Mor Jaume Ferran, ¡°desassossegat¡± poeta de l¡¯Escola de Barcelona

De petit, el seu pare li recitava sonets de Josep Carner; de jove, ell es va convertir en un dels millors amics d'Alfonso Costafreda, bard de refer¨¨ncia dels primers moments de l'Escola de Barcelona. Entre aquestes dues realitats po¨¨tiques i ling¨¹¨ªstiques va forjar la seva vida i la seva obra l'escriptor Jaume Ferran, ¨²ltim representant que sobrevivia de l'etapa fundacional del moviment i que va morir dissabte passat en un poblet d'Atlanta, als Estats Units, segons ha transcendit ara.

¡°El desassossegat Jaume Ferran semblava un personatge inventat. Esperonat per mil projectes, menjat per totes les inquietuds, estava sempre de pas a tot arreu¡­¡±, va escriure sobre ell en les seves mem¨°ries l'editor Carlos Barral, a qui havia conegut en 1945 a la Facultat de Dret de Barcelona. Aquest no parar inquiet que sempre el va acompanyar tenia el seu origen en un entorn de fam¨ªlia nombrosa intens¨ªssim: no hi havia germ¨¤ (i eren 10; ell, el m¨¦s gran) que no practiqu¨¦s alguna activitat art¨ªstica, sobretot la m¨²sica, per a gauban?a dels seus mel¨°mans pares, que els empenyien a interpretar els diumenges en un concert casol¨¤.

Nascut a Cervera el 1928, Ferran va notar de seguida l'atracci¨® po¨¨tica a principis dels anys 40, igual que els seus despr¨¦s companys i amics Barral i Costafreda. En el seu cas va ser en catal¨¤, en uns inevitables sonets davant la no menys inevitable influ¨¨ncia del pr¨ªncep dels poetes que li recitava el seu progenitor. Un fruit nonat d'aix¨° van ser els que va escriure entre el 1946 i el 1947 i que haurien donat el poemari La primavera encesa, si no s'hagu¨¦s extraviat el manuscrit, per b¨¦ que la seva vocaci¨® quedaria plasmada tant a l'Antolog¨ªa Po¨¦tica Universitaria del 1949 com a la del 1950. Aquell atzar¨®s episodi i la influ¨¨ncia ling¨¹¨ªstica de les seves amistats (¡°a casa es parlava i s'escrivia en catal¨¤¡±, recorda avui una de les seves germanes, Carmen), va fer que salt¨¦s al castell¨¤: Ferran pertany al nucli d'estudiants que ja al curs 1945-1946 es reuneixen a la cantina de la seva facultat i que bategen com el Bar de Juanito, en honor al cambrer que els atenia. Aqu¨ª consolidar¨¤ encara m¨¦s, si cap, la seva amistat amb Costafreda, indestructible fins a la mort d'aquest ¨²ltim, a qui dedicar¨¤ El libro de Alfonso (1983).

Semblava un personatge inventat. Esperonat per mil projectes, menjat per totes les inquietuds, estava sempre de pas a tot arreu¡­", li recordava Carlos Barral

Que s'estigu¨¦s quiet una bona estona xerrant era, sens dubte, un m¨¨rit dels seus companys perqu¨¨ el 1948 Ferran ja col¡¤labora amb la revista Estilo, punta de l'iceberg d'aquesta hiperactivitat que feia que ¡°participava en moltes coses, mai massa reals¡±, segons Barral. Tot i aix¨ª, va tenir un paper potser poc reconegut com a pont entre el grup de Barcelona i la intel¡¤lectualitat de Madrid. A la capital va acudir el 1951 a preparar el seu ingr¨¦s a l'Escola Diplom¨¤tica, cosa que li va donar motiu el 1952 de con¨¨ixer Eugeni d¡¯Ors, de qui es va convertir en ajudant a la c¨¤tedra de Ci¨¨ncia de la Cultura fins a la mort del pare de el Noucentisme, el 1954. Alhora, rebia classes particulars d'Enrique Tierno Galv¨¢n, i va ser tan incansable en la seva activitat dins del Sindicato Espa?ol Universitario (SEU) que va acabar sent el seu director de relacions culturals. Aquest c¨¤rrec i la seva col¡¤laboraci¨® simult¨¤nia amb la revista Alcal¨¢ expliquen que aquesta dediqu¨¦s el 1952 un n¨²mero a Catalunya on van escriure Albert Manent, D¡¯Ors i Barral i el van il¡¤lustrar artistes com Albert R¨¤fols Casamada o Antoni T¨¤pies.

T¨¤pies i Barral van participar a Madrid el 1954 en un intercanvi d'intel¡¤lectuals castellans i catalans gr¨¤cies als oficis de l'inquiet Ferran, que compaginava tot aix¨° amb la poesia. Del 1952 ¨¦s La piedra m¨¢s reciente i d'un any despr¨¦s Desde esta orilla, conjunt, clar, de sonets que havia obtingut un acc¨¨ssit en el prestigi¨®s premi Adonais de l'any anterior. La pulsi¨® seguia, com reflectien el seu treball en una tesi doctoral sobre Joan Maragall o l'assist¨¨ncia, els diumenges, a la tert¨²lia de Vicente Aleixandre, a qui no es va cansar de parlar de la poesia dels joves bards catalans. De tot aix¨° van sortir, amb els anys, antologies i traduccions al castell¨¤ de Maragall, Carner o Foix, o assajos sobre el primer (Els di¨¤legs de Joan Maragall, el 1971) o sobre d¡¯Ors (1967). La hiperactivitat tamb¨¦ el va portar a estudiar el 1973 la figura d'Ezra Pound, a qui havia conegut quan el va anar a visitar a un sanatori.

A mitjan dels anys 50, establert a la capital, va fer de pont entre els intel¡¤lectuals catalans i madrilenys

¡°Res no li importava, excepte la poesia i, sobretot, l'amistat¡±, va recordar anys despr¨¦s Barral, que va interpretar la ¡°activitat demencial¡± de Ferran com ¡°una forma de sol¡¤licitar atenci¨®, de provocar la solidaritat humana¡±. Curiosament, no va ser correspost amb el mateix ¨ªmpetu: amb poemes sempre de tall introspectiu i rerefons moral (Memorial, del 1971, de transsumpte amor¨®s; La larga playa, d'una d¨¨cada despr¨¦s, de records d'infantesa), la seva poesia no acabava d'agradar als seus propis col¡¤legues. Barral deia que hi havia en les seves composicions un ¡°¨²s i ab¨²s de la ret¨°rica tradicional¡± que atribu?a en part al fet que era ¡°un cat¨°lic declarat¡±. Josep Maria Castellet, guia te¨°ric-espiritual del grup, creia que les seves poesies no s'ajustaven al realisme cr¨ªtic que eren marca de la casa del grup, com va deixar entreveure quan Ferran va guanyar el 1953 el Ciutat de Barcelona per Poemes del viatger, un dels primers t¨ªtols que va publicar el segell de la revista vinculada a lEscola de Barcelona, Laye, que, com no, va ajudar a impulsar.

El distanciament de Ferran va ser tamb¨¦ f¨ªsic perqu¨¨ el 1955 va viatjar als EUA, d'on els primers cinc anys va estar anant i tornant, per quedar-s'hi de manera m¨¦s estable a partir del 1960, impartint fins al 1995 classes de literatura espanyola a les universitats de Colgate y Syracusa, on es va vincular a la North American Catalan Society o al Centro de Estudios Hisp¨¢nicos que va dirigir.

Poeta en castell¨¤, 'va tornar' al catal¨¤ a l'hora d'escriure els seus dos llibres de mem¨°ries

El catal¨¤ va reprendre for?a en la seva ploma en fer balan? de la seva intensa vida, rep¨¤s que va iniciar el 2001 amb Mem¨°ries de Ponent, que li va valer el premi Gaziel, i que va completar set anys m¨¦s tard amb Diari de tardor. Reflecteixen tots dos t¨ªtols ¡°una persona molt optimista, de mem¨°ria prodigiosa i molt generosa¡±, diu la seva germana. D'aquesta generositat sempre van donar fe tant la seva dona i els seus dos fills, Jaime i Ofelia, com Camen Balcells: els pares de tots dos es coneixien de Cervera i Jaume gaireb¨¦ la va "adoptar", facilitant-li una primera feina com a secret¨¤ria del gremi de fabricants de maquin¨¤ria t¨¨xtil i, despr¨¦s, en presentar-li Barral, fet que l'encaminaria com a agent liter¨¤ria. El que deia l'editor: res no li importava a Ferran, nom¨¦s la literatura i l'amistat. O sigui, tot.