Nens cecs recuperen la visi¨® gr¨¤cies a les pr¨°pies c¨¨l¡¤lules mare
Un equip d¡¯investigadors xin¨¨s fa servir una t¨¨cnica quir¨²rgica experimental que millora els resultats del tractament convencional per a les cataractes en menors de dos anys
Fins ara tractar les cataractes, la principal causa de ceguesa al m¨®n, consisteix en una cirurgia que retira la lent de l¡¯ull que ha quedat obstru?da i la canvia per una d¡¯artificial. Un treball que es publica avui en la revista Nature pot millorar els resultats d¡¯aquests malalts, almenys els nens.
La cirurgia que s¡¯aplica en l¡¯actualitat requereix fer una incisi¨® a la c¨¤psula de la lent, cosa que pot provocar problemes despr¨¦s de l¡¯operaci¨® a causa de la inflamaci¨®, i que destrueix c¨¨l¡¤lules mare de l¡¯ull que el protegeixen de les ferides. En els nens, l¡¯¨¨xit d¡¯aquests implants ¨¦s limitat perqu¨¨ l¡¯ull, en part, encara est¨¤ creixent.
Ara caldr¨¤ fer un seguiment a m¨¦s llarg termini i amb m¨¦s pacients
Un equip liderat des de la Universitat Sun Yat-Sen de Guangzhou, a la Xina, ha desenvolupat una nova t¨¨cnica que utilitza les c¨¨l¡¤lules mare del mateix pacient per regenerar la lent de l¡¯ull amb m¨¦s bons resultats i menys complicacions.
Els investigadors van comen?ar descobrint que les c¨¨l¡¤lules mare de la lent que expressen els gens PAX6 i SOX2 es renoven i es diferencien en c¨¨l¡¤lules que poden formar una estructura transparent que pot refractar la llum. Treballant amb ratolins, van observar que la mutaci¨® del gen Bmi-1, que s¡¯expressa a les c¨¨l¡¤lules mare de la lent, obstaculitzava la proliferaci¨® d¡¯aquestes c¨¨l¡¤lules i feia que apareguessin cataractes.
Finalment, els cient¨ªfics van comprovar que si feien servir una t¨¨cnica que permet retirar la lent malmesa mantenint les c¨¨l¡¤lules mare era possible aprofitar-ne la capacitat per regenerar una nova lent. Aix¨ª ho van comprovar en ratolins i macacos i, finalment, en 12 nadons de fins a dos anys. Els autors de l¡¯article de Nature expliquen que els pacients es van recuperar de la incisi¨® a la lent en un sol mes i que van millorar significativament la visi¨®. Segons explica Kang Zhang, investigador de la Universitat Sun Yat-Sen i de la Universitat de San Diego (EUA) i un dels autors principals de l¡¯estudi, ¡°aix¨° voldria dir que si amb el tractament anterior un pacient podria veure nom¨¦s la e gran en una taula optom¨¨trica [els cartells que fan servir els oculistes], ara podria veure fins les lletres m¨¦s petites¡±.
Perqu¨¨ el tractament es generalitzi poden caldre cinc anys
Zhang reconeix que el nombre de nens que han participat en l¡¯estudi ¨¦s massa petit i que el per¨ªode de seguiment ¨¦s massa curt per assegurar que no apareixeran complicacions en el futur. ¡°Caldr¨¤ fer un assaig per replicar els resultats amb un nombre m¨¦s alt de pacients i m¨¦s temps de seguiment. Avan?o que poden caldre quatre o cinc anys abans que estigui disponible per a tothom¡±, afirma.
Tot i que els investigadors creuen que les c¨¨l¡¤lules mare poden mantenir la capacitat regeneradora en persones adultes, hi ha importants difer¨¨ncies entre les cataractes que afecten nens i les que afecten persones m¨¦s grans. Alguns dels tractaments que requereix aquesta malaltia en adults poden malmetre les c¨¨l¡¤lules mare, i les condicions del teixit de l¡¯ull en adults pot dificultar-ne la regeneraci¨®.
Un ull en miniatura
En un segon estudi que tamb¨¦ apareix aquesta setmana en la revista Nature, un equip d¡¯investigadors liderat per Kohji Nishida, de la Universitat d¡¯Osaka (Jap¨®), tamb¨¦ ha fet servir c¨¨l¡¤lules mare per generar diferents tipus de teixit d¡¯ull a partir de c¨¨l¡¤lules mare humanes. L¡¯estudi ha perm¨¨s recrear el desenvolupament complet d¡¯aquest ¨°rgan. A m¨¦s, Nishida i els seus col¡¤legues van agafar c¨¨l¡¤lules de c¨°rnia generades i van veure que se¡¯n podien fer cultius i trasplantar-les en conills per reparar-los la visi¨®. Els responsables del treball consideren que podria establir les bases per a futurs assajos cl¨ªnics en qu¨¨ trasplantaments de c¨¨l¡¤lules similars es poguessin utilitzar per restaurar la visi¨®.
?ngel Raya, director del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona, considera que tots dos estudis tenen un gran inter¨¨s, per¨° per diferents motius. El liderat per Zhang ¡°¨¦s m¨¦s complet, perqu¨¨ va des de la recerca m¨¦s b¨¤sica fins a la prova en humans¡±. Respecte al segon, sembla que la virtut principal no ¨¦s que acosti els trasplantaments de c¨°rnia. ¡°?s interessant perqu¨¨, encara que en una estructura petitona, genera diverses parts de l¡¯ull¡±, explica Raya. Aquesta capacitat permet ¡°estudiar com es forma l¡¯ull de manera normal¡±, afegeix. I com que es poden generar c¨¨l¡¤lules de qualsevol persona, ¡°les pots generar de persones amb una malaltia per entendre qu¨¨ ¨¦s el que va malament a l¡¯ull quan es produeix aquesta malaltia¡±, conclou.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.