Uni¨® es queda sense el seu ¨²ltim diputat

Uni¨® es va convertir el 2015 en un partit extraparlamentari quan no va obtenir cap esc¨® ni al Parlament ni al Congr¨¦s. I ara acaba de perdre el seu c¨¤rrec de m¨¦s rang institucional: l'eurodiputat Francesc Gamb¨²s, que no renunciar¨¤ al seu esc¨®. En una entrevista a l'ag¨¨ncia Efe, Gamb¨²s ha anunciat que posa fi als seus 22 anys de milit¨¤ncia en constatar que "hi ha gent que havia dit que s'apartava de la direcci¨®" per¨° que "vol continuar condicionant la vida del partit i desmuntant els processos de regeneraci¨®' que havien de potenciar la ¡®transpar¨¨ncia¡¯". La den¨²ncia ¨¦s una al¡¤lusi¨® directa a l'entorn de Josep Antoni Duran Lleida, que va dimitir com a president del comit¨¨ de govern despr¨¦s del 20-D.

Amb un deute de 19 milions d'euros, en una situaci¨® de preconcurs de creditors i assetjat pels pagaments que li reclama Converg¨¨ncia, Uni¨® travessa una situaci¨® summament cr¨ªtica tot i que ha decidit tornar-se a presentar nou a les eleccions. Gamb¨²s va comunicar aquest dimarts a la nit al partit la seva ren¨²ncia a la milit¨¤ncia i aquest migdia ha publicat en el seu blog una carta oberta a la milit¨¤ncia en la qual explica les seves raons.

En el document, l'eurodiputat fa un relat de la caiguda d'Uni¨® i expressa el seu neguit en constatar que ¨¦s falsa la voluntat de regenerar el partit "cap a dins i cap a fora" malgrat la marxa de Duran. "No era una oportunitat real perqu¨¨ alguns mantenen i volen mantenir intacta la seva capacitat d'influ¨¨ncia i, el que ¨¦s pitjor, ni tan sols tenen intenci¨® de renunciar al seu estil", assenyala Gamb¨²s. Segons la seva opini¨®, alguns no tenen la m¨ªnima intenci¨® d'esmenar el seu "passat recent" i, malgrat "retirades molt visibles, lloades i aplaudides", volen continuar "desbaratant qualsevol intent de renovar el partit i portar-lo cap endavant, cap al segle XXI".

Gamb¨²s ni tan sols considera que la clau per a la seva marxa sigui la p¨¨ssima situaci¨® econ¨°mica heretada per una manera de fer en els ¨²ltims 20 anys sin¨® que la basa en aquesta falta de regeneraci¨®. No oblida que el partit ha fet la sensaci¨® durant molt temps de ser m¨¦s a prop dels poderosos i allunyat del carrer, que ha semblat "distant" i "arrogant". Amb tot, no renuncia a l'esc¨® perqu¨¨ considera que va ser escollit eurodiputat per la seva defensa, entre altres raons, del dret a decidir i reivindica el resultat de la consulta interna d'Uni¨® a favor d'una negociaci¨® amb l'Estat per¨° renunciant a la secessi¨®.

A l¡¯entrevista pr¨¨via, Gamb¨²s ha defensat que a Uni¨® hi segueix havent un espai pol¨ªtic per al que hauria de representar Uni¨®: "Un centredreta que creu en el dret a decidir, que no rebutja la independ¨¨ncia, per¨° que vol fer les coses amb rigor". Per¨° la seva paci¨¨ncia es va esgotar despr¨¦s que l'assemblea de la federaci¨® del partit a Barcelona, en la qual la candidatura que encap?alava Oriol L¨¢zaro, cap de l'oficina parlament¨¤ria de Gamb¨²s, es va veure desbancada per una altra llista alternativa, articulada a ¨²ltima hora i liderada per ?lex Mir¨®, amb la conniv¨¨ncia de Josep S¨¢nchez Llibre i Manel Silva, dos dels col¡¤laboradors m¨¦s estrets de Duran Lleida. Dins de la candidatura guanyadora, ha dit, hi ha "molt bona gent", per¨° "alguns van rec¨®rrer als tripijocs de sempre" per frustrar una llista unit¨¤ria i poder guanyar l'assemblea, mobilitzant militants a qui "despr¨¦s no se'ls veu en tot l'any".

Malgrat que no ha volgut personalitzar les seves acusacions contra els que "van moure fils" en aquesta assemblea, s¨ª que ha assegurat que hi ha "un conjunt de gent que es resisteix al canvi". "Vaig creure que, amb la retirada de Duran i d'una s¨¨rie de gent que va dir que se n'aniria al mateix temps que ell, s'obria una oportunitat per dur a terme un proc¨¦s de regeneraci¨® de deb¨°, no de maquillatge, que podr¨ªem fer tots junts, sense que impliqu¨¦s l'en¨¨sima crisi a Uni¨®", ha assenyalat. Una vegada constatat que "no tothom est¨¤ alineat amb la regeneraci¨® que fa falta", Gamb¨²s ha decidit anar-se'n del partit, "en part per no generar un conflicte intern que seria letal" per a una formaci¨® en estat cr¨ªtic. "Jo no vaig entrar en pol¨ªtica per barallar-me amb els meus a cada moment", ha raonat.