L¡¯enigma de la casa Gralla

Si la documentaci¨® i les imatges no haguessin conservat la inversemblant hist¨°ria de la casa Gralla, un enorme edifici situat al carrer de la Portaferrissa de Barcelona fins que va ser derrocada el 1856 fruit de l'especulaci¨® immobili¨¤ria, hi hauria persones temptades d'assegurar que la hist¨°ria no ¨¦s veritable i que una de les poques restes que es conserven, el pati g¨°tic instal¡¤lat des del 1996 en una nau industrial, seu de l'empresa de seguretat Prosegur, situada al pol¨ªgon Pedrosa de l'Hospitalet de Llobregat, ¨¦s fals.

Per sort, aquestes imatges i documents han perdurat fins als nostres dies i, amb ells, part de la hist¨°ria d'aquesta casa situada al carrer de la Portaferrisa que va causar admiraci¨® als barcelonins del segle XVI per ser, sin¨® la primera, una de les que va incorporar millor el ric repertori de la ¡°moda romana¡± ¡ªl'estil renaixentista¡ª en la decoraci¨® de les portes i finestres de la fa?ana, malgrat conservar l¡¯organitzaci¨® interior i elements interiors g¨°tics, com el seu impressionant pati d'esvelts arcs apuntats. Vaja, l'estil renaixentista. Tamb¨¦, per als viatgers que des de llavors van visitar la ciutat i que van recollir en les seves cr¨°niques la riquesa de decoraci¨® de l'habitatge. L'exposici¨® La casa Gralla. El periple d'un monument reconstrueix al Museu d¡¯Hist¨°ria de Barcelona (Muhba) la particular hist¨°ria d'aquesta casa, itinerant i viatgera, els diferents intents de muntatge i desmuntatge que va viure al llarg dels segles i planteja molts enigmes, com qui va ser l'autor d'aquesta fa?ana ¨²nica o la possibilitat que les seves pedres es conservin en algun lloc desconegut, ja que van estar a la venda molt temps.

¡°Quan les pedres van ser desmuntades de forma ordenada i numerades una a una va comen?ar un llarg periple que no sabem com va acabar¡±, explica la comiss¨¤ria de la mostra Judith Urbano, del Grup d'Investigaci¨® d¡¯Hist¨°ria, Arquitectura i Disseny de la Universitat Internacional de Catalunya, que mostra per primera vegada el quadern de notes que va fer l'arquitecte Elies Rogent (autor entre d¡¯altres de l'edifici hist¨°ric de la Universitat de Barcelona) sobre la casa el 1856 mentre es duien a terme les tasques de desmuntatge i la col¡¤lecci¨® de vuit dibuixos de la rica ornamentaci¨® de la fa?ana que va fer l'il¡¤lustrador i escen¨°graf Francesc Soler el 1857, donats per perduts durant la Guerra Civil, que es poden veuen per primera vegada.

Com va poder desapar¨¨ixer d¡¯un cop de ploma aquesta impressionant construcci¨®? ¡°A meitat del segle XIX l'extensi¨® de la casa i el seu semiabandonament van fer que estigu¨¦s en el punt de mira dels especuladors immobiliaris del moment. Josep Mart¨ª la va comprar als ducs de Medinaceli, els seus propietaris de llavors, amb la idea d'obrir un carrer que don¨¦s vida a la zona a Portaferrissa i Canuda¡±, explica Urbano, que assenyala que, malgrat la campanya que es va viure a la premsa perqu¨¨ la casa no es derroqu¨¦s, les obres van comen?ar el juliol del 1856 i al desembre conclo?a el desmuntatge de la fa?ana. ¡°En un moment intermedi es va pensar deixar la fa?ana i crear un passatge basar a l'estil dels de Par¨ªs, per¨° el nou amo no ho va acceptar". Les pedres de la casa les va adquirir un ric indi¨¤ de la ciutat, Josep Xifr¨¦ que volia tornar a aixecar-les en uns terrenys que tenia a Sant Mart¨ª de Proven?als (on ara hi ha l¡¯Hospital de Sant Pau). ¡°Una tasca que li va ser encarregada a Rogent que va repartir les pedres comprades en tres llocs de la ciutat: en un local, al claustre de Santa Anna i al baluard de Tallers fins que fossin traslladades al solar on havien de ser aixecades de nou¡±, explica Urbano davant del quadern de Rogent ple de nombres i dibuixos d'al?ats i perspectives fets a llapis.

¡°L'operaci¨® de trasllat, no sabem per qu¨¨, no va ser gens acurada i nom¨¦s es va fer en part. Nom¨¦s es van endur una part de les pedres a Sant Mart¨ª i la resta van quedar oblidades a la disposici¨® de tot aquell que les volgu¨¦s comprar¡±, explica l'experta. El col¡¤leccionista Francesc Santacana va comprar la llinda de l'entrada principal que pot veure's al Museu de l¡¯Enrajolada de Martorell i Miquel Coll el 1867 va adquirir algunes estructures de portes interiors que va incorporar a una propietat seva: l'enorme torre Pallaresa de Santa Coloma de Gramenet, reciclades com a parts de xemeneies, tal com ha pogut comprovar personalment Urbano.

El cas ¨¦s que, tal com explica l'exposici¨® que pot veure's a la capella de Santa ?gata fins al 22 de maig, despr¨¦s de morir Xifr¨¦ la idea de reconstruir la casa a Sant Mart¨ª va quedar en res, sobretot quan el seu fill va posar a la venda la finca, que a poc a poc comen?ava a ser engolida per l'Eixample. En aquest moment, un altre magnat barcelon¨ª es va interessar per aquestes pedres carregades de mala sort: El marqu¨¨s de Brusi les va comprar el 1881 (25 anys despr¨¦s del seu desmuntatge) i les va portar a Sant Gervasi per incorporar-les al seu habitatge, segons un projecte encarregat a August Font (arquitecte objecte d'estudi d¡¯Urbano en la seva tesi doctoral). ¡°La sorpresa va venir quan a l'hora de muntar la fa?ana es va comprovar que tot eren arcs, capitells i columnes i que nom¨¦s s'havia comprat el pati g¨°tic¡±, assenyala Urbano. ¡°De la resta de pedres no se¡¯n sap res. Hi ha qui ha explicat que van servir de farciment de l'escullera del port, per¨° ¨¦s possible que alg¨² les tingui a casa seva de forma inconscient o fins i tot conscient i que no hagi transcendit fins ara¡±, assenyala la historiadora.

I com que aquestes pedres estaven condemnades a no romandre gaire temps al mateix lloc, el 1959 ¡°els Brusi van vendre els terrenys del carrer de Balmes i el pati va viatjar per conservar-lo a un magatzem de Cornell¨¤¡±. I d'aqu¨ª a M¨¤laga. ¡°El 1990 una empresa constructora de Mijas el va comprar per col¡¤locar-lo en un palauet de la Costa del Sol; alguna cosa que sembla que no va acabar prosperant¡±. Cinc anys despr¨¦s el va comprar l'empresari argent¨ª Octavio Mestre que el va tornar a traslladar a Catalunya per reconstruir-lo a la seu de la seva empresa Prosegur situada al pol¨ªgon Pedrosa de l'Hospitalet de Llobregat. I all¨¤ roman des del 1996 en merescut rep¨°s. ¡°De moment¡±, rebla la comiss¨¤ria.