Onze escriptors opinen sobre el catal¨¤ i el manifest del biling¨¹isme

Alguns s¨®n catalans, d¡¯altres no per¨° estan establerts a Catalunya; uns escriuen en catal¨¤ i uns altres en castell¨¤. A tots se'ls han plantejat dues preguntes concretes:

1. Qu¨¨ opina del debat obert despr¨¦s del manifest sobre el catal¨¤ del grup Koin¨¦?

2. En la seva opini¨®, quina pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica hauria d'aplicar Catalunya?

Sebasti¨¤ Alzamora

1. El debat sempre ¨¦s positiu, no crec que faci mal parlar de la llengua. Per¨° hi interfereixen q¨¹estions pol¨ªtiques i socials. No ¨¦s nom¨¦s la llengua, tamb¨¦ ¨¦s la socioling¨¹¨ªstica, del paper de la llengua a la societat. Al meu entendre, en una hipot¨¨tica Catalunya independent, el normal seria que castell¨¤ i catal¨¤ fossin cooficials. M¨¦s del 50% dels ciutadans s¨®n castellanoparlants, em semblaria absurd aplicar al castell¨¤ les mateixes restriccions que va patir el catal¨¤. No em puc imaginar una Catalunya monoling¨¹e.

2. Algun ling¨¹ista em dir¨¤ que a Catalunya es parlen 300 lleng¨¹es, per¨° n¡¯hi ha dues que s¨®n predominants. El normal ¨¦s que als serveis p¨²blics es puguin utilitzar les dues lleng¨¹es, sense prejudici per a la llengua del territori, el catal¨¤, i que qualsevol ciutad¨¤ pugui tenir el catal¨¤ com a llengua priorit¨¤ria.

Manuel Baixauli

1. Em produeix perplexitat llegir i sentir tants insults i cr¨ªtiques sobre un text que, excepte alguna frase desafortunada, nom¨¦s exigeix que el catal¨¤ no sigui prescindible per viure a Catalunya. Insults i cr¨ªtiques proferits per gent que calla davant la censura i la repressi¨® del catal¨¤ aplicada a Val¨¨ncia, on no tenim cap mitj¨¤ de comunicaci¨® en la llengua pr¨°pia, on ¨¦s molt dif¨ªcil trobar escola en catal¨¤.

2. La que els experts en llengua, m¨¦s que els pol¨ªtics, decideixin que impulsar¨¤ la recuperaci¨® del catal¨¤ com a llengua necess¨¤ria i asseguri el respecte a totes les altres lleng¨¹es.

Najat El Hachmi

1. Si tenim en compte que el manifest ¨¦s una projecci¨® de futur, ¨¦s l¨ªcit que expressin les inquietuds en relaci¨® a la llengua, per¨° no ho ¨¦s tant fer-ho amb els mateixos t¨°pics de sempre. El m¨¦s molest ¨¦s que se segueixi relacionant els problemes de la llengua catalana amb la immigraci¨® quan, de fet, si no fos per la immigraci¨®, el catal¨¤ tindria molts menys parlants dels que t¨¦ ara.

2. Potser seria interessant obrir un debat seri¨®s sobre el model ling¨¹¨ªstic que volem, per¨° un debat que inclogui totes les veus i millor si ¨¦s despolititzat. Es diu que la immersi¨® t¨¦ un gran consens i jo tamb¨¦ ho percebo aix¨ª, per¨° potser ja fa bastants anys que funciona i es podrien analitzar les seves virtuts i defectes. Tampoc cal oblidar que hi ha altres territoris de parla catalana amb els quals potser valdria la pena unir esfor?os si es vol millorar la salut de la llengua.

Ignacio Mart¨ªnez de Pis¨®n

1. Aquesta ¨¦s la famosa desconnexi¨®: els independentistes han desconnectat de la realitat.

2. No veig cap motiu per no seguir practicant una discriminaci¨® positiva a favor del catal¨¤ amb l'objectiu que acabi havent-hi precisament un biling¨¹isme real.

Rafael Nadal

1. Comparteixo una profunda preocupaci¨® pel futur de la llengua catalana. Segurament els promotors encerten en el pessimisme del diagn¨°stic, per¨° no comparteixo l'an¨¤lisi hist¨°rica sobre la qual se sustenta el manifest.

2. Des d'una perspectiva democr¨¤tica, el pacte sobre la llengua que ve de la transici¨® nom¨¦s pot ser substitu?t per un altre pacte que comprometi tots els sectors de la societat catalana. Mentrestant, esperaria del Govern i de les forces pol¨ªtiques m¨¦s convicci¨® a l'hora de promoure el catal¨¤ en aquells sectors en els quals est¨¤ absent.

Bel Olid

1. Vaig signar el manifest a t¨ªtol personal i tamb¨¦ com a presidenta de la l'Associaci¨® d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). En el debat agrairia menys bilis i m¨¦s arguments, per¨° quan es toquen temes tan sensibles com la llengua ¨¦s d'esperar que hi hagi qui s'exalti o, fins i tot, aprofiti l'ocasi¨® per tergiversar. Ara b¨¦, no podem donar per bones determinades visions, com que defensar el catal¨¤ sigui sectari i, en canvi, atacar-lo sigui normal.

2. Aclarir¨¦ en primer lloc, perqu¨¨ sembla que els que defensem la superviv¨¨ncia del catal¨¤ ens h¨¤gim de justificar, que la meva llengua materna ¨¦s el castell¨¤ i que, com a traductora i escriptora, s¨®c una apassionada de les lleng¨¹es i n¡¯aprenc tantes com puc. El castell¨¤ ¨¦s una llengua que t¨¦ el suport de diversos estats, t¨¦ m¨¦s de 500 milions de parlants i no corre cap perill. El catal¨¤, en canvi, no est¨¤ en aquesta situaci¨® i necessita una protecci¨® especial. No s¨¦ quina ¨¦s la f¨®rmula legal que s'utilitzar¨¤, per¨° ha de recuperar el paper que li correspon socialment com a llengua pr¨°pia de Catalunya.

Santiago Roncagliolo

1. Mai havia vist tantes figures de la llengua que defensin parlar menys lleng¨¹es. Mai havia vist gent del m¨®n de la cultura defensar la ignor¨¤ncia. Em sembla una mostra que els nacionalistes pretenen tornar a la gent tancada i ximple, perqu¨¨ ells mateixos estan orgullosos de ser-ho.

2. Com a pare de fam¨ªlia, vull que els meus fills parlin tots els idiomes que es pugui. Els ser¨¤ ¨²til per trobar feina i per gaudir de m¨¦s cultures, com b¨¦ saben els fills d¡¯Artur Mas i tots els dirigents nacionalistes que poden pagar-se la mateixa educaci¨® que ens volen negar.

M¨¤rius Serra

1. ?s un espectacle poc edificant entre pigmeus, que s¨®n els meus, que volen oblidar la llengua dels watusi, un desig que no comparteixo. Veig la baralla gremial entre socis de ci¨¨ncia mal avinguts: ling¨¹istes i socioling¨¹istes. Em fascina constatar la mis¨¨ria intel¡¤lectual de les reaccions que ha suscitat, les m¨¦s furibundes entre els quals signarien a cegues un manifest similar en defensa del castell¨¤ a Calif¨°rnia. Finalment, un rebot d'aquell ¡°no toca¡± pujolista, dels que diuen que el debat ¨¦s inoport¨². Jo no ho subscric per¨° crec que actua de mirall deformat de prejudicis molt arrelats.

2. No declararia cap llengua oficial en el proc¨¦s constituent de la rep¨²blica catalana per no judicialitzar un debat complex que exigeix flexibilitat i criteri. Refor?aria el suport al catal¨¤ de manera m¨¦s inequ¨ªvoca, tant en l'Administraci¨® com en l'ensenyament.

Isabel-Clara Sim¨®

1. El catal¨¤ s'est¨¤ morint, i el biling¨¹isme el sentenciar¨¤. Volem drets ling¨¹¨ªstics per a tots els parlants, per¨° no volem guetos: el catal¨¤ ens unir¨¤ a tots. Volem que el catal¨¤ i l'aran¨¨s siguin les lleng¨¹es del territori (i en el futur, dels Pa?sos Catalans). Ara b¨¦: a Catalunya no sobra ning¨², tots hi cabem. Som una llengua minorit¨¤ria, per¨° tan digna i ¨²til com totes les altres. Volem recuperar la dignitat.

Milena Tusquets

1. Opino que ¨¦s una ximpleria. Quina altra cosa es pot opinar? Una de les nostres virtuts (dels catalans) ¨¦s el biling¨¹isme. No?

2. Catalunya ¨¦s biling¨¹e. A mi m'agradaria que els joves sortissin de l¡¯escola parlant b¨¦ l¡¯angl¨¨s i franc¨¨s, s¨®n lleng¨¹es que s'ensenyen, per¨° malament. Caldria millorar aix¨°.

Ignacio Vidal-Folch

1. No m'havia adonat que s'hagu¨¦s obert un debat ni m'he molestat a llegir el manifest, encara que el signen subjectes de nivell certament considerable. Per¨° tal vegada imposar el monoling¨¹isme catal¨¤ seria contraproduent per a ells; perqu¨¨ si el castell¨¤ qued¨¦s redu?t a la mateixa consideraci¨® oficial que el panjabi no seria ja vist com una amena?a, i llavors el Poder no tindria excusa per subvencionar els productes dels signants. A aquests, doncs, els conv¨¦ m¨¦s que es mantingui sempre viva la idea victimista que el catal¨¤ est¨¤ amena?at.

2. Qualsevol pare de fam¨ªlia responsable hauria de reclamar per als seus fills la mateixa pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica que les nostres patri¨°tiques classes dirigents ¡ªcomen?ant pels successius presidents de la Generalitat¡ª apliquen als seus fills: escolaritzaci¨® en un col¡¤legi alemany, franc¨¨s o brit¨¤nic, i aix¨ª estalviar-los el handicap de la immersi¨®.