Mans... enlaire

Dues i tres d¨¨cades d¡¯impunitat han tingut, respectivament, els capitosts de Manos Limpias i d¡¯Ausbanc, detinguts finalment la setmana passada per ordre de l¡¯Audi¨¨ncia Nacional. I no em refereixo nom¨¦s ni principalment a la impunitat judicial respecte dels seus presumptes fraus, extorsions i altres pr¨¤ctiques delictives. Al¡¤ludeixo, sobretot, a la impunitat medi¨¤tica, a l¡¯aquiesc¨¨ncia o el silenci pol¨ªtics respecte dels or¨ªgens de tots dos subjectes i de les intencions reals de la seva tasca pretesament justiciera.

En el cas de Miguel Bernad Rem¨®n, els seus antecedents ultradretans eren ben coneguts i, a m¨¦s, verificables amb una simple consulta al BOE: home de confian?a de Blas Pi?ar, va ocupar el n¨²mero 4 en la candidatura per Madrid de Fuerza Nueva en els comicis generals del 1982, va anar de n¨²mero 6 a la llista del Frente Nacional ¡ªnova fa?ana del blaspi?arisme¡ª en les europees del 1987 i va reincidir, aquesta vegada com a n¨²mero 12, en les eleccions a l¡¯Eurocambra del 1989. Fracassat i dissolt aquell partit el 1993, Bernad va decidir perseverar en els mateixos objectius amb uns altres mitjans, a m¨¦s d¡¯adquirir un modus vivendi i un trampol¨ª de notorietat i poder: el 1995 va crear el Colectivo de Funcionarios P¨²blicos Manos Limpias, del qual ha estat des de llavors amo i senyor.

Encara que sigui vint anys m¨¦s jove, l¡¯ultradretanisme de Luis Pineda Salido va ser m¨¦s preco? i, si ¨¦s possible, m¨¦s radical. Membre adolescent (Luispi, es feia dir) del Frente de la Juventud ¡ªun neofeixisme madrileny molt violent, escindit el 1978 de Fuerza Nueva perqu¨¨ era massa ¡°tova¡±¡ª, va arribar a ¡°cap nacional¡± del grup abans que l¡¯arrestessin el 1982, en aplicaci¨® de la llei antiterrorista; i nom¨¦s es va escapar de la pres¨® perqu¨¨ era menor d¡¯edat en el moment de cometre els delictes pels quals va ser condemnat. El 1986, lluny d¡¯haver canviat d¡¯idees, va crear l¡¯Asociaci¨®n de Usuarios de Servicios Bancarios, Ausbanc. Un ultra contra la banca? I per qu¨¨ no? Que potser els Vint-i-set Puntos de la Falange no repudien ¡°el sistema capitalista¡±, no denuncien ¡°els abusos del gran capital financer¡±, no suggereixen la nacionalitzaci¨® del sector?

En qualsevol cas, encara que ni Manos Limpias ¨¦s un sindicat ni Ausbanc ¨¦s una aut¨¨ntica associaci¨® de consumidors, la gran majoria dels mitjans s¡¯han passat lustres atribuint-los mec¨¤nicament aquestes respectables etiquetes, callant o ignorant la filiaci¨® ideol¨°gica de tots dos entramats. M¨¦s encara: durant els llargs anys en qu¨¨ els querellats per Miguel Bernad eren els governants de la Generalitat, o TV3, o Nunca M¨¢is, o la c¨²pula del nacionalisme basc, quan ¡ªper exemple¡ª Manos Limpias va estar a punt de ficar a la pres¨® Juan Mari Atutxa, bona part de l¡¯establishment estatal veia amb discreta satisfacci¨® aquell personatge que li estava fent la feina bruta. La demanda per prevaricaci¨® contra el jutge Garz¨®n, el 2009, va desemmascarar el pseudosindicat, per¨° les posteriors maniobres judicials contra Podem o contra el proc¨¦s catal¨¤ han restablert la seva respectabilitat als ulls de molts.

I fins i tot n¡¯hi ha que veient el paper de Manos Limpias en el cas N¨®os potser s¡¯han pensat que Bernad era un valer¨®s croat contra la corrupci¨®, fins i tot entre la reialesa. Ingenus! El que passa ¨¦s que, deixebles de Blas Pi?ar, ell i els seus amics consideren l¡¯actual monarquia deslegitimada pel perjuri, per la tra?ci¨® als principis del Movimiento, i voldrien liquidar-la.

Un altre dels detinguts divendres passat va ser Francisco Javier Castro-Villaca?as, que no ha de passar desapercebut. Fill i nebot de conspicus jerarques francofalangistes (Antonio i Demetrio Castro Villaca?as), apologeta p¨°stum de Pi?ar a les p¨¤gines d¡¯El Mundo (gener del 2014), aquest ¡°director de comunicaci¨®¡± de Manos Limpias va publicar el 2013 el llibre El fracaso de la monarqu¨ªa, consagrat a denunciar ¡°els errors i l¡¯esgotament del r¨¨gim del 78: el joancarlisme¡±; segons ell, l¡¯origen dels mals presents va ser ¡°la instauraci¨® d¡¯una monarquia d¡¯esquerres [sic] com a f¨®rmula de salvament de la Corona, la tirada i els interessos de la Monarquia a favor de l¡¯esquerra pol¨ªtica i del nacionalisme [sic] per rentar el seu passat franquista¡±. ¡°Dels Borbons no es pot esperar res de bo¡±, ha sentenciat en algun altre f¨°rum.

La infanta Cristina potser ha com¨¨s errors. Per¨° si Manos Limpias la mant¨¦ asseguda al banc dels acusats a Palma, no ¨¦s per purisme moral ¡ªja ha quedat ben clar que no...!¡ª, sin¨® per trencar la cadena borb¨°nica pel punt m¨¦s feble.

Joan B. Culla i Clar¨¤ ¨¦s historiador.