S¨¢nchez ja t¨¦ un primer esborrany de 50 p¨¤gines de la seva oferta de pacte

Pedro S¨¢nchez sap que es disposa a intentar la quadratura del cercle, i que no disposa, a m¨¦s, de gaire temps per aconseguir-la. Ja treballa amb la hip¨°tesi que Mariano Rajoy tornar¨¤ a declinar l'oferta del Rei de formar govern, i que el seg¨¹ent que rebr¨¤ l'enc¨¤rrec ser¨¤ ell. No ser¨¤ fins llavors quan comencin oficialment les negociacions amb altres forces pol¨ªtiques, per¨° aix¨° no vol dir que la direcci¨® socialista s¡¯esperi de bra?os plegats: treballen en un esborrany de propostes de mig centenar de p¨¤gines.

El secretari general del PSOE ha encarregat a un equip de col¡¤laboradors propers que es posin a rastrejar els programes electorals de totes aquelles formacions amb les quals aspira construir l¡¯acord de govern progressista i reformista. Vol recopilar tots els punts comuns d'aquestes forces amb la proposta que van presentar els socialistes el passat 20-D.

Aquesta feina, segons fonts de la direcci¨®, est¨¤ m¨¦s avan?ada del que es reconeix oficialment, per¨° prefereixen mantenir-ho encara en un pla discret per respectar els terminis i els procediments: segueixen defensant que hauria de ser Rajoy el primer que intent¨¦s construir una alian?a de govern. O aix¨°, o que es retir¨¦s definitivament.

En qualsevol cas, S¨¢nchez ja maneja un esborrany de prop de cinquanta p¨¤gines que recull totes aquelles mat¨¨ries en qu¨¨ creu que es podria forjar un acord d'esquerra a dreta, que inclogu¨¦s Podem i Ciutadans, per¨° tamb¨¦ Esquerra Unida, el Partit Nacionalista Basc i fins i tot Coalici¨® Can¨¤ria.

Els socialistes divideixen el document en quatre grans apartats, sobre els quals creuen que ¨¦s possible teixir aliances d'una banda a l¡¯altra de l'hemicicle. En primer lloc, una agenda econ¨°mica que consolidi el cam¨ª del creixement per¨° sigui capa? de desmuntar les mesures adoptades pel Govern del PP que han incrementat la desigualtat i han afeblit els drets dels treballadors.

A continuaci¨®, un projecte de pol¨ªtiques socials que recuperin i blindin els drets b¨¤sics, com la sanitat, l'educaci¨® o la depend¨¨ncia, que han sofert una reducci¨® considerable els ¨²ltims quatre anys.

Com a tercer apartat, S¨¢nchez buscar¨¤ l'acord en una agenda de regeneraci¨® democr¨¤tica i institucional, que inclour¨¤ abordar d'una vegada la reforma de la Constituci¨®.

Finalment, el text recull el comprom¨ªs en la construcci¨® de la Uni¨® Europea i inclou propostes per definir i incrementar el paper espanyol en el debat de les institucions i les pol¨ªtiques de Brussel¡¤les.

No ser¨¤ f¨¤cil l'acord, per¨° S¨¢nchez confia que tingui prou temps per intentar-ho. Aix¨ª ho exposar¨¤ al Monarca si finalment rep l'enc¨¤rrec de preparar la seva investidura. Tres o quatre setmanes es maneja com un temps m¨¦s que prudent per constatar si el pacte ¨¦s possible.

El l¨ªder socialista disposa de l¡¯ajuda de Ciutadans per a aquest objectiu. Albert Rivera tamb¨¦ vol transmetre al Rei la necessitat que es disposi del temps suficient perqu¨¨ les negociacions donin algun resultat.

En qualsevol cas, la decisi¨® de fixar la data del debat d'investidura est¨¤ constitucionalment en mans del president del Congr¨¦s, encara que Patxi L¨®pez ja ha donat a entendre que t¨¦ la voluntat de facilitar les coses amb uns terminis flexibles.

I alhora, la consulta

Per si la tasca de S¨¢nchez no fos prou complicada, encara ho t¨¦ m¨¦s dif¨ªcil amb la voluntat que t¨¦, anunciada per sorpresa en el comit¨¨ federal de dissabte, de sotmetre als militants socialistes els termes del pacte, si finalment se n'aconsegueix cap.

Per a fer-ho, l'equip del l¨ªder socialista estudia ja els passos fets pels seus coreligionaris en dos pa?sos concrets: Alemanya i Fran?a.

Els socialistes alemanys de l¡¯SPD van distribuir el text de l¡¯acord amb el partit d¡¯Angela Merkel per formar la gran coalici¨® entre els 400.000 militants. Van iniciar a m¨¦s una campanya d'afiliaci¨® ciutadana amb el clar comprom¨ªs de recon¨¨ixer als que s¡¯acabaven d¡¯incorporar el dret a poder expressar-se sobre els termes del pacte.

El resultat, assenyalen des de la direcci¨® del PSOE, va ser un increment notable del cens del partit alemany, cosa que va servir per refor?ar la legitimitat de la consulta.

El vot va ser per correu. No va haver-hi vot presencial en les agrupacions i les seus. Aix¨ª i tot, van aconseguir que hi participessin el 80% dels militants, i un 76% dels quals, una ¨¤mplia majoria, van donar suport a l'alian?a al Govern amb els partits conservadors.

La proposta de S¨¢nchez, en principi, acceptada un¨¤nimement pel comit¨¨ federal, no es preveu en els estatuts del partit, encara que des de la direcci¨® recorden que un dels compromisos del secretari general quan va resultar triat per a aquest c¨¤rrec va ser precisament ampliar la participaci¨® de les bases en les decisions del PSOE.

Fran?a ser¨¤ l'altre model. El 2004, el llavors l¨ªder del Partit Socialista, Fran?ois Hollande, va decidir sotmetre a refer¨¨ndum entre els militants el s¨ª al nou tractat constitucional europeu. Va ser una aposta arriscada, que es va saldar amb ¨¨xit. Va votar-hi el 79% de la milit¨¤ncia, prop de 100.000, que va donar el suport a la nova Constituci¨® europea amb una majoria del 55%.