L¡¯emoci¨® de ¡®Truman¡¯ arriba a l¡¯¨¤nima dels Gaud¨ª

El cinema intimista (i, curiosament, amb la notable pres¨¨ncia emotiva del millor amic de l'home, un gos) va ser ahir a la nit el gran protagonista de la VIII edici¨® dels Premis Gaud¨ª, que concedeix l'Acad¨¨mia del Cinema Catal¨¤ despr¨¦s que en la seva gala anual, estrenant seu a l'auditori del F¨°rum de Barcelona, reconegu¨¦s Truman i?El cam¨ª m¨¦s llarg per tornar a casa com les millors pel¡¤l¨ªcules en llengua no catalana i en catal¨¤, respectivament. Els llorers, malgrat aix¨°, van ser desiguals perqu¨¨ Truman es va endur la part del lle¨®, convertint-se en la gran triomfadora: a m¨¦s de millor pel¡¤l¨ªcula, va aconseguir tamb¨¦ va fer tamb¨¦ amb els guardons de millor director (Cesc Gay), gui¨® (obra del mateix Gay i de Tom¨¤s Aragay), protagonista mascul¨ª (Ricardo Dar¨ªn) i actors secundaris (Dolores Fonzi i Javier C¨¢mara, que va pujar dues vegades a recollir el del seu amic absent Dar¨ªn).

L'equip de Truman va sortir satisfet ?ja que va obtenir m¨¦s de la meitat dels premis (i els m¨¦s desitjats) als quals va ser nominada (11). Si no li va anar malament en aquest sentit a la hist¨°ria de la inopinada visita de quatre dies de Tom¨¢s al seu amic Juli¨¢n i el seu fidel gos Truman, tampoc es pot queixar Sergi P¨¦rez, que s'end¨² el m¨¤xim reconeixement del cinema fet en catal¨¤ amb la seva opera prima, que arrenca quan Joel es veu obligat a sortir de casa per vegada primera en molt de temps, incapa? de superar un rev¨¦s, perqu¨¨ descobreix Elvis, el gos de la seva dona, moribund; i a sobre es deixa les claus dins. El cam¨ª... repeteix an¨¨cdota, com el 2015 amb Rastres de s¨¤ndal: el millor film en catal¨¤ nom¨¦s va ser reconegut com a tal, sense ressaltar-ne cap altre aspecte.

L'alegria era bastant m¨¦s continguda entre els equips d'El Rey de l'Habana i Anacleto: agente secreto. Tots dos films, que tenien 12 nominacions cadascun, fins i tot sent les pel¡¤l¨ªcules m¨¦s premiades despr¨¦s de Truman, van haver de conformar-se amb una tercera part, empatant a quatre reconeixements. Tamb¨¦ van coincidir en la seva tipologia: en la primera, dirigida per Agust¨ª Villaronga (aspirava a millor director) van recaure tots en apartats t¨¨cnics (muntatge, m¨²sica, fotografia i vestuari), aspecte tamb¨¦ visible en la de Javier Ruiz Caldera, amb dos dels seus quatre premis?de laboratori.

Molt m¨¦s dur va ser per a Barcelona, nit d¡¯hivern, de Dani de la Orden, que es va quedar sense guard¨® malgrat que optava a tenir-ne set. Ning¨² vol la?nit, l'¨²ltima obra de Isabel Coixet, que ja sortia tocada amb tres nominacions, nom¨¦s va recollir el de millor maquillatge i perruqueria.

La cerim¨°nia, en la qual es va lliurar el Gaud¨ª d¡¯Honor-Miquel Porter a l'actriu Rosa Maria Sard¨¤ (que no va ser-hi per motius de salut), va donar aspectes d'estar consolidada ja com la gran festa del cinema catal¨¤. Ho va demostrar la pres¨¨ncia de m¨¦s de 2.000 persones, entre les quals, la plana major tant del sector com l'institucional, amb el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, al capdavant. No tan s¨°lida va ser l'agilitat de l'acte, de m¨¦s de dues hores, que va conduir Rossy de Palma. Vestida amb espectaculars plomatges en el cap i tocats que van arribar a jugar amb el seu nas aguilenc, els seus esquetxos?van tenir regust surrealista i no van arrencar gaires somriures (l'excepci¨®: en treure un consoldador negre com a met¨¤fora d'El Rey de la Habana), com es va veure en un president de posat seri¨®s i bra?os creuats. Per¨° potser era pel gui¨® de la pel¡¤l¨ªcula pol¨ªtica catalana.