Un home d¡¯ordre i llei per a TVE

Quan Eladio Jare?o (Barcelona, 1958) va ser acomiadat de TVE el 2008, va enviar el curr¨ªculum a diversos contactes i va fer unes quantes trucades. Feia cinc anys que era a l'ens p¨²blic, on va ser delegat de Catalunya i va dirigir amb ¨¨xit la programaci¨® infantil. Per¨° havia passat molt de temps treballant per al PP a la delegaci¨® del Govern i els vaivens pol¨ªtics que sempre havia sabut gestionar potser el van perjudicar en aquesta ocasi¨®. Entre els n¨²meros que va marcar hi havia el d'Alicia S¨¢nchez-Camacho, que acabava d'accedir a la presid¨¨ncia del PP catal¨¤. No es coneixien i ella, al principi, va dubtar. Per¨° un important grup editorial va aconsellar a la nova l¨ªder que el contract¨¦s i va decidir tenir-lo un temps a prova. Jare?o, treballador, exquisit en les formes i molt meticul¨®s, ja coneixia b¨¦ els racons del PP i no va tardar a conquerir la seva cap i va ascendir a coordinador de presid¨¨ncia. ¡°Sap moure's molt b¨¦ internament. ?s h¨¤bil i sempre deixa entreveure que t¨¦ molt bona informaci¨®¡±, assenyalen des de dins del partit.

Vuit anys despr¨¦s de ser acomiadat en l'ERO de TVE, Jare?o torna per la porta gran a la cadena p¨²blica. Ho fa com a director i malgrat l'oposici¨® del Consell d'Informatius i de tots els membres del Consell d'Administraci¨® que no han estat nomenats a proposta del PP: l'operaci¨® es veu com un nou cas de portes girat¨°ries i l'en¨¨sima polititzaci¨® de la televisi¨® p¨²blica. Per¨° no ¨¦s que Jare?o sigui un home del Partit Popular, assenyalen totes les fonts consultades. O no estrictament. ?s m¨¦s aviat alg¨² extremadament lleial que sap recon¨¨ixer sempre per a qui treballa, matisa una persona que hi ha coincidit durant molt de temps. I la seva carrera ha estat ¨ªntimament lligada a les sigles del PP, tant en institucions p¨²bliques dependents del Ministeri de l'Interior com al mateix organisme pol¨ªtic.

Llicenciat en Ci¨¨ncies de la Informaci¨® per l'Aut¨°noma de Barcelona, Jare?o va fer el salt professional com a assessor de premsa al Govern Civil des del 1992 fins al 1996, encap?alat llavors per Ferran Cardenal (PSOE). Bregat en temes de seguretat i delinq¨¹¨¨ncia, sempre va tenir un contacte directe amb els alts caps policials, recorda un periodista veter¨¤. Hi tenia bon tracte i feia anar informaci¨® de primera m¨¤. Des d'aquest lloc, va coordinar la comunicaci¨® sobre seguretat dels Jocs Ol¨ªmpics i d'alguns dels anys m¨¦s durs de la lluita antiterrorista, incloent-hi una mica m¨¦s tard, i ja des de la Subdelegaci¨® del Govern, nits de sang com l'assassinat d'Ernest Lluch. ¡°Sabia repartir joc entre els periodistes, subministrava an¨¨cdotes interessants per als reportatges¡±.

Segons expliquen els qui el coneixen, la relaci¨® amb els cossos i les forces de seguretat de l'Estat va marcar el seu car¨¤cter i el respecte per aquestes institucions. ¡°De vegades ¨¦s m¨¦s policia que periodista¡±, sost¨¦ una redactora de TVE. "?s un home d'ordre", matisa un analista veter¨¤. Molts dels que el van tractar en aquella ¨¨poca destaquen que estava sempre disponible, una qualitat molt apreciada en el gremi, especialment els qui es dediquen a la pol¨ªtica i els esdeveniments. "Per¨° de vegades no sabia encaixar b¨¦ les cr¨ªtiques o les informacions que no eren favorables als seus caps¡±, recorda un periodista que el va tractar amb molta assidu?tat.

Es meticul¨®s, molt educat i com a cap de premsa sempre estava disponible

No ¨¦s la primera vegada que Jare?o, "un home fet a l'antiga i amb tirada per les jerarquies", afirma alg¨² que ha treballat amb ell durant anys, afronta cr¨ªtiques per la seva vinculaci¨® amb el PP. De fet ¨¦s la tercera vegada en qu¨¨ accepta un lloc a RTVE, aquest cop reclamat de nou per Jos¨¦ Antonio S¨¢nchez (actual president de RTVE i exdirector de Telemadrid), despr¨¦s del seu pas per algun gabinet dels populars. ¡°Ell sap que ¨¦s on ¨¦s gr¨¤cies a la vinculaci¨® amb el PP i els cuida pel que pugui passar. I hi t¨¦ for?a bona relaci¨®. Aquestes feines duren el que duren i no saps el que pot passar quan en marxis¡±, assenyalen fonts del seu entorn professional.

En la seva ¨²ltima etapa com a director de TVE a Catalunya ha estat acusat per part de la plantilla d'un exc¨¦s de proximitat al partit que presideix Mariano Rajoy i de diversos intents de desviar o ¡°censurar¡± informacions. Tamb¨¦ es va veure embolicat en la pol¨¨mica per l'acomiadament de Cristina Puig, la presentadora d¡¯¡±El Debat de La 1¡±, que va denunciar motius ideol¨°gics i un conflicte amb la direcci¨® per ¡°falta de pluralitat¡±. Per¨° en aquesta ¨²ltima etapa en la delegaci¨® catalana de TVE el contacte amb els redactors va ser gaireb¨¦ nul. "L¡¯Eladio es deixava veure poc per la redacci¨®. El seu despatx ¨¦s a la planta de dalt i no baixava gaire. T¨¦ un bon tracte, ¨¦s educad¨ªssim. Sempre t¨¦ un somriure i bones paraules. Ell no ¨¦s qui baixa i demana que es canvi?n les coses. Hi sol haver una trucada o baixa el cap d'informatius dient que la cosa ha d'anar de determinada manera. Sempre s¨®n coses de l'Eladio. Ho veus clar, perqu¨¨ de vegades ¨¦s molt vergony¨®s. Sobretot amb el tema de La Camarga [el restaurant de Barcelona on es va gravar una conversa amb l'exn¨°via de Jordi Pujol Ferrusola]. All¨° va ser flagrant", explica un redactor de TVE.

Siempre t¨¦ un somriure i bones paraules. Ell no ¨¦s qui baixa i demana que es canvi?n les coses. Sol haver-hi una trucada o baixa el cap d'informatius ", critica un redactor de TVE?

Aquell dia, segons el consell d'Informatius de la cadena, Jare?o va censurar el total de Francisco Marco, el director de l'ag¨¨ncia de detectius M¨¦todo 3 que va declarar en comissi¨® parlament¨¤ria que qui va encarregar l'enregistrament a la seva empresa va ser una persona de l'entorn personal d'Alicia S¨¢nchez-Camacho. "En el moment de l'enregistrament de la conversa a La Camarga, Jare?o era el coordinador de presid¨¨ncia i comunicaci¨® del Partit Popular a Catalunya i una de les persones de m¨¤xima confian?a de l'Alicia S¨¢nchez-Camacho".

Per¨° en el partit, on gaudeix de molt bona consideraci¨®, no pensen que ell tingu¨¦s res a veure amb aquell cap¨ªtol fosc. "En l¡¯¨¤mbit de la comunicaci¨® li va tocar menjar-s¡¯ho. I va ser dif¨ªcil, perqu¨¨ l¡¯Alicia va actuar molt pel seu compte. Quan ella va tancar l'acord que 'tu m'indemnitzes i tanquem el cas... ' [l'assumpte es va resoldre als tribunals a canvi de 80.000 euros d'indemnitzaci¨® a S¨¢nchez-Camacho], ho va fer en contra del criteri de moltes veus internes com la seva. Ell aleshores va apagar m¨¦s incendis que els que va poder provocar. L¡¯Alicia fa el que li d¨®na la gana en moltes coses", assenyala un profund coneixedor de les din¨¤miques internes del PP catal¨¤. Aquest diari ha tractat diverses vegades sense ¨¨xit de contactar amb Jare?o.

Hi va haver etapes m¨¦s lluminoses. Una de les grans fites del curr¨ªculum de Jare?o ¨¦s la creaci¨® dels Lunnis, un super¨¨xit infantil de TVE que va arribar a cotes d'audi¨¨ncia mai imaginades. El programa, el m¨¦s rendible de la hist¨°ria de la cadena, va permetre despr¨¦s obrir un canal per a nens (Clan) i va generar tota mena de tortuositats comercials. Tanmateix, un jutjat social va dictar que els seus ¨²nics autors van ser Carmina Roig i Dani Cerd¨¢, dos guionistes que havien treballat a Barri S¨¨sam i que havien comen?at a dissenyar el programa (que al principi s¡¯havia d¡¯anomenar Luna lunera, amb refer¨¨ncia a la Balada Triste de Federico Garc¨ªa-Lorca) dos mesos abans que arrib¨¦s Jare?o. Roig, avui jubilada i encara dolguda, rememora aquell assumpte. ¡°El 2003, el director de Sant Cugat em va encarregar un projecte de programa infantil. A mi i a Cerd¨¤. Hi vam treballar el mar? i l¡¯Eladio va entrar el maig. Ja s'havien creat els personatges i tirava endavant. Per¨° ell es va apropiar de l'autoria. Al judici va dir que se li havia acudit la idea un dia jugant amb els seus fills. Aquest programa va donar diners a TVE i jo no en vaig veure ni un duro¡±.