La mare que em va parir

Ma mare va passar un calvari amb el seu maluc dret, obert fins a deu vegades perqu¨¨ la ferida no deixava de supurar, infectada per una pr¨°tesi que se suposa que ¨¦s defectuosa, un mal fins a cert punt com¨² o gens estrany si es t¨¦ en compte que fins i tot el rei Joan Carles va tenir problemes quan va voler guarir una coixesa que segurament li impedia seguir ca?ant elefants a Botswana. Les cames s'afluixen amb l'edat, ja no porten enlloc, cansades de la vida, especialment esgotadora als pobles de comarques tan estripades que encara no s¨®n reconegudes o no saben ser tals, cap com el Llu?an¨¨s.

Asseguren a casa que els malucs de la fam¨ªlia cedeixen amb els anys de tant pujar i baixar escales, ara per despatxar a la botiga, despr¨¦s per donar de menjar a les gallines, als conills, als porcs o a les vaques, tant li fa, perqu¨¨ el meu pare en sabia molt de com cuidar la terra i molt poc d'atendre la casa i el negoci en temps de superviv¨¨ncia, d'una economia dom¨¨stica que requeria una ajuda de la fam¨ªlia i un esfor? esquin?ador de dones com la que em va parir, la majoria protagonistes an¨°nimes, molt ben retratades en un documental, La Primavera, de Cristophe Farnarier, filmat a Ogassa.

Ning¨² com la Carme, la protagonista del film, per expressar l'hero?citat femenina en terres com les del Ripoll¨¨s. Les dones han suportat durant molt temps els homes de manera sacrificada, esclaves d'un treball ingent que comen?ava amb els fills i acabava a la cuina despr¨¦s de netejar la cort, sempre tan dures i constants com dignes, hero?nes al s¨°rdid m¨®n de pag¨¨s, molt interioritzat a Catalunya. Malgrat la seva determinaci¨®, sovint van ser menyspreades, utilitzades fins i tot com a moneda de canvi en aquelles partides de cartes que els feudals organitzaven fins a la matinada en bars d'Osona.

Va haver-hi qui va empenyorar la seva senyora durant una nit per cobrir una ¨²ltima aposta, abans de tornar a blasfemar a granel, renegar dels seus i maleir la pedregada que es va endur l'¨²ltima collita, un ploric¨® que contrastava amb el silenci abnegat de l'esposa que passejava la seva pena per la pla?a Major. A molts de nosaltres, els nostres pares ens agafaven d'un bra? perqu¨¨ ens qued¨¦ssim, hereus del no-res, mentre les nostres mares ens empenyien de l'altre perqu¨¨ escap¨¦ssim a la recerca de fortuna, qui sabia on.

Alguns vam poder estudiar per la suor de les nostres progenitores i guanyar-nos prou la vida per tornar de tant en tant a casa i contemplar qu¨¨ queda d'aquells camps que van posar fi a la vida dels pares i de les escales que van trencar les cames de les mares, agra?ts i reconciliats amb tots dos, capa?os d'admetre que si hagu¨¦ssim sabut cuidar de l'hort haur¨ªem estat capa?os tamb¨¦ de cuidar millor de nosaltres mateixos, com assegura el refrany. Hi ha una generaci¨® que som el que som per la generositat d'aquelles dones casades amb pagesos que, esgotades, moltes enviduen de manera serena pel deure complert, feli?ment redimides.

Ara s¨®n els nostres fills els que sovint es retroben amb els nostres pares, perqu¨¨ les coses s'han posat dif¨ªcils a la ciutat i de vegades no hi ha millor lloc per exercitar una llicenciatura grandiloq¨¹ent que el poble dels avis, joiosos perqu¨¨ es recuperen els vinyers, es neteja la terra per a la pastura o es planten hortalisses ecol¨°giques. Avui ja no es parla d'economia de superviv¨¨ncia sin¨® de rendibilitat de les explotacions familiars, un proc¨¦s en el qual el protagonisme recau especialment en la dona, titular del terreny i no consort de l'amo, recompensada per sort amb el temps; just¨ªcia po¨¨tica ho anomenen alguns ara.

Llegeixo a l'Ara un interessant reportatge de Selena Soro en el qual s'informa que creix el nombre de dones pageses, titulars del 20% de les explotacions agr¨ªcoles i ramaderes i en la seva majoria especialment innovadores per la seva bona formaci¨®. Ja no es necessiten animals ni la for?a bruta per llaurar el camp, ni s¨®n imprescindibles els intermediaris o els negociants, sin¨® que s'imposa l'enginy, l'inter¨¨s i si es vol fins i tot a una certa vocaci¨® davant de la in¨¨rcia i a la tradici¨® en un m¨®n de vegades mal vist per la cultura de la subvenci¨®, una asseguran?a de vida m¨¦s fiable que el de maleir el mal temps.

Les dones van deixar d'anar al camp per servir el menjar als seus homes i ara no nom¨¦s atenen la terra sin¨® que dirigeixen la pol¨ªtica agr¨¤ria. Al capdavant del Departament d'Agricultura hi ha Meritxell Serret, llicenciada en Ci¨¨ncies Pol¨ªtiques i de l'Administraci¨®, regidora per ERC a Vallfogona de Balaguer i tamb¨¦ organitzadora interna de la Uni¨® de Pagesos. I com una de les directores generals hi figura Montse Barniol, llicenciada en Geografia i alcadessa del poble d'Alpens, la millor postal segurament del Llu?an¨¨s.

La dona ha agafat el comandament al camp despr¨¦s d'un temps d'invisibilitat. No vull discutir sobre la paritat ni la feminitat, i menys despr¨¦s del cartell de la fira Casar-se a Osona ¡ªn'hi ha prou aplaudint l'article d'ahir de Quim Monz¨®¡ª , sin¨® defensar que les pageses es mereixen governar per al gaudi de les nostres mares, dones de malucs desgastats i cap l¨²cid, espectadores d'un m¨®n que no saben on anir¨¤ a parar i al temps reconfortades perqu¨¨ la seva vida t¨¦ m¨¦s sentit que mai.