Di¨¤spores

Des que, el 1877, va obrir la Sala Par¨¦s al carrer de Petritxol, el comer? d¡¯art a Barcelona s¡¯ha anat consolidant en diferents zones, concentrant-se, unes vegades, i disseminant-se, unes altres. Durant m¨¦s de mig segle, la part central de Consell de Cent i els voltants m¨¦s immediats n¡¯han tingut l¡¯hegemonia, amb anades i vingudes. El proc¨¦s de gentrificaci¨® del Born, als anys vuitanta, va propiciar el despla?ament i la creaci¨® de diverses galeries cap all¨¤, per¨° van durar poc i no es van consolidar; el mateix que va passar, poc despr¨¦s, amb la zona del flamant Macba, en la qual nom¨¦s queda la Galeria dels ?ngels. Consell de Cent es mantenia impassible, per¨° amb poc m¨¦s d¡¯un any ha patit una bona sacsejada. Tampoc ha estat cap drama, m¨¦s enll¨¤ de la destrucci¨® d¡¯alguns locals, com ara l¡¯antiga galeria Joan Prats projectada per Josep Llu¨ªs Sert, que va sobreviure quan Isabel de Pedro, de forma molt respectuosa, hi va instal¡¤lar una botiga, per¨° ha desaparegut quan n¡¯ha pres el relleu la marca Nautica, que no ha estat per miraments patrimonials.

Joan Prats s¡¯ha replegat en l¡¯altre local que tenia, l¡¯Artgr¨¤fic; la Carles Tach¨¦ ha marxat a prop de CaixaForum; la Senda ho ha fet cap a Arc de Triomf; i la Rainha Lupa, que ja havia canviat de lloc i de nom, rebatejada ara amb el de la seva promotora, Roc¨ªo Santa Cruz, ha obert a la Gran Via, quasi davant del Ritz, a poc m¨¦s de cinquanta metres d¡¯on havien estat les c¨¨lebres Galeries Laietanes, del marxant Santiago Segura. En el fons gaireb¨¦ tothom ha sortit guanyant amb el canvi, amb espais airosos i agradables que generen uns altres recorreguts repartits per la ciutat.

La nova Senda, al carrer de Trafalgar, al costat de l¡¯antiga f¨¤brica Sert i Sol¨¤, proposa un di¨¤leg entre dos artistes de la casa, un d¡¯internacional i molt consolidat, Peter Halley (Nova York, 1953), i un de molt jove i local, Yago Hortal (Barcelona, 1983). El m¨¦s destacat ¨¦s que la idea ha sorgit del conegut pintor americ¨¤, i el di¨¤leg resulta del tot reeixit amb la confrontaci¨® de tres grans teles de cadasc¨², de format i cromatisme semblants, per¨° d¡¯est¨¨tica i execuci¨® radicalment oposades. Geometria i gest es contraposen i estableixen una relaci¨® molt interessant. A la vegada, tamb¨¦ han fet unes obres conjuntes, a partir d¡¯imatges digitals, i val a dir que no assoleixen la intensitat de les teles per m¨¦s que siguin una bona declaraci¨® d¡¯intencions.

La segona exposici¨® de Roc¨ªo Santa Cruz est¨¤ dedicada a la producci¨® recent de Jordi Teixidor (Val¨¨ncia, 1941), Premio Nacional d¡¯Arts Pl¨¤stiques 2014, artista que feia m¨¦s de 15 anys que no exposava a Barcelona, tot i que ¨¦s un habitual a la galeria Michael Dunev de Torroella de Montgr¨ª. A l¡¯espai de la Gran Via, l¡¯abstracci¨® geom¨¨trica de Teixidor llueix. El pintor valenci¨¤ parteix de dos punts equidistants. D¡¯una banda, del Matisse m¨¦s radical dels anys deu, el de La Danse, L¡¯Atelier Rouge, o l¡¯enigm¨¤tica Porte-Fen¨ºtre ¨¤ Collioure. I de l¡¯altra, dels pintors abstractes nord-americans Ad Reinhardt i Barnett Newman, als quals tamb¨¦ afegeix, darrerament, l¡¯escultor Donald Judd, amb el seu concepte de m¨°duls i de capses, per¨° que Teixidor reconverteix en marcs de les seves elegants finestres, en les quals, a difer¨¨ncia de l¡¯emblem¨¤tic escultor minimalista, sempre deixa veure la m¨¤ de l¡¯artista.

L¡¯Artgr¨¤fic del carrer de Balmes ha assumit molt b¨¦ la reconversi¨® en nom¨¦s Joan Prats. Ja no ¨¦s la segona l¨ªnia de l¡¯empresa, sin¨® un espai magn¨ªfic. Ara ret homenatge p¨°stum a un dels seus artistes m¨¦s celebrats, Joan Hern¨¢ndez Pijuan (Barcelona, 1931-2005), amb una selecci¨® de papers i teles que van del 1978 a les darreres obres del 2005, amb algunes obres tan emocionants com Ornamental I, del 1992.

Si deixem a banda la Galeria Eude, la Sala Dalmau que est¨¤ m¨¦s allunyada, i els antiquaris, la Toni T¨¤pies ¨¦s l¡¯¨²nica d¡¯entre les importants que s¡¯ha quedat al preuat rovell de l¡¯ou de Consell de Cent. Per¨° des del 2013 ja no ¨¦s una sala que aposti per l¡¯art m¨¦s contemporani, amb una programaci¨® rellevant, sin¨® que ¨¦s un punt de venda de l¡¯obra d¡¯Antoni T¨¤pies (Barcelona, 1923-2012). Ara aplega una tria irregular de teles menudes de l¡¯artista, amb el t¨ªtol emblem¨¤tic, i program¨¤tic, de Res no ¨¦s mesqu¨ª. I ¨¦s que, quan una zona esdev¨¦ un top comercial, ho acaba arrossegant tot darrere seu.

?