Mort a la biblioteca

Sacsejo espasm¨°dicament el canell perqu¨¨ el rellotge no se m¡¯aturi; refor?o claus perqu¨¨ els quadres no caiguin a terra; estrenyo rosques esperant que cap llum no s¡¯apagui inopinadament; vigilo el contenidor groc perqu¨¨ qualsevol mal¨¤nima del barri no gosi treure¡¯n una llauna i l¡¯arrossegui pel carrer; l¡¯altre dia vaig perseguir una mosca grossa per la redacci¨® fins que em vaig assegurar que no tenia ales negres, i he prohibit a les visites que vinguin a casa amb cap pe?a vermella. No puc fer res m¨¦s, ja. Estic atent a qualsevol auguri que anunci? si un malalt ho ¨¦s de mort, conven?ut que aquest periodisme d¡¯avui acabar¨¤ amb mi. La nova dalla de la parca s¨®n estad¨ªstiques i corbes sobre les punxades mensuals dels nostres articles a la xarxa. Faig pudor de cad¨¤ver. Ho pressento. A casa em van dir que amb el menjar, els diners i la mort no s¡¯hi juga. Per¨° la cr¨°nica (la n¨°mina) constreny. ¡°Mort per mort, prova la sort¡±, diu el refrany. A doble o res, doncs.

Plugim. Mans gelades. No fa tant de fred, per¨° en tinc. Cementiri de Montju?c, molt d¡¯hora. ¡°Siamo trenta d¡¯una sorte, e trentuno con la morte¡±, em ressona est¨²pidament al cap la can?¨® feixista italiana. ¡°No, ara no hi ha ning¨², almenys que jo hagi vist¡­¡±, fa broma la vigilant de la biblioteca especialitzada en mort i ritus funeraris que ha reobert el tanatori despr¨¦s que l¡¯hagi catalogat el Servei de Documentaci¨® i Acc¨¦s al Coneixement de l¡¯Ajuntament, per incorporar-la a la seva xarxa. Per accedir-hi, cal passar davant la imponent col¡¤lecci¨® de carrosses f¨²nebres del centre. Mare meva!: a la meva fam¨ªlia es creia que si un cotxe de morts s¡¯aturava davant una casa era auguri que aviat hi hauria un mort, i encara pitjor si el cotxe anava buit. Com aquests, esclar...

¡°Consulten coses rares, no els llibres d¡¯hist¨°ria¡±, lamenta l¡¯eixut Manuel Hern¨¢ndez Yllan poc despr¨¦s de creuar l¡¯espessa cortina grisa que separa els carros de la biblioteca, dues taules i sobrietat funer¨¤ria de fusta clara. En el fons, ¨¦s seva. Nascut el 1926 a M¨²rcia, fuster, va acabar el 1961 al Servei Municipal de Pompes F¨²nebres de Barcelona fabricant ta¨¹ts als tallers del carrer de Sep¨²lveda. Hi va arribar un dia un venedor de llibres. ¡°N¡¯hi vaig comprar molts d¡¯hist¨°ria i de l¡¯Extrem Orient, que m¡¯apassionaven; m¡¯hi vaig gastar 5.000 pessetes¡±. I aix¨ª va anar adquirint t¨ªtols, amb un denominador com¨²: que toquessin la mort. ¡°A trav¨¦s de la mort i els seus rituals pots con¨¨ixer la vida¡±, filosofa. Va contagiar la seva passi¨® a l¡¯empresa, que va sufragar les compres. I un cop jubilat, va continuar assessorant: el 1986 Hern¨¢ndez va anar a la Universitat de Barcelona, es va treure una diplomatura i va aconseguir acompanyar, per les habilitats que tenia amb la fusta i el dibuix, algun professor a fer expedicions a Egipte. ¡°Notes l¡¯aire? ?s el d¡¯un ratpenat quan passa mentre excaves¡±, demostra aletejant una m¨¤ ossuda, i recorda com li va caure el peu d¡¯un esquelet embolcallat amb una rica tela que conserva.

Les seves il¡¤lustracions sobre la tomba de Sehu a l¡¯Acr¨°poli Magna comparteixen espai amb tres dels quatre toms de l¡¯espectacular The Temple of King Sethos I at Abydos (1933), la joia d¡¯un excepcional fons de 1.935 llibres. Els m¨¦s consultats per ¡°estudiants i curiosos¡±, segons classifica Hern¨¢ndez els usuaris, s¨®n Juegos funerarios, Poemas l¨²gubres i El gran libro de la magia y la brujer¨ªa. Servidor anava pensant en el m¨ªtic Libro de los muertos egipci, conjurs per preparar-se per a la vida despr¨¦s de la mort, disposat a pagar un rony¨® per algun. Per¨° quan hi vaig donar un cop d¡¯ull va i descobreixo que, si funcion¨¦s, viuria a l¡¯altre m¨®n no pas amb amics i ¨¦ssers estimats, sin¨® amb d¨¦us i divinitats. I d¡¯aquests, en el periodisme, n¡¯hi ha un munt com per suportar-los altre cop en una altra vida. Per aix¨° tempta m¨¦s Le voyage de l¡¯?me dans l¡¯au-del¨¤, o l¡¯Estudio cultural de los verbos de la muerte.

Hern¨¢ndez t¨¦ el seu particular llibre dels morts: un quadern en qu¨¨ anotava, en acurades columnes, ta¨¹ts encarregats, qualitats, mesures i hores invertides. De mitjana, set caixes al dia. ¡°No crec que hi hagi vida despr¨¦s de la mort¡±, conclou despr¨¦s de llegir tant sobre el tema i mentre contempla, ufan¨®s, una Aranya blanca, sobrenom del cotxe funerari blanc del XIX que va ajudar a reconstruir, utilitzat nom¨¦s per a nens, dones solteres i monges. Va precedit, entre d¡¯altres, per l¡¯Estufa, tot envidrat, que va portar les restes de Prat de la Riba. O el Grand Doumont, que va transportar el torero Joselito. O l¡¯Imperial, que el 1986 va encap?alar l¡¯enterrament d¡¯Enrique Tierno Galv¨¢n.

La mort s¨®n detalls: entre les 13 carrosses i sis carruatges d¡¯acompanyament (els tres cotxassos f¨²nebres de motor, Hispano Suiza, Buick i Studebaker, no porten inscripcions) es repeteixen motius com les lletres alfa i omega (inici i fi), rellotges de sorra (tempus fugit), mussols (mort pr¨°xima), pinyes de xiprers (arbre de cementiri), planta d¡¯opi (somni etern¡­). ¡°Cotxe de luxe, n¨²mero u. L¡¯acompanyen el cotxe de respecte i 50 asilats amb espelmes¡±, resa el llibre de tarifes de 1876 de la Casa Provincial de Caritat de Barcelona. Maco: vuit cavalls, per¨° 250 pessetes. A prop, un diorama amb l¡¯orde de la process¨® mortu¨°ria. Lli?¨®: com m¨¦s capellans i orfes, m¨¦s important ¨¦s el mort. ¡°Fins i tot en el morir-se hi ha classes¡±, comenta a la professora una nena de quinze anys del col¡¤legi CIC de Barcelona, de visita.

¡°Abans la mort es vivia amb m¨¦s naturalitat; avui ¨¦s l¡¯¨²nic tab¨² que queda¡±, apunta quan veu que m¡¯he quedat p¨¤l¡¤lid Adri¨¤ Terol, n¨¦t d¡¯Hern¨¢ndez, tercera generaci¨® a la funer¨¤ria, encarregat de portar la biblioteca i guiar entre carrosses i pel passeig de Gr¨¤cia del cementiri: aqu¨ª, el pante¨® dels De la Riva, segon edifici de Barcelona que va tenir ascensor; all¨¤, el dels Ametller, 112 metres quadrats nom¨¦s per a pare i filla; m¨¦s enll¨¤, el dels industrials Olano Iriondo, amb escultura amb bomba Orsini incorporada. S¨ª, ens enduem pors i obsessions fins a la tomba.

Tornem a ser a l¡¯entrada i despr¨¦s de descartar un llapis de Cementiris de Barcelona per m¨¦s Swarovski que sigui (3 euros) o un ¡°mussol de la sort¡±(?) (6 euros), penso que no fa pas tant de temps hauria demanat a casa que somiessin la meva mort per allargar-me set anys l¡¯exist¨¨ncia. Ara que ho medito b¨¦, els dir¨¦ que cliquin aquesta cr¨°nica a Internet: aix¨ª em donaran vides, com a un ninot de videojoc.