La nova exposici¨® de les sales temporals del Museu Egipci de Barcelona tractar¨¤ sobre Osiris, la divinitat eg¨ªpcia de la mort i la resurrecci¨®
Barcelona -
Aquesta estatueta correspon a un tipus espec¨ªfic de figures que sovint eren dipositades pels fidels als temples com a objectes votius.Dins la teologia heliopolitana, Neftis ¨¦s muller i germana de Set. En realitat, per¨°, aquesta deessa va estar m¨¦s relacionada amb Isis i Osiris, tamb¨¦ germans. Aix¨ª, Isis va rebre l¡¯ajut de Neftis a l¡¯hora de recuperar els fragments del cos del seu difunt marit per fer-lo ressuscitar. Aquesta de?tat femenina t¨¦ un fort car¨¤cter funerari: ploranera divina, prove?dora de les benes per a la momificaci¨®, i encarregada de la protecci¨® de les v¨ªsceres del difunt (en concret, se l¡¯associa al geni funerari Hapy i als pulmons).El toro Apis era l¡¯encarnaci¨® terrestre d¡¯una antiga divinitat relacionada amb la fertilitat de la terra i el poder germinador. En morir, l¡¯Apis vivent es fusionava amb Osiris, convertint-se en Osiris-Apis, el qual era objecte d¡¯un culte funerari localitzat sobretot a la zona de Memfis. Amb l¡¯arribada dels ptolomeus, una nova divinitat va ser proposada per Ptolomeu I per propiciar l¡¯acostament entre la poblaci¨® local i els dominadors d¡¯Egipte, acabats d'estrenar. Es tracta de Serapis, una entitat inspirada en el d¨¦u tradicional egipci, representada com un home barbut amb els cabells rinxolat i coronats amb un modius (s¨ªmbol de fertilitat) o una corona atef (caracter¨ªstica del d¨¦u Osiris).Les esteles funer¨¤ries (localitzades en tombes), votives (dipositades en temples), o d¡¯¨¤mbit dom¨¨stic fan pal¨¨s, com probablement cap altra producci¨® de l¡¯antic Egipte, la necessitat de comunicaci¨® entre el m¨®n dels vius i la dimensi¨® habitada pels d¨¦us i els difunts ja divinitzats; la incertesa dels mortals davant la tan volguda vida eterna ¨¦s la causa que Osiris sigui el protagonista habitual en moltes de les esteles. En aquest cas, Sebekemheb i la Dama Seniseneb adoren Osiris i Anubis, tot presentant-los ofrenes. Osiris ¨¦s esmentat com a ¡°Sobir¨¤¡±, ¡°Gran D¨¦u¡±, ¡°Senyor d¡¯Abidos¡±, ¡°el Cap dels occidentals¡± o ¡°Qui apaivaga les Dues Terres¡±. A m¨¦s dels productes necessaris per a la subsist¨¨ncia al m¨¦s enll¨¤, cal esperar que Osiris proporcioni als difunts ¡°Esplendor al cel, poder a la terra i justificaci¨® (possibilitat de vida) a la necr¨°polis¡±.Malgrat que Osiris sigui una de?tat eminentment de car¨¤cter funerari, als documents m¨¦s antics el trobem associat a la fertilitat, sobretot a l¡¯aigua i la vegetaci¨®. Cada any, al darrer mes de l¡¯estaci¨® de la inundaci¨® (Khoiak), la retirada de les aig¨¹es nil¨°tiques deixava les terres al descobert, fenomen que fou relacionat amb la resurrecci¨® d¡¯Osiris. Per celebrar aquest esdeveniment, als temples d¡¯Egipte es confeccionaven unes figures amb forma del d¨¦u Osiris; es feien a partir d¡¯una mescla de terra, pedres semiprecioses, ol¨ªban i grans de cereal, emulant la recomposici¨® del cos de la de?tat que havia dut a terme Isis. Transcorreguts uns dies, la germinaci¨® del cereal anunciava el retorn d¡¯Osiris a la vida. Amb els materials d¡¯aquest ¡°Osiris germinant¡± es modelava una altra figura molt m¨¦s ornamentada, que devia romandre durant un any en un santuari especial, on substitu?a l¡¯Osiris de l¡¯any anterior. Aquest darrer es dipositava finalment en un espai sagrat juntament amb les figures dels anys precedents. Alguns d¡¯aquests dip¨°sits, anomenats 'osireion', han estat localitzats en diferents jaciments fara¨°nics.Pseudom¨°mia itif¨¤l¡¤lica a l¡¯interior d¡¯un ta¨¹t. Fusta, or, argila i benes. Per¨ªode ptolemaic, regnat de Ptolomeu VIII, Evergetes II (170-163, 145-116 a. C.)Per als egipcis que aspiraven gaudir de la vida al m¨¦s enll¨¤, Osiris assenyalava el cam¨ª que calia seguir, at¨¨s que ell era qui havia pogut accedir a una nova exist¨¨ncia. Convertir-se en un Osiris, posseir una part de l¡¯ess¨¨ncia divina del d¨¦u dels morts, eren elements que garantien la perduraci¨® eterna. La manera amb qu¨¨ els egipcis van poder expressar aquesta idea d¡¯una manera m¨¦s clara i rotunda va ser utilitzant l¡¯apel¡¤latiu Osiris per als difunts que suposadament havien d¡¯assolir aquest estatus; d¡¯aqu¨ª que apareguin d¡¯aquesta manera en tot tipus d¡¯objectes funeraris. En el cas de l¡¯uixebti del rei Senkamanisken, a m¨¦s de comptar amb dos dels ceptres osir¨ªacs, es va optar tamb¨¦ per emprar la f¨®rmula ¡°Que sigui il¡¤luminat l¡¯Osiris Senyor de les Dues Terres Sekheperra¡± (prenom del rei).A la part inferior, s¡¯observen Isis i Neftis a tots dos costats d¡¯un Osiris format a partir d¡¯una composici¨® que integra en un djed els trets antropomorfs (bra?os i cap), i els atributs (gaiata, flagell i corona atef) del d¨¦u. Al plaf¨® lateral, els tres registres inferiors contenen una repetici¨® modular dels s¨ªmbols tyet (nus d¡¯Isis) i djed (columna vertebral d¡¯Osiris), tot evocant la pres¨¨ncia d¡¯aquestes dues divinitats.Ceptre format per la combinaci¨® dels signes ankh (vida), djed (estabilitat) i uas (poder).
