De deb¨° hi ha hagut una adolesc¨¨ncia sense ¡®Els joves¡¯?

Els que ronden els 30 o els 40 de tot Espanya (inclosos els de Catalunya) es van fer un fart de riure recordant el passat amb el llibre Jo vaig fer l¡¯EGB (Plaza & Jan¨¦s). Per¨° els catalans que van ser nens o adolescents entre els anys 70 i els primers 90 (unes quantes generacions) hi trobaven a faltar alguna cosa: no apareixien en Pitus ni la seva colla, ni el Filiprim (de deb¨° els nens no veien el senyor Bachs i el senyor encarregat?), ni l'Oliana Molls, ni Els Pets, ni Els joves (alg¨² creu possible una adolesc¨¨ncia sense en Neil, en Vyvyan, en Mike...?) ni el Vost¨¨ jutja... Calia arreglar un disbarat bibliogr¨¤fic com aquest! L'editorial Ara Llibres ha solucionat el greuge. "Em van proposar escriure un llibre en clau de casa, aprofitant els 25 anys de la s¨¨rie m¨ªtica Bola de drac", explica el guionista televisiu i radiof¨°nic Josep Maria Bunyol. I en va sortir un llibre nost¨¤lgic, ir¨°nic, divertit, tendre i "nostrat": Jo tamb¨¦ veia Bola de drac.

El llibre t¨¦ la tele com a fil conductor, com, de fet, la tenien els nens i els joves de l¡¯¨¨poca. Per¨° no parla nom¨¦s de televisi¨®. Parla de la identitat, de quan "¨¦rem sis milions" (de catalans) i una nena, que es deia Norma, ens ensenyava a estimar i respectar el nostre idioma. Parla de les aventures viscudes (tant les dels esplais d'estiu com les d'en Goku, per exemple). Parla de la inf¨¤ncia a trav¨¦s de les s¨¨ries i els programes. I parla de l'amor, de la m¨²sica, dels diners (b¨¤sicament, els dels concursos o els del Monopoly) i dels esports (i no nom¨¦s del Bar?a!). "Tot el que ens afectava a la vida", comenta l¡¯autor. Res de pol¨ªtica ni d'economia, per favor!

Ben mirat, Bunyol no ens ensenya res. Alguna cosa, s¨ª: que la primera pel¡¤l¨ªcula infantil doblada al catal¨¤ va ser una Ventafocs... txecoslovaca! O que Tom Selleck va ser l¡¯escollit per fer d¡¯Indiana Jones (una versi¨® cinematogr¨¤fica d¡¯Oliana Molls) per¨° estava fent Magnum i llavors el paper va passar a un tal Harrison Ford; o que com m¨¦s tancats tenen els ulls els japonesos, m¨¦s grans els dibuixen a les seves creacions. Per¨° Bunyol es dedica, m¨¦s aviat, a "obrir calaixets de la nostra mem¨°ria": "No he volgut mitificar el passat", explica. "Mai caur¨¦ en el parany de dir all¨° tan t¨ªpic de 'tot era millor...'. Reivindico una ¨¨poca, la meva, per¨° no per ser millor ni pitjor que l'actual". Com Serrat, considera que els seus temps "han estat els ¨²nics". I, com passa als sopars d¡¯amics de la inf¨¤ncia (d¡¯aquests que, gr¨¤cies a Facebook, se celebren de tant en tant), tothom comen?a a recordar¡­ ¡°?s l¡¯equivalent escrit a una conversa nost¨¤lgica en un sopar d¡¯amics. De fet, la llista de temes i personatges que surten al llibre l¡¯hem feta amb amics de tota la vida¡±, reconeix.

Tot i els comentaris sat¨ªrics que esquitxen la narraci¨®, l'autor no ha volgut fer cap mena de cr¨ªtica. "M¨¦s aviat hi ha ironia amb el passat i tamb¨¦ amb el present", diu. "Ara que s¡¯ha obert la veda amb la fam¨ªlia reial..."Era un ingenu fervor mon¨¤rquic que els Borbons no han acabat mai de despertar, escriu, tot parlant de la cavalcada de Reis. Les picades d¡¯ullet a la situaci¨® actual s¨®n constants i, sempre, sense ¨¤nim de ferir. Potser l¡¯¨²nica refer¨¨ncia a la pol¨ªtica (el Pol¨°nia no entra en el temari del llibre, ¨¦s clar) s¨®n aquests comentaris on pilla gaireb¨¦ tothom, des del president Mas fins als pol¨ªtics m¨¦s medi¨¤tics i simp¨¤tics del PP, passant de puntetes per la fam¨ªlia Pujol, pel 23F.

Tot, records i picades d¡¯ull, molt proper i molt ir¨°nic. ¡°He volgut escriure un llibre molt visual, que es llegeixi amb un somriure a la cara¡±, adverteix. I se n¡¯ha sortit: ¡°El Quim Masferrer [presentador d¡¯El foraster ¡ªque tampoc entra al temari¡ª i company de feina de Bunyol] diu que l¡¯hauria titulat Osti, s¨ª!¡±, que ¨¦s el que diu tothom quan obre algun dels calaixos que tenia tancats a la mem¨°ria. El resultat ¨¦s una narraci¨® amena, com si fos parlada... Molt radiof¨°nica (defecte professional, se suposa). Tamb¨¦ ajuden les p¨ªndoles intercalades amb comentaris d¡¯amics de generaci¨® (David Selvas, Santi Mill¨¢n, Toni de la Torre...), amb minimonogr¨¤fics sobre l¡¯Hotel Fawlty, sobre personatges d¡¯El jueves, l¡¯Un, dos, tres, R¨¤dio Cincinnati, La Cubana, La Trinca, Dallas o la fam¨ªlia Bruguera, i, sobretot, amb la transcripci¨® dels textos de can?ons de s¨¨ries, o de grups de l¡¯¨¨poca, amb la intenci¨® de deixar el lector taral¡¤lejant-la unes quantes hores.

Com s¡¯acostuma a dir, l¡¯autor no es mulla a l¡¯hora d¡¯escriure, tot i que t¨¦ uns quants favorits i no t¨¦ problema a citar-los. Si ha de triar cinc programes de televisi¨® que l¡¯han marcat, diu: Filiprim, Oliana Molls, El nan roig, Persones humanes i Vost¨¨ jutja. De personatges es queda amb Pat el carter, Pitus i la seva colla, Cobi, Tintin i Superl¨®pez.

Hi surt de tot. Per¨°, ha quedat alguna cosa al tinter? ¡°Segur que s¨ª¡±, reconeix. ¡°Molta gent troba coses a faltar, per¨° he de dir que, la majoria, fan refer¨¨ncia ja a mitjans dels anys 90¡±. Fora de temari, doncs. Tot i aix¨ª, alguna cosa se li ha escapat: ¡°No he fet refer¨¨ncia a un cl¨¤ssic, el carnet jove i parlo poc de cinema¡±, admet. Per¨° els oblits no donaran per a una segona part del llibre. ¡°En cap cas. La continuaci¨® d¡¯aquest llibre nom¨¦s pot ser la que faci cada lector estirant del fil dels calaixets del record¡±.