¦s calma, ja ho ordenar¨¤s i classificar¨¤s¡±. Va dir que ell faria el mateix. Per facilitar les coses, Companys li ho enviar¨¤ cada mat¨ª a les vuit a Tauler, al seu pis de la Rue M¨¦zi¨¨res.

El proc¨¦s ¨¦s for?a curi¨®s: Miravitlles, que no va saber mai escriure a m¨¤quina, dicta el text en catal¨¤, per¨° Tauler, que havia apr¨¨s taquigrafia en castell¨¤, el passava a aquesta llengua, tot i que el tornava al catal¨¤ quan l¡¯enllestia a m¨¤quina. Miravitlles el reescrivia en catal¨¤ i llavors el dictava en franc¨¨s a un altre taqu¨ªgraf perqu¨¨ el volien publicar en diversos idiomes... Aix¨ª es va anar teixint Veritats sobre la Guerra Civil espanyola (Base), in¨¨dit m¨¦s de 70 anys i que ara emergeix per la tasca de cinc anys de Ramon Batalla (Rub¨ª, 1959), doctor en hist¨°ria amb una tesi doctoral sobre Miravitlles.

La vida dels finalment tres cap¨ªtols i gaireb¨¦ 250 fulls va ser molt atzarosa. Calcula Batalla que van ser escrits entre febrer de 1939 i juny de 1940, quan les tropes alemanyes entren a Par¨ªs i Miravitlles fuig, via el nord d¡¯?frica, cap als EUA, ja el 1941. ¡°Els textos catal¨¤ i franc¨¨s han passat per les mans de la policia francesa a Marsella, per la Comissi¨® d¡¯Armistici alemanya a Or¨¤ i Oujda, sense que ning¨² no se¡¯ls mir¨¦s. Si ho haguessin fet, els hauria perdut, i potser jo amb ells¡±, repassa el comissari de Propaganda en el pr¨°leg. Un miracle, com que ara es pugui llegir alguna cosa, perqu¨¨ l¡¯oficina de la Generalitat va passar a mans de la Gestapo, que alhora va passar el text a la policia franquista. ¡°Aquests i altres papers dels refugiats republicans els van acumular en un edifici que havia estat del PNB. L¡¯agost de 1944, amb Par¨ªs alliberada, la gent del PNB recuper¨¤ el local i trob¨¤ la documentaci¨®. Ho van guardar en un caserio del Pa¨ªs Basc franc¨¨s fins que el 1992 ho van traslladar al Museu Arxiu del Nacionalisme Basc d¡¯Artea. I el 2002 van lliurar-ho a la Generalitat, que ho t¨¦ a l¡¯Arxiu Nacional de Catalunya¡±, resumeix Batalla.

Jaume Miravitlles, cap del Comissariat de Propaganda i autor d¡¯un llibre l¡¯esborrany del qual van tenir els nazis, la policia franquista i el PNB, fa m¨¦s d¡¯un malabarisme per justificar l¡¯actuaci¨® de Companys i la Generalitat en alguns episodis

All¨¤, tot i que ¨¦s on l¡¯historiador ha localitzat el gros del llibre ¡°ja mecanografiat i paginat¡±, no hi era sencer o definitiu, perqu¨¨ Batalla ha trobat cap¨ªtols que Miravitlles va refer als EUA entre els seus papers, dipositats a l¡¯Arxiu Maci¨¤-Tarradellas, a Poblet. Cosint els dos materials ha pogut refer el volum, tot canviant de lloc algun apartat per mantenir cert ordre cronol¨°gic d¡¯un llibre que, pel fet que Companys va deixar molt poca cosa escrita, podria il¡¤lustrar la mirada del president sobre el per¨ªode. ¡°?s evident que ¨¦s un enc¨¤rrec de Companys al seu home de confian?a i ho deurien parlar; en qualsevol cas, ¨¦s clarament un llibre exculpatori, de combat ideol¨°gic, destinat a un gran p¨²blic¡±, matisa Batalla, que admet que hi ha for?a revisi¨® hist¨°rica: ¡°Miravitlles fa m¨¦s d¡¯un malabarisme per justificar l¡¯actuaci¨® de Companys i la Generalitat¡±.

?s una mirada que l¡¯historiador creu que cal contextualitzar: ¡°Acabada la guerra, les bufetades van que volen entre els perdedors i cadasc¨² s¡¯espolsa les culpes i hi diu la seva; el llibre gaireb¨¦ equival al que acabaran traient gent com Indalecio Prieto o els anarquistes Diego Abad de Santill¨¢n i Jos¨¦ Garc¨ªa Pradas¡±, enumera Batalla. I fa notar que el llibre es va comen?ar a fer a Fran?a, on l¡¯anticomunisme tamb¨¦ era imperant mentre la Uni¨® Sovi¨¨tica ja donava aquell 1939 molts motius per desconfiar-hi: acord Ribbentrop-Molotov (agost) i repartici¨® de Pol¨°nia (setembre), invasi¨® de Finl¨¤ndia (novembre)...

Miravitlles, m¨¦s o menys ventr¨ªloc de Companys, en qualsevol cas no deixa episodi hist¨°ric important per comentar i dir-ne les seves veritats.

6 d¡¯octubre de 1934: un cop d¡¯Estat. En una Rep¨²blica que no va saber posar fi a una Espanya que arrossegava ¡°un sistema feudal¡±, on els terratinents i l¡¯alt clergat controlaven tant ¡°la riquesa real com l¡¯opini¨® p¨²blica¡±, uns nuclis socials ¡°tranquil¡¤litzats per Alcal¨¢-Zamora¡± (president de la Rep¨²blica), el desgast contra el r¨¨gim tindria la seva primera estocada en el ¡°cop d¡¯Estat del 6 d¡¯octubre¡±. Segons el llibre, el 31 de mar? de 1934 Mussolini reb¨¦ representants de la Comunidad Tradicionalista Renovaci¨®n Espa?ola i un general colpista, i van ¡°posar les bases de la intervenci¨® d¡¯It¨¤lia a Espanya¡±, tot prometent proveir l¡¯oposici¨® a la Rep¨²blica amb ¡°300.000 fusells, 20.000 granades de m¨¤, 200 metralladores i un mili¨® i mig de pessetes al comptat¡±.

D¡¯altra banda, com que va fracassar el primer pla per ¡°impedir que la democr¨¤cia es consolid¨¦s a Catalunya i que el seu exemple estimul¨¦s el zel de les masses populars espanyoles¡± a partir de revocar a Madrid la catalana Llei de Contractes de Conreu, hi va haver ¡°una provocaci¨® m¨¦s gran (...): es va constituir un Govern en qu¨¨ entraven mon¨¤rquics que no havien volgut jurar respecte a la Constituci¨®. El Govern (...), en realitat, havia fet un cop d¡¯Estat¡±. En aquest context, ¡°el president de la Generalitat va fer el gest que Catalunya esperava d¡¯ell¡±: proclamar l¡¯Estat Catal¨¤ dins la Rep¨²blica Federal Espanyola.

18 de juliol: guerra a l¡¯oasi. Catalunya, ¡°l¡¯oasi de la Rep¨²blica¡±, on ¡°conservadors de Madrid i arist¨°crates representants d¡¯interessos financers de tot Espanya van venir a refugiar-se¡± i que havia fet els deures apartant ¡°des del 16 de febrer¡± tots els oficials sospitosos dels organismes armats que depenien de la Generalitat, poca cosa podia fer davant l¡¯aixecament feixista. Companys estava atrapat perqu¨¨ els ciutadans que ajudaren a aplacar el cop ¡°pertanyien als sectors de l¡¯extremisme social, joves adherits al moviment sindicalista i als grups llibertaris¡±. El president viu un dilema: ¡°Renunciar a l¡¯aportaci¨® social dels extremistes i exposar-se a perdre la batalla¡± o b¨¦ ¡°obrir les portes a aquesta col¡¤laboraci¨® amb la consci¨¨ncia que hauria d¡¯influir despr¨¦s poderosament en la perspectiva pol¨ªtica¡±. Miravitlles parla de 1.500 morts el 19 de juliol nom¨¦s a Barcelona i d¡¯uns 40.000 homes i un seguit de bandes armades pels carrers, la majoria ¡°obrers esparracats¡±, majorment immigrants, ¡°pagesos no catalans¡± que ¡°ocupaven les escales m¨¦s ¨ªnfimes de la jerarquia social¡±, amb un ¡°gran complex d¡¯inadaptaci¨®¡±, que ¡°no entenen la idiosincr¨¤sia¡± catalana. Surten ¡°passions col¡¤lectives¡± i ¡°desviacions humanes¡±. ¡°Companys no pot impedir el 18 de juliol, per¨° els revolucionaris respecten Companys¡±, diu Batalla resumint la mirada del llibre.

Els Fets de Maig de 1937.Els greus incidents que van desacreditar la Generalitat davant el govern republic¨¤ van ser culpa d¡¯¡°un duel sagnant entre dues sectes socials¡±: comunistes i anarquistes. Els primers, a m¨¦s, ¡°van agreujar conscientment el conflicte¡±. El Partit Comunista, en lloc d¡¯¡°acabar amb els insurreccionats al carrer¡±, es va dedicar a ¡°destruir els confederals¡±, provocant-los amb sospitoses detencions, desaparicions i morts. L¡¯exacerbaci¨® de les passions era ¡°executada¡± pel comunista Eusebi Rodr¨ªguez Salas, militant del PSUC i comissari general d¡¯Ordre P¨²blic de la Generalitat. Era el contrari del que promovia Companys, conscient que ¡°s¡¯havia de tractar les masses confederals com un malalt, limitant la repressi¨® a l¡¯estrictament necess¨¤ria i donant suport als dirigents que volien una soluci¨® pac¨ªfica¡±. La dualitat ¨¦s a tot el llibre: ¡°Els anarquistes s¨®n tractats d¡¯infantils, impacients, violents, per¨° se¡¯ls ent¨¦n perqu¨¨ seran v¨ªctimes del centralisme de Negr¨ªn com la mateixa Generalitat¡±, diu Batalla. Nom¨¦s va faltar la pin?a del Govern republic¨¤, tot endarrerint l¡¯enviament de tropes que demanava la Generalitat. Miravitlles reprodueix els telegrames que confirmarien la t¨¤ctica dilat¨°ria i l¡¯apropiaci¨® final de l¡¯ordre p¨²blic pel Govern Negr¨ªn.

L¡¯estrat¨¨gia de la guerra. Idees clares en l¡¯apartat militar: va ser un error concentrar tots els esfor?os en la defensa de la capital de l¡¯Estat, per ¡°mantenir intactes les ru?nes prestigioses de Madrid¡±; en aquesta ¡°obsessi¨®¡± es van enviar m¨¦s de 80.000 soldats catalans. El fet m¨¦s visible fou el front de l¡¯Ebre, ¡°totalment abandonat per l¡¯Estat Major republic¨¤¡±. En aquella operaci¨® es ratificaria la manca de visi¨® que permetria que les zones industrials i portu¨¤ries republicanes de la perif¨¨ria anessin caient en mans de Franco. Per economia i ind¨²stria de guerra, pel fet de ser el primer port espanyol i per la ¡°vitalitat hist¨°rica de la seva poblaci¨®¡±, la caiguda de Catalunya implicaria la caiguda de la Rep¨²blica.

Els interessos d¡¯It¨¤lia i Alemanya. ¡°Miravitlles, des que ja militava al Bloc Obrer i Camperol, havia mostrat molt inter¨¨s en la pol¨ªtica internacional¡±, diu Batalla. A les Veritats... es nota: fent gala d¡¯un bon domini de la bibliografia del moment, d¨®na dades sobre els interessos dels feixismes itali¨¤ i alemany a atiar el conflicte. Dels primers, apunta la voluntat de substituir econ¨°micament Catalunya, que havia anat traient-los mercat a Europa. Per aix¨°, ¡°els bombardeigs de Barcelona i de Catalunya van ser fets per It¨¤lia. Van destruir manufactures t¨¨xtils, empreses qu¨ªmiques i les f¨¤briques de seda artificial de Blanes i Gav¨¤ (...). No van destruir ni una ind¨²stria de guerra¡±. I les seves divisions van avan?ar pel mig dels camps de l¡¯Urgell, centre productor d¡¯oli, i no per les carreteres, per anar cremant oliveres i arrancant vinya, com van fer tamb¨¦ al Pened¨¨s. Pels alemanys, era vital anorrear una Catalunya aut¨°noma perqu¨¨ podia servir de cap de pont dels interessos francesos per dominar ?frica.

Negr¨ªn i els comunistes. El gran dimoni interior s¨®n els comunistes i el president Juan Negr¨ªn: tenien el ¡°monopoli de la consci¨¨ncia republicana¡± gr¨¤cies a unes ¡°masses espanyoles no madures pol¨ªticament¡±. Catalunya era el seu enemic perqu¨¨ ¡°els l¨ªders sovi¨¨tics van veure la possibilitat del triomf de la independent revoluci¨® sindicalista catalana¡±. El trasllat del govern republic¨¤ a Barcelona o l¡¯amputaci¨® de l¡¯autonomia catalana que execut¨¤ Negr¨ªn responien a impedir aquest ¨¨xit. Stalin no volia que la vict¨°ria republicana pass¨¦s per Catalunya, i per aix¨° va boicotejar l¡¯entrega dels seus avions al port de Barcelona.

A banda del de Negr¨ªn, dos noms propis m¨¦s. El primer, Vlad¨ªmir Ant¨®nov-Ovs¨¦ienko, c¨°nsol de l¡¯URSS a Barcelona, instal¡¤lat al Hotel Majestic, qui millor menja a Barcelona gr¨¤cies als sindicats, sedu?t per un l¨ªder anarquista, Joan Garc¨ªa Oliver, ¡°en constant deliri i exaltaci¨®¡±, admiraci¨® que el porta a ser purgat per Stalin. El segon nom ¨¦s Andreu Nin, l¨ªder ¡°tan doctrinari¡± que va acabar allunyant el seu influent POUM de les masses. El POUM, m¨¦s cohesionat ideol¨°gicament que els comunistes, va ser imposat per aquests a la Generalitat per formar part del Govern i aix¨ª no tenir-los al davant al carrer. Miravitlles diu que ell mateix va despertar una matinada Companys comunicant-li la violenta desaparici¨® de Nin, sota la delirant acusaci¨® d¡¯espia de Franco. El president hauria intercedit per ell, sense ¨¨xit, davant les autoritats republicanes.

Una mediaci¨® internacional. En una informaci¨® in¨¨dita fins ara, Veritats... descriu les actuacions que l¡¯exconseller de Cultura de la Generalitat Ventura Gassol va fer davant el govern franc¨¨s per provocar una pressi¨® anglofrancesa per obtenir un armistici, venent-ho com una iniciativa del ministre d¡¯Afers Estrangers belga, Paul-Henri Spaak, a qu¨ª Gassol visit¨¤ a Brussel¡¤les. Aquest ho recolz¨¤, per¨° l¡¯ambaixador republic¨¤ ?ngel Ossorio ho va estroncar. El llibre carrega contra Negr¨ªn per destituir Indalecio Prieto com a ministre de Guerra per haver tret molts comunistes dels comandaments de l¡¯ex¨¨rcit i, sobretot, perqu¨¨ podia haver donat suport a una sortida internacional negociada de la guerra. R¨²ssia no volia un pacte que pass¨¦s per Par¨ªs i Londres, i per aix¨° Negr¨ªn esperava armaments per allargassar la guerra fins a enlla?ar-la amb la inevitable Segona Guerra Mundial. Per Miravitlles, Negr¨ªn s¡¯havia carregat el motor hum¨¤ de la Rep¨²blica: les reivindicacions socials i els nacionalismes basc i catal¨¤, fet que s¡¯exemplifica amb l¡¯ordre de Negr¨ªn de prohibir l¡¯ensenya amb el nom de Catalunya que portaven els soldats catalans al front.

Construint relat per al futur

Carles Santacana

A les Corrandes de l'exili, Joan Oliver explicava la sensaci¨® viscuda "en passar la ratlla", en marxar a l'exili; la immensa tristesa dels derrotats. De ven?uts n'hi havia molts, farcits de retrets, perqu¨¨ dif¨ªcilment alg¨² podia assumir el pes d'aquella derrota. En l'inici d'aquell exili es van imposar dues preguntes: per qu¨¨ hem perdut la guerra?, i sobretot, per culpa de qui?

?s en aquest context que cal situar l'enc¨¤rrec de Llu¨ªs Companys a Jaume Miravitlles. Un president derrotat, sol i a?llat, demanava al cap del Comissariat de Propaganda un relat que fix¨¦s la seva posici¨® durant la Guerra Civil. Companys l'havia perdut, per¨° com tots els derrotats no volia perdre tamb¨¦ la batalla de la hist¨°ria. No va fer l'enc¨¤rrec a un historiador, sin¨® a un efica? publicista. Per aix¨° no podem demanar a Veritats sobre la Guerra Civil espanyola una exposici¨® equilibrada dels fets. No era el seu prop¨°sit. I en aquest sentit, el t¨ªtol ¨¦s honest. Veritats, en plural, perqu¨¨ el mateix autor afirmava: "Titulo el meu llibre Veritats sobre la Guerra Civil espanyola i no Veritat perqu¨¨, la veritat, no s¨¦ la veritat".

Tanmateix, les veritats del periodista s¨ª que serveixen per con¨¨ixer la seva interpretaci¨® i la dels m¨¦s pr¨°xims, com el mateix Companys. Escrit amb voluntat de ser llegit tamb¨¦ en els mitjans internacionals, Miravitlles presentava la Rep¨²blica en els termes m¨¦s moderats possibles: l¡¯actitud de Companys el 6 d¡¯octubre de 1934 era serena i nom¨¦s responia a una provocaci¨® de les dretes, no calia entrar-hi m¨¦s a fons. I de la mateixa manera, emfasitzava el car¨¤cter moderat i purament republic¨¤ ¡ªell en diu centrista¡ª del govern d¡¯Aza?a els mesos previs al juliol de 1936, primavera en qu¨¨ segons Miravitlles Catalunya era un oasi i Hitler i Mussolini ja eren darrere els colpistes.

Per¨° m¨¦s enll¨¤ del relat concret, l¡¯inter¨¨s del llibre rau en les arriscades interpretacions de llarg abast del periodista. Per exemple, insistint a presentar una societat catalana preparada per viure en democr¨¤cia per contrast amb una Espanya conflictiva. O en les p¨¤gines en qu¨¨ fa una peculiar interpretaci¨® sobre les idees dels obrers catalans, a mig cam¨ª entre l¡¯individualisme i el col¡¤lectivisme, amb l¡¯anarquisme ent¨¨s m¨¦s com una filosofia que com una praxi pol¨ªtica o sindical. Arribats a la Guerra Civil, altre cop el problema del poble: ¨²til per sufocar la revolta militar a Barcelona, per¨° ple d¡¯excessos, que en bona mesura imputa a la immigraci¨® m¨¦s recent. Aqu¨ª emergeix un Companys que baixa als carrers quan encara hi ha trets i que seria reconegut com a l¨ªder pel poble. Miravitlles vol dotar el relat de transcend¨¨ncia, i per aix¨° planteja una sucosa interpretaci¨® del frac¨¤s del cop militar: ¡°El liberalisme catal¨¤ triomfava davant de la rebel¡¤li¨® i fracassava l¡¯autoritarisme castell¨¤. Aquest fet, d¡¯ordre filos¨°fic, es va traduir aix¨ª en la realitat: triomfava moment¨¤niament l¡¯anarcosindicalisme i fracassava el feixisme. Madrid, capital de l¡¯Estat i capital pol¨ªtica del marxisme, fallava; mentrestant, Barcelona apareixia com el pol cristal¡¤litzador d¡¯una nova concepci¨® popular¡±.

En definitiva, un text amb moments en qu¨¨ ¨¦s un paneg¨ªric de Companys, que en d¡¯altres presenta escenes poc versemblants (diu que al feu cenetista de l¡¯Hospitalet es va abolir la moneda), per¨° que de vegades ¨¦s interessant per les reflexions que fa. ?bviament, no explica la guerra, per¨° s¨ª la seva guerra.

Veritats sobre la Guerra Civil espanyola

Jaume Miravitlles

Base

236 p¨¤gines. 18,90 euros