¡°Negre de merda, t¡¯enviar¨¦ a l¡¯?frica perqu¨¨ et moris de gana¡±

S¨®n cinc segons per porc. Primer treus els budells, d'uns 20 quilos. Despr¨¦s, amb el ganivet talles el pulm¨® i l¡¯estires amb for?a. S¡¯ha de tallar la llengua i agafar-la amb la m¨¤ esquerra per penjar-la en un ganxo. Si ho fas 10 vegades seguides, notes un pessigolleig als bra?os. Despr¨¦s, a poc a poc, es comencen a paralitzar i, de vegades, les ungles de les mans es van ennegrint fins que cauen. Quan la cad¨¨ncia ¨¦s de 700 porcs per hora, arriba el dia en qu¨¨ no pots moure l'espatlla.

Per a aquest feina s'ha d'estar en forma. I no tenir res millor. Emmanuel Kumi (47 anys) va deixar la fam¨ªlia a Ghana i va creuar l'?frica caminant. Quan va arribar al Marroc, es va embarcar en una pastera rumb a Espanya amb altres compatriotes. Des del 2005 treballa a Esfosa, un dels grans escorxadors de Vic, on pr¨¤cticament nom¨¦s hi ha immigrants, molts dels quals van arribar com l¡¯Emmanuel o van saltar la tanca de Melilla. La proced¨¨ncia canvia per ¨¨poques i conveni¨¨ncia: marroquins, subsaharians, romanesos, polonesos... Ara han arribat indis, com Surjit Singh, i fins alguns xinesos, com Xiao Pin, que s'asseuen en una assemblea improvisada al costat de l'Emmanuel. Denuncien el tracte racista, l'exc¨¦s d'hores i el tracte indigne quan es posen malalts o tenen un accident. Pensen el mateix 20 companys m¨¦s entrevistats per EL PA?S despr¨¦s que fa dues setmanes, per primera vegada, es revoltessin contra els empresaris del sector carni catal¨¤ amb dos dies de vaga.

No va servir de gaire. En lloc de negociar, John Bosco, un company senegal¨¨s de l'Emmanuel, va acabar sacsejat, insultat i amena?at pel seu cap. "Negre de merda, t'enviar¨¦ a l'?frica perqu¨¨ et moris de gana", asseguren diversos testimonis que li va etzibar Josep Ramisa, un dels socis de l'escorxador de porcs Esfosa ¡ªen l'accionariat del qual hi ha Tarradellas¡ª i un dels grans empresaris del sector porc¨ª catal¨¤: els anomenats aristocarnis. Julio Risque, un altre treballador que va participar en la vaga, assegura que Ramisa tamb¨¦ va amena?ar d¡¯engegar-los "quatre trets". El van denunciar als Mossos i el cas est¨¤ pendent de judici. L'empresari, condemnat tamb¨¦ per delictes mediambientals, ha rebutjat parlar amb aquest diari.

El conflicte, denunciat des de fa temps a diaris locals com El 9 Nou o Naci¨® digital, nom¨¦s ¨¦s una petita part del problema social, laboral i mediambiental provocat pel creixement de la ind¨²stria porcina (un 20% des del comen?ament de la crisi) a Catalunya. El negoci ¡ªCatalunya ¨¦s la principal productora d'Espanya, amb el 43% del mercat i uns set milions de porcs¡ª, a mans fa temps de petites empreses familiars, pertany avui a sis o set grans grups que acaparen les granges, el pinso, el transport, els escorxadors i la distribuci¨®. Ja ni tan sols els ramaders no s¨®n amos dels porcs que engreixen i han passat a formar d'un proc¨¦s al qual eufem¨ªsticament anomenen "integraci¨®". Com explica Josep Maria Llopart, pag¨¨s de la zona, la mat¨¨ria primera del pinso ve d'Am¨¨rica, i a Catalunya s'engreixa, es mata i s'envia a l'estranger. "I aqu¨ª ens quedem amb els purins". Els exigus i oscil¡¤lants marges donen per a m¨¦s.

Els escorxadors estan formats gaireb¨¦ ¨ªntegrament per poblaci¨® que amb prou feines parla espanyol i arriba a cada torn en regueres de bicicletes des del barri del Remei de Vic. En alguns, com Le Porc Gourmet (Grup Jorge), un recinte situat a Santa Eug¨¨nia de Berga on es maten uns 14.000 porcs al dia, els empleats estan contractats en r¨¨gim de cooperativistes, un sistema del qual va ser pionera Catalunya i s'ha est¨¨s a tot Espanya. Sona b¨¦, a copropietat. Per¨° cap d'ells no t¨¦ res. Molts guanyen uns 800 euros, dels quals se'ls ha descomptat la quota d'aut¨°noms de 267 euros mensuals, la compra del material amb qu¨¨ treballen, la suma mensual per estar a la cooperativa (50 euros) i el cost de la neteja de la roba de feina. A m¨¦s, poden ser acomiadats d'un dia per l'altre i no tenen representaci¨® sindical.

A l'empara d'aquesta indefensi¨®, algunes m¨¤fies han comerciat amb aquests llocs de treball, tal com explica Said Belkacem, extreballador de Le Porc Gourmet acomiadat a mitjans de febrer per participar en una aturada. "Els caps no crec que n¡¯estiguin assabentats. Per¨° l'encarregat s¨ª que ho sap. Els cobren 500 euros per persona. Si no els pagues no entres. Durant un temps ho feia una dona xinesa que treballava a la triperia i que donava feina a altres compatriotes. Tamb¨¦ hi havia un ghan¨¨s que es deia Patrick que cobrava diners a altres paisans per treballar", assenyala aquest extreballador de Le Porc Gourmet. Segons la seva versi¨®, fins i tot hi va haver una persona de nacionalitat ¨ªndia que es dedicava al mateix i que temps despr¨¦s va acabar assassinada en una baralla.

Jos¨¦ Luis Tolosana, president de la cooperativa Taic (una de les dues que treballa amb Le Porc Gourmet), admet que van rebre fa dos anys den¨²ncies an¨°nimes sobre el tema i que van demanar als treballadors, a trav¨¦s de cartes que havien de firmar, que no ho toleressin i ho denunciessin. En el document, s'advertia als treballadors ¡ªsegons va recomanar la Policia Nacional¡ª que no havien de pagar ning¨² per treballar i que "volien tallar de soca-rel aquests comportaments". Des d'aleshores, assegura, no n'han tornat a tenir const¨¤ncia. Jos¨¦ Miguel Torrecilla, portaveu de l'empresa, justifica el sistema de cooperativa, que utilitza gran part de la ind¨²stria del porc¨ª. "El sistema s'hauria de millorar, per¨° no dep¨¨n de nosaltres com a empresa. El porc puja i baixa molt, i hi ha ¨¨poques de puntes en qu¨¨ es necessita m¨¦s gent. La cooperativa ¨¦s l'¨²nica manera de donar resposta a aquesta demanda. Nosaltres actuem d'acord amb la llei".

El problema transcendeix a l'empresa. L'alcaldessa de Santa Eug¨¨nia, Anna Franquesa, est¨¤ molt preocupada amb la situaci¨®, que ha generat problemes de conviv¨¨ncia al municipi. "Aqu¨ª tenim treballant gent en condicions infrahumanes. I per aix¨° hem anat al Parlament. Estem en una mesa de treball amb sindicats, la Generalitat i C¨¤ritas. El problema ¨¦s que estan emparats per la llei. L'empresari m'ha dit que per a ell ¨¦s complex passar-los a r¨¨gim general perqu¨¨ els suposa una gran p¨¨rdua", explica la regidora.

Aquesta situaci¨® ¨¦s molt coneguda a la comarca. Fa un any, els Mossos d'Esquadra van desarticular en l'operaci¨® Pin-Su una xarxa de tr¨¤nsit i explotaci¨® d'¨¦ssers humans vinculada a Baucells, una de les grans empreses dedicades al porc¨ª a la zona (amb seu al costat de l'escorxador d'Esfosa). En l'operaci¨® es va detenir sis persones, la majoria xinesos, i al cap de personal de l'empresa, tamb¨¦ imputat. La m¨¤fia d'explotaci¨® havia crescut gr¨¤cies al sistema de treball temporal i cobrava a uns 300 compatriotes sumes de fins a 16.000 euros per una feina. El deute contret se'ls anava deduint dels sous raqu¨ªtics. El cas continua en fase d'instrucci¨® en un jutjat de Vic.

Montse Casta?¨¦, del sindicat COS, ¨¦s la presidenta del comit¨¨ d'empresa d'Esfosa i responsable juntament amb el seus companys que surti a la llum el tracte que reben els empleats d'aquestes instal¡¤lacions. Des dels 11 anys que t¨¦ un ganivet a la m¨¤ i un porc a l'altra. Per¨° mai no havia vist una cosa aix¨ª. Segons explica ella i tots els treballadors consultats ¡ªl'empresa no ha volgut contestar a EL PA?S¡ª, quan hi ha algun ferit a la cadena, l'empresa es nega a cridar una ambul¨¤ncia i els obliga a agafar un taxi. A Surjit, indi pare de tres fills, li va passar que despr¨¦s de tenir un greu accident, va haver de tornar caminant a les quatre de la matinada de l'hospital a casa seva. "La precarietat i el racisme s¨®n el problema principal. L'altre dia hi havia un noi de Ghana que caminava encorbat i li vaig demanar a l'encarregat que el substitu¨ªs. Em va contestar: '?s negre i acaba d'arribar, que es mori'".