La teoria del privilegi

Han hagut de canviar molt les coses perqu¨¨ les mateixes condicions salarials o laborals que fa menys de deu anys ens semblaven normals, ara siguin presentades com un privilegi inacceptable. Perqu¨¨ el que llavors era considerat un motiu de greuge, per exemple ser mileurista, ara sigui percebut com una posici¨® summament afortunada en relaci¨® als molts joves que no tenen feina o en tenen una de prec¨¤ria. El transvasament r¨¤pid d'una percepci¨® a una altra ¨¦s un indicador del veritable efecte de la crisi, que ha deixat maltractades i en situaci¨® de setge ideol¨°gic conquestes socials molt b¨¤siques.

A hores d'ara ¨¦s evident que la crisi econ¨°mica ha servit de coartada per imposar una s¨¨rie de reformes econ¨°miques i legislatives, lesives per a les classes mitjanes i populars, que estaven a l'agenda pol¨ªtica neoliberal molt abans de la crisi. Ara assistim a una nova ofensiva per justificar-ne el manteniment m¨¦s enll¨¤ del per¨ªode de recessi¨®, com una necessitat estructural imprescindible per a la recuperaci¨® econ¨°mica. Si a alg¨² se li ocorre dir que, passades les pen¨²ries de la crisi, ja no es justifiquen els sacrificis, se l¡¯acusa de posar en risc el creixement. Culpables abans de la crisi per haver viscut per sobre de les possibilitats, i culpables ara per voler recuperar els drets perduts.

Una operaci¨® com aquesta requereix h¨¤bils filigranes ideol¨°giques que facin apar¨¨ixer com a normals i fins i tot desitjables per a l'inter¨¨s general propostes que en absolut ho s¨®n. Una d'elles ¨¦s el que podr¨ªem definir com la teoria del privilegi. Consisteix a presentar la situaci¨® dels que encara es beneficien de les condicions pr¨¨vies a les reformes com una posici¨® de privilegi. El pas seg¨¹ent ¨¦s presentar aquest suposat privilegi com una injust¨ªcia, i el desig de conservar-lo com una actitud il¡¤leg¨ªtima, egoista i lesiva per a l'inter¨¨s general.

No ¨¦s la primera vegada que s'utilitza aquest tipus de recurs per construir el que el socioling¨¹ista George Lakoff defineix com a marc conceptual (frame) per canalitzar el debat p¨²blic. Qui aconsegueix determinar el marc de la discussi¨®, t¨¦ la batalla guanyada. A la Gran Bretanya, coincidint amb la campanya que va portar els conservadors de David Cameron de tornada al poder, es va produir un intens debat sobre com n¡¯eren de generosos els subsidis del sistema d'ajudes socials i la necessitat de revisar-los. Els conservadors no nom¨¦s desqualificaven el sistema, sin¨® que criminalitzaven els qui s¡¯¡°aprofitaven¡± de les seves ¡°generoses prestacions¡±. ¡°No pot ser que surti m¨¦s a compte demanar un subsidi que treballar¡±, clamaven. En el seu enfocament, cobrar uns subsidis tan generosos constitu?a un privilegi injust, enfront dels qui s'havien de llevar a les sis del mat¨ª per anar a treballar. El frame va funcionar, per¨° la q¨¹esti¨® no era aquesta. La q¨¹esti¨® era com s'havien deteriorat l'ocupaci¨® i els salaris, fins al punt en molts casos de quedar per sota uns subsidis considerats fins llavors com a m¨ªnims vitals.

Uns arguments com aquests s¨®n els que estem observant aqu¨ª en relaci¨® a la dualitat dels contractes. Sembla que els afortunats que encara conserven un contracte indefinit siguin els culpables que la majoria dels qui accedeixen a una feina nom¨¦s aconsegueixin encadenar contractes precaris i temporals. I ja es comen?a a rec¨®rrer a la teoria del privilegi en relaci¨® a les pensions, en concret per proposar una retallada de les m¨¦s altes. Si hi ha salaris de 800 euros al mes, es diu, no ¨¦s just que uns quants afortunats cobrin els 2.000 euros als quals ascendeix a Espanya la pensi¨® m¨¤xima.

El pas seg¨¹ent ser¨¤ dir que, com que el sistema de pensions ¨¦s insostenible, all¨° m¨¦s just ¨¦s retallar m¨¦s les m¨¦s altes. Es presentar¨¤ els qui cobren la pensi¨® m¨¤xima com a privilegiats la sort dels quals suposa un greuge per a la resta de pensionistes, ignorant que si cobren la pensi¨® m¨¤xima ¨¦s perqu¨¨ durant molts anys han aportat tamb¨¦ la cotitzaci¨® m¨¤xima, amb la qual cosa han contribu?t en una mesura m¨¦s gran al sosteniment del sistema. En realitat aquesta pensi¨® ¨¦s un dret, per¨° ser¨¤ presentada com un privilegi per justificar la retallada.

La q¨¹esti¨®, com en el cas dels subsidis brit¨¤nics, no ¨¦s que la pensi¨® m¨¤xima sigui excessiva, que no ho ¨¦s. La q¨¹esti¨® ¨¦s que les pol¨ªtiques que s'apliquen s¨®n incapaces de crear ocupaci¨® de qualitat i aconseguir que la quantia de la cotitzaci¨® mitjana augmenti en lloc de disminuir. Aix¨° ¨¦s el que realment garantiria la sostenibilitat de les pensions a llarg termini i d'aix¨° ¨¦s del que hem de discutir.