N¨²ria Cadenes: ¡°Som experts a forjar-nos la infelicitat¡±

N¨²ria Cadenes (Barcelona, 1970) nom¨¦s vol parlar de literatura. Venint d'ella no ¨¦s una declaraci¨® d'intencions qualsevol. ¡°La literatura ¨¦s el que em fa feli? i em fa patir. Est¨¤ b¨¦ seure per parlar de literatura, per variar, perqu¨¨ sempre acabem als mateixos llocs¡±. Els ¡°mateixos llocs¡± s¨®n la seva lluita independentista cofundant Maulets, els seus quatre anys a la pres¨® condemnada per participar en un atemptat fallit de Terra Lliure el 1988 i la seva experi¨¨ncia m¨¦s recent com a dirigent del partit Solidaritat Catalana (SI). Cadenes ha guanyat el VII premi de novel¡¤la negra Crims de Tinta amb Tota la veritat (La Magrana), un relat sobre l'assassinat d'un empresari, una hist¨°ria que t¨¦ poc o res a veure amb la seva vida.

Cadenes fa disset anys que viu a Val¨¨ncia, on es va traslladar per amor. ?s la llibretera de l'Octubre Centre de Cultura Contempor¨¤nia, el buc ins¨ªgnia d'Acci¨® Cultural. Va n¨¦ixer amb el cognom Cadenas per¨° firma Cadenes: ¡°M'estic normalitzant el cognom, amb el perm¨ªs de mon pare¡±. La llibreria del Centre Octubre conserva un mural dels magatzems El Siglo, que ocupaven antigament l'edifici, combinats amb una escultura de Mariscal que representa el ciment devorant l'horta de Val¨¨ncia. Envoltada de llibres, Cadenes es mostra feli?, potser per aix¨° no vol parlar ni del seu passat ni de res que no sigui la seva tercera novel¡¤la. ?s una persona d'un tracte tan agradable que sorpr¨¨n que a Tota la veritat desprengui tanta amargor. Hi ha una viol¨¨ncia quotidiana, exposada per exemple en repetides morts brutals d'animals, que sacseja el lector. Cadenes explica que escriu ¡°sobre una viol¨¨ncia que sembla normal, i que no ho hauria de ser. Una manera de matar els gats, que conec gent que ho fa, ¨¦s agafar-los quan neixen i estampar-los contra una paret. Ho fa un nano de 15 anys i no ho fa com una cosa sanguin¨¤ria; ho fa i prou. Ho trobem normal, embolcallat en la nostra civilitat quotidiana fins que surt a les not¨ªcies i tots fem cops de pit. Per¨° aix¨° ens envoltava i ho trob¨¤vem normal¡±. ¡°La realitat pot ser horripilant¡±, sentencia Cadenes.

La visi¨® que ofereix de la maternitat ¨¦s traum¨¤tica, i per aconseguir-ho s'inspira en Maria Merc¨¨ Mar?al: ¡°Vaig intentar crear el personatge de la Ver¨°nica, que no vol tenir fills. Per aix¨° veu la seva filla amb fredor. Els versos de Mar?al em van ajudar a dibuixar aquest perfil. Aquelles imatges tan salvatges d'ella, de l'heura que alimentes i al mateix temps t'escanya, o com si un taur¨® t'arrenca el bra? i el llen?a a la platja, que ¨¦s una de les imatges del part m¨¦s b¨¨sties que s'han escrit¡±.

La Ver¨°nica ¨¦s una de les protagonistes de Tota la veritat. Cadenes ¨¦s severa amb el car¨¤cter que ha escrit d'ella, d'una dona que renuncia a les seves ambicions per acomodar-se als luxes i els capricis del marit. El feminisme, apunto a Cadenes, diria que la societat ha obligat la Ver¨°nica a renegar de la seva voluntat, per¨° l'autora no ¨¦s tan benevolent amb el personatge: ¡°Els individus tenim capacitat de reacci¨®. Si no ens queda aix¨°, qu¨¨ far¨ªem? Els teus actes s¨®n tamb¨¦ la teva responsabilitat. Som experts a forjar-nos la infelicitat. Per qu¨¨ fem aix¨° o all¨° si ens est¨¤ destrossant la vida? Pensem que ¨¦s culpa de factors externs per¨° som nosaltres que llaurem la nostra infelicitat¡±.

Tota la veritat t¨¦ pocs passatges pol¨ªtics. Un d'aquests diu: ¡°'Si no nosaltres, qui? Si no ara, quan?' Amb aquesta [frase] es justificaven les festes. Un carpe diem de la cultura Baader Meinhof¡±. Entenc el par¨¤graf com una visi¨® ir¨°nica d'una generaci¨®, per¨° Cadenes assegura que vol ser cr¨ªtica: ¡°Si no avui, ser¨¤ dem¨¤; i si no som nosaltres, seran uns altres. El m¨®n no s'acaba amb tu. Intenta ser una cr¨ªtica a un personatge arribista com el Robert. ?s qui branda la bandera m¨¦s abrandada, i ¨¦s potser la bandera m¨¦s buida. ?s l'¨²nic de la novel¡¤la a qui no trobo justificaci¨®¡±.