Baralles de ling¨¹istes en el fang

Trobo que el m¨¦s assenyat que s¡¯ha dit sobre el manifest del Grup Koin¨¦ s¨®n les paraules seg¨¹ents: ?Voldria dedicar uns mots als sectors m¨¦s exigents de la societat catalanoparlant d¡¯avui, on hi ha els qui perden la paci¨¨ncia davant els fruits migrats de la normalitzaci¨® tal com aquesta es duu a terme entre nosaltres. De moment, donar-los gr¨¤cies. Llur coratge a tots encoratja. Confesso que ens en separa la manera de defensar la llengua ¡ªmolts, la immensa majoria si m¨¦s no, no la defensem com ells¡ª, per¨° tamb¨¦ reconec que ens hi uneixen l¡¯inter¨¨s com¨², l¡¯amor i la passi¨® per la llengua. Personalment considero que els di¨¤legs entre tots dos no s¡¯haurien de trencar mai. Car, qui pot estar segur que el seu cam¨ª ¨¦s el bo i el correcte, entre d¡¯altres que n¡¯hi ha? Qui no t¨¦ quelcom per a rectificar??.

B¨¦, he de dir que faig trampa. El fragment pertany al discurs de cloenda del Segon Congr¨¦s Internacional de la Llengua Catalana, i les paraules s¨®n d¡¯Antoni M. Badia i Margarit. Per¨° ¨¦s tremendament decebedor que un missatge pronunciat ara fa 30 anys tingui una vig¨¨ncia tan evident. Sembla que no ens h¨¤gim mogut, que no h¨¤gim evolucionat, que el cisma obert entre els qui pensen que no anem b¨¦ i els qui pensen que no anem malament estigui permanentment obert. I comen?a a ser aquest un senyal desencisant d¡¯una professi¨® ¡ªla dels ling¨¹istes¡ª que ha fet de l¡¯exhibici¨® de les discrep¨¤ncies una faceta m¨¦s de la pr¨°pia activitat intel¡¤lectual.

No entro en les diatribes hist¨°riques, que ja n¡¯hi va haver a la Renaixen?a quan s¡¯establia el model de llengua liter¨¤ria, ni quan la fixaci¨® ortogr¨¤fica va generar una divisi¨® que va trigar 20 anys a tancar-se. I tampoc en la pol¨¨mica de final dels vuitanta entre heavys i lights, no cal anar tan lluny per sentir una mica de vergonya. El maig del 2014 va ser l¡¯anomenada pol¨¨mica Garolera, arran d¡¯un article del catedr¨¤tic de la Universitat Pompeu Fabra que es lamentava de la degradaci¨® de la llengua als mitjans de comunicaci¨® i que va motivar r¨¨pliques i contrar¨¨pliques de tra? cada cop m¨¦s gruixut. Despr¨¦s, ara fa un any, va apar¨¨ixer el llibre Canvi d¡¯agulles, en qu¨¨ deu ling¨¹istes feien propostes de reforma de la normativa i que va rebre la contundent resposta del Col¡¤lectiu Vallcorba, tamb¨¦ de ling¨¹istes, i de la revista El Temps. I ara aix¨° del manifest Koin¨¦, un text que, de fet, no planteja cap novetat (el rovell de les seves tesis no aporta gaire res respecte de manifestos anteriors i d¡¯articles publicats en els darrers anys) per¨° que, a partir d¡¯una redacci¨® poc feli?, ha servit per ressituar el gremi ling¨¹¨ªstic en la trinxera corresponent.

I els mitjans de comunicaci¨® ho fomenten i en participen, tot mirant de contraposar posicions antit¨¨tiques amb l¡¯excusa de ?fomentar el debat?, en una exhibici¨® de postulats que rarament acaba en cap mena de principi de sintonia. Si hi ha diverg¨¨ncies, millor. No veig els historiadors ni els soci¨°legs barallant-se peri¨°dicament (aviat no ser¨¤ peri¨°dicament, sin¨® constantment) a l¡¯¨¤gora p¨²blica, per¨° amb els ling¨¹istes ens hi hem acostumat, conscients que, si amb la llengua ja s¡¯hi atreveix tothom, imagina¡¯t els professionals de la cosa. El pas seg¨¹ent seran les baralles de ling¨¹istes en el fang.

La llengua no passa pel seu millor moment, si ¨¦s que alguna vegada ha tingut algun bon moment, i l¡¯esfor? per sargir les costures de les darreres pol¨¨miques hauria de ser proporcional a l¡¯energia vessada en l¡¯expressi¨® dels estirabots (pregunta: ?dedicarien els mitjans de comunicaci¨® el mateix espai que han destinat a Koin¨¦ a fi d¡¯elaborar un discurs que persegu¨ªs alguna mena d¡¯entesa al voltant de la llengua?). No me¡¯n faig il¡¤lusions, perqu¨¨ v¨¦nen emocions fortes: la Secci¨® Filol¨°gica ja ha aprovat canvis ¡ªencara no vigents¡ª en l¡¯ortografia, una excusa com una altra per tornar a entaforar els ling¨¹istes a la trinxera.