Premi als delators

Han comen?at a cantar. A Val¨¨ncia, Palma o Madrid, els investigats o acusats per corrupci¨® del PP estan comen?ant a entonar a l¡¯un¨ªson el mea culpa, a confessar a les autoritats els negocis de corrupci¨® en qu¨¨ han participat. Ja no es tracta de casos excepcionals. S¨®n molts els que han comen?at a trencar el silenci sota el qual, durant tants anys, navegava a tota m¨¤quina el vaixell del PP, amb la c¨¤rrega pestilent d¡¯interessos econ¨°mics vinculats al seu poder pol¨ªtic. ?s in¨²til dir-ne els noms, perqu¨¨ la llista seria obsoleta dem¨¤. ?s in¨²til que Rajoy digui a Jordi ?vole que la corrupci¨® del PP no ¨¦s sist¨¨mica, que nom¨¦s s¨®n 25 o 50 casos excepcionals. ?s in¨²til que el ministre Fern¨¢ndez D¨ªaz continu? mantenint, perqu¨¨ no s¡¯ha excusat d¡¯haver-ho dit, que ¡°crida l¡¯atenci¨® que les actuacions judicials en mat¨¨ria de corrupci¨® nom¨¦s afectin el PP en un moment pol¨ªtic tan delicat¡±, ja que ell ¡°no creu en la casualitat¡±. I ¨¦s in¨²til perqu¨¨ qui confessa i delata ¨¦s la seva pr¨°pia veu pol¨ªtica, la dels seus companys de partit.

La gent intueix, o sap, que si canten ara ¨¦s per obtenir un avantatge en el proc¨¦s en qu¨¨ estan implicats. I es pregunta si aix¨° ¨¦s legal, si ¨¦s just. Fins al principi del segle XIX a cap pa¨ªs europeu no es premiava el delator, tret dels assumptes excepcionals de tra?ci¨® o relacionats amb l¡¯inter¨¨s directe del monarca. Va ser el fil¨°sof Bentham, paradigma del pensament utilitarista anglosax¨® aplicat a l¡¯¨¤mbit juridicopenal, el primer que va entendre que era preferible ¡°la impunitat d¡¯un dels c¨°mplices que no la de tots¡±. Proposava de premiar el delator perdonant o rebaixant-ne la pena, malgrat el perill que ¡°entre molts criminals, el m¨¦s dolent no nom¨¦s es quedar¨¤ sense c¨¤stig, sin¨® que tamb¨¦ podr¨¤ ser recompensat¡±. Perqu¨¨, en efecte, generalment els que m¨¦s saben del conjunt de les malifetes del grup s¨®n els que m¨¦s amunt estan a l¡¯organitzaci¨®. S¨®n els que poden comprar una llibertat r¨¤pida al millor preu, amb m¨¦s delacions, i m¨¦s substancioses. Al preu d¡¯escapar-se del seu propi vaixell, quan s¡¯enfonsa.

La moderna legislaci¨® premial neix a It¨¤lia el 1978 per estimular amb premis de benevol¨¨ncia penal els pentiti, els penedits, particularment mafiosos. Inicialment la just¨ªcia italiana va ser molt generosa, i va permetre en ocasions, segons la import¨¤ncia de la col¡¤laboraci¨®, no nom¨¦s una simple reducci¨® de la pena, sin¨® fins i tot una remissi¨® total. El sistema de premiar els penedits va ser efica?, per¨° ha estat criticat a It¨¤lia pels seus riscos, per l¡¯encaix processal de les seves informacions, per la dubtosa veracitat dels pentiti, i per la discutible constitucionalitat de la manera d¡¯obtenir les confessions.

A Espanya tamb¨¦ s¡¯ha optat per l¡¯utilitarisme pragm¨¤tic. Fins al 1995 hi havia una circumst¨¤ncia atenuant que permetia rebaixar la pena si el delinq¨¹ent, abans de comen?ar el proc¨¦s, confessava el delicte ¡°per impulsos de penediment espontani¡±. La dimensi¨® moral del penediment va anar perdent valor, de mica en mica. Avui ja ¨¦s indiferent la moralitat del penediment o el moment de la confessi¨®. Es permet fins i tot ¡°confessi¨® tardana¡±, un cop comen?at el judici. Nom¨¦s interessa que el delator faciliti l¡¯activitat policial i judicial, en el moment que sigui, i per la ra¨® que sigui, moral o d¡¯avantatge personal. Naturalment, la primera condici¨® per accedir al benefici penal ¨¦s que el delator confessi la veritat, tota la veritat. No s¡¯hi valen mentides, ocultacions ni insufici¨¨ncies que confonguin el jutge a favor del delator. Per exemple, la famosa confessi¨® de Pujol, autoacusaci¨® falsa amb l¡¯embolic de l¡¯her¨¨ncia paterna, de cap manera no podr¨¤ tenir cap avantatge penal.

El Tribunal Suprem diu que l¡¯avantatge, la bonificaci¨®, dependr¨¤ de la utilitat pr¨¤ctica de la confessi¨®, per a la persecuci¨® millor o m¨¦s r¨¤pida dels altres membres del grup criminal. I tamb¨¦ dependr¨¤ de la import¨¤ncia de les dades confessades, segons la import¨¤ncia dels delictes o dels responsables delatats. El delator o penedit, de tota manera, ser¨¤ condemnat pel delicte confessat, per¨° la bonificaci¨® pot arribar a rebaixar la pena fins a suspendre-la, ¨¦s a dir, fins a ni tan sols entrar a la pres¨®.

Els delators, sense penediment, s¡¯escapen del vaixell venent els seus companys i socis. El vaixell del PP, amb la c¨¤rrega pudent, ha comen?at a naufragar. Per¨° no s¡¯enfonsa perqu¨¨ canten. Canten, nom¨¦s, perqu¨¨ s¡¯ha comen?at a enfonsar.

Jos¨¦ Mar¨ªa Mena va ser fiscal en cap del Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya