El d¨¨ficit catal¨¤, al 2,7%, ¨¦s el m¨¦s alt de totes les autonomies

El Govern assegura que l'etapa de retallades s'ha acabat i que intentar¨¤ que els propers Pressupostos que elaborin siguin expansius. Per¨° alhora admet que t¨¦ un problema anomenat d¨¨ficit, ¡°insostenible a mitj¨¤ termini¡±, segons admet el vicepresident econ¨°mic, Oriol Junqueras. El l¨ªder republic¨¤, responsable de les finances catalanes des que Junts pel S¨ª governa a Catalunya, es va estrenar al Parlament al febrer donant per fet que el d¨¨ficit p¨²blic de la Generalitat acabaria el 2015 per sobre del 2,13% amb qu¨¨ va acabar l'any passat. Des del seu gabinet esperen que la Intervenci¨® General de l'Estat doni les xifres definitives per con¨¨ixer el resultat final.

Des del seu departament asseguren que aquest desfasament de m¨¦s de 4.000 milions d'euros entre ingressos i despeses el 2015 ¨¦s ali¨¨ als esfor?os que han fet els responsables de les finances de la Generalitat des que la seva tresoreria va comen?ar a patir per falta de recursos. Tancada l'aixeta dels mercats financers, els successius executius han aplicat una tisorada que ha afectat especialment els serveis socials, han intentat privatitzar empreses p¨²bliques i vendre patrimoni per aproximar-se als objectius de d¨¨ficit marcats primers per Brussel¡¤les i redistribu?ts despr¨¦s entre autonomies i municipis pel Ministeri d'Hisenda. Malgrat tot, cap any ha estat possible complir-los. Tampoc el 2015, quan cap comunitat podia superar el 0,7%.

Catalunya triplicar¨¤ aquest percentatge malgrat la millora econ¨°mica i dels ingressos vinculats als tributs (creixement). La Generalitat defensa que els n¨²meros han millorat gr¨¤cies a la seva gesti¨® i que el resultat del 2015 est¨¤ alterat per factures alienes a la seva gesti¨® i que no s¨®n recurrents. Es refereixen als prop de 1.300 milions d'euros que aquest any ha hagut de comptabilitzar com a d¨¨ficit, malgrat que s¨®n obres que es remunten a abans del 2011 i que llavors es van decidir finan?ar mitjan?ant sistemes de finan?ament diferit. Es tracta de carreteres i centres penitenciaris que es va decidir pagar una vegada es finalitzessin o b¨¦ la construcci¨® dels quals est¨¤ vinculada a l'explotaci¨®, per la qual cosa la Generalitat va pagant l'obra amb el temps.

La inclusi¨® d'aquestes partides als comptes del 2015, segons el criteri de la Intervenci¨® General de l'Estat, va obrir una nova batalla a finals de l'any passat entre el Departament d'Economia i el Ministeri d'Hisenda. La Generalitat denunciava que Hisenda coneixia l'exist¨¨ncia d'aquestes factures almenys des del 2013 i que la seva inclusi¨® aquest any era obligada per la nova comptabilitat aplicada per l'Eurostat.

Des del Departament d'Economia sostenen que els queda poca llibertat perqu¨¨ l'Estat s'ha convertit en el seu principal creditor i controla el 95% dels ingressos. Les relacions entre els dos gabinets s¨®n cont¨ªnues, entre altres coses perqu¨¨ la Generalitat necessita per afrontar els pagaments i resistir el seu d¨¨ficit els recursos que arriben a trav¨¦s del Fons de Liquiditat Auton¨°mica. Per aquest any ha sol¡¤licitat 7.520 milions d'euros. D'aquests, 639 milions eren per cobrir el desfasament entre ingressos i despeses p¨²bliques.