Gaud¨ª, una festa que va fer patir

Una gala sobre el cinema pot ser m¨¦s o menys in¨²til, m¨¦s o menys avorrida, com la d¡¯ahir a la nit, per¨° el que no pot ser ¨¦s t¨¨cnicament deficient i amb una narrativa equivocada. D¡¯entrada deu ser veritat que el cinema catal¨¤ no t¨¦ star system perqu¨¨ els passejos de les c¨¤meres per la platea van ser, b¨¤sicament, per veure Agust¨ª Villaronga, Javier C¨¢mara, Cesc Gay i, sobretot, Carles Puigdemont, a qui van enfocar, alguna vegada amb cara de no passar-s¡¯ho b¨¦, no una, ni tres, ni nou vegades... M¨¦s de tretze. Quina pel¡¤l¨ªcula ha fet aquest senyor? Ada Colau va tenir el seu inevitable moment quan Silvia P¨¦rez Cruz va interpretar la m¨²sica d¡¯un proper film sobre desnonaments i Santi Vila, flamant conseller de Cultura, que va a tot arreu, va semblar que no hi era. Hi van haver abs¨¨ncies explicables (Dar¨ªn, Laia Costa) per¨° una va ser particularment dolorosa, la del Premi Gaud¨ª d¡¯Honor, Rosa Maria Sard¨¤. El seu fill va rebre l¡¯estatueta i va despatxar amb pressa el que havia de ser el moment m¨¦s emotiu i preparat de la nit.

La presentadora de la cosa, Rossy de Palma, tot i que va tenir poques frases en directe, seguia un teleprompter, gran com un campanar i que hauria fet favor a un presentador que va quedar-se en blanc, al mig de l'auditori, que TV3, no s¨¦ si per ineptitud o mal¨ªcia, va ensenyar-nos m¨¦s d¡¯una i de dues vegades. Moltes de les seves aparicions, amb el text gravat, consistien en unes gesticulacions suposadament surrealistes, en una m¨ªmica amb molt poc vocabulari. Desfilava immersa en el non sens. L¡¯¨²nica brometa una miqueta trencadora va ser l¡¯inicial tractament de l¡¯estatueta com un objecte f¨¤l¡¤lic. L¡¯actriu va convertir-se, principalment, en una perxa ambulant per fer els honors a un rumiat vestuari, amb elements, com el collaret monumental o la g¨¤bia al cap, que ja portava al seu espectacle Resilienza d¡¯amore. O sigui que ahir va ser nit de reestrena.

Per¨° el gui¨® no va ser l¡¯¨²nic error. L¡¯administraci¨® del so va ser catastr¨°fica. Moments inaudibles, els comentaris de TV3 es trepitjaven, barallant-se, amb els anuncis d¡¯entrades de presentadors, se sentien gravacions quan no tocava (P¨¦rez Cruz en va ser una sorpresa v¨ªctima) i els micr¨°fons del faristol estaven col¡¤locats de tal manera que provocaven als premiats la idea que perqu¨¨ els sentissin a casa havien d¡¯inclinar-se o ajupir-se per apropar-s¡¯hi. Un excepci¨® en aquest nyap: el grafisme de la cerim¨°nia, sobri i llegidor.

L¡¯espl¨¨ndida ¡®El cam¨ª m¨¦s llarg per tornar a casa¡¯, l'any 2015, va tenir 1.345 espectadors

Al cinema catal¨¤, abans que una cerim¨°nia tan trista com la d¡¯ahir, li calen moltes coses. I tenir una festa que, com la d¡¯altres cinematografies germanes, s¡¯emmiralla acomplexada amb la dels Oscar no fa normal aquesta ind¨²stria. Un detall. Tot i que Truman (millor pel¡¤l¨ªcula en llengua no catalana) ja suma mig mili¨® d¡¯espectadors i segueix a la cartellera i que Atrapa la bandera (millor film d¡¯animaci¨®) en va tenir 1.944.246, la pel¡¤l¨ªcula guanyadora del Gaud¨ª al millor film parlat en catal¨¤, El cam¨ª m¨¦s llarg per tornar a casa (cinc nominacions), un espl¨¨ndid i, aquest s¨ª, valent treball, un premi merescud¨ªssim, va tenir l¡¯any 2015, segons dades de la mateixa Acad¨¨mia catalana, 1.345 espectadors. Repeteixo: 1.345. I?Un dia perfecte per volar, 1.981 espectadors. Repeteixo: 1.981. El remei a aix¨° no sembla que sigui una festeta, que m¨¦s que entretenir... feia patir.