Manresa deixar¨¤ de ser ciutat gran i perdr¨¤ 900.000 euros anuals

Manresa deixar¨¤ ben aviat de ser gran ciutat. L¡¯actualitzaci¨® del padr¨® que fa el Govern central cada quatre anys mostra com la capital del Bages perd poblaci¨® i baixar¨¤ dels 75.000 habitants, el m¨ªnim requerit perqu¨¨ un municipi rebi la categoria de ciutat gran. Aix¨° tindr¨¤ una conseq¨¹¨¨ncia directa de caire econ¨°mic: el municipi deixar¨¤ de rebre 878.000 euros anuals (l¡¯1,15% del Pressupost municipal) provinents de l¡¯Estat en concepte de participaci¨® en els impostos directes, com ara l¡¯IVA o l¡¯IRPF. ¡°Perdre el t¨ªtol de ciutat gran et sap greu, per¨° el que realment fa mal ¨¦s la part econ¨°mica¡±, admet Josep Maria Sala, regidor d¡¯Hisenda i de Governaci¨®.

La capital del Bages va assolir la categoria de ciutat gran el 2011; es tracta d¡¯un t¨ªtol que d¨®na el Govern central als municipis que sobrepassen els 75.000 habitants i que s¡¯actualitza cada quatre anys. Manresa llavors en comptabilitzava m¨¦s de 76.000, per¨° aquesta ciutat tamb¨¦ ha notat la crisi i el descens demogr¨¤fic pel volum d¡¯immigrants que han marxat en no trobar una feina. A data d¡¯1 de gener del 2015 (el darrer recompte oficial), Manresa tenia 74.655 habitants, segons l¡¯Institut Nacional d¡¯Estad¨ªstica (INE), que ¨¦s el que el Govern central pren com a refer¨¨ncia a l¡¯hora de catalogar els municipis. El problema ¨¦s que aquestes dades no coincideixen amb les del cens elaborat per l¡¯Ajuntament, que eleven la xifra de manresans a 75.163. ¡°Cap de les dues xifres s¨®n correctes. Ara estem intentant d¡¯actualitzar dades, estem fent una gran feina per endre?ar-ho¡±, apunta el regidor.

La discrep¨¤ncia de xifres prov¨¦ de tres col¡¤lectius diferents, que el Consistori t¨¦ molt ben identificats perqu¨¨ en aquesta situaci¨® ¨¦s conscient que tot ve¨ª compta. Un primer grup est¨¤ format per 322 habitants estrangers amb perm¨ªs residencia comunitari, que caduca als cinc anys. Si l¡¯immigrant no el renova, se¡¯l d¨®na de baixa autom¨¤ticament en el registre de l¡¯INE, per¨° en moltes ocasions ¡°aix¨° no queda reflectit al padr¨® municipal, que s¡¯actualitza cada 10 anys¡±, admet Sala. Un segon grup s¨®n 50 habitants amb el padr¨® incomplert i, un tercer de 133 estrangers no comunitaris sense perm¨ªs de resid¨¨ncia permanent. L¡¯Ajuntament s¡¯ha concentrat en contactar amb els afectats i actualitzar les dades del major nombre de ve?ns, per¨° el regidor admet que, com a molt, sumaran 200 habitants, una xifra insuficient ja que ¨¦s inferior als 345 que necessitaven. ¡°Dimecres ¨¦s el darrer dia per actualitzar les dades, per¨° sabem que no arribarem als 75.000¡±, afirma resignat el regidor.

La p¨¨rdua del t¨ªtol de gran ciutat li costar¨¤ a Manresa 878.000 euros anuals de les aportacions que fa l¡¯Estat (el Pressupost municipal ¨¦s d¡¯uns 76 milions). El regidor d¡¯Hisenda admet que els comptes de 2016, ja aprovats, s¡¯hauran de modificar. ¡°S¨®n molts diners i aquesta retallada de la subvenci¨® estatal ens obligar¨¤ a ser imaginatius: o buscar m¨¦s ingressos o reconduir despeses perqu¨¨ no podem tancar l¡¯exercici en negatiu. Els Pressupostos s¡¯hauran de refer, aix¨° pot afectar qualsevol partida, per¨° encara no est¨¤ definida l¡¯estrat¨¨gia a seguir¡±, explica Sala.

Les darreres dades sobre habitants que t¨¦ l¡¯Ajuntament indiquen certa recuperaci¨® de la demografia, per¨° aquesta tend¨¨ncia s¡¯haur¨¤ de consolidar de cara al gener del 2019, que ¨¦s quan es tornar¨¤ a revisar la categoria de la ciutat. El Consistori no descarta endegar durant aquest temps algun tipus de campanya per atraure nous ve?ns, com recentment han fet altres municipis, com ara Cardona. ¡°Estudiarem si cal fer-ho i quin tipus d¡¯iniciativa es pot fer¡±, tanca el regidor.