La longevitat de ¡®La Riera¡¯

En contra de totes les previsions, La Riera de TV3 tindr¨¤ una vuitena temporada. Quan el novembre de l¡¯any passat es va anunciar que aquest any seria la darrera temporada del fullet¨®, el seu director, Esteve Rovira, va manifestar que pensava que era una s¨¤via decisi¨® i que posarien tota l¡¯empenta perqu¨¨ tingu¨¦s un final explosiu. No ¨¦s l¡¯¨²nic a qui ja li semblava b¨¦ aturar la s¨¨rie. El seu creador, David Plana, encara era m¨¦s contundent. L¡¯any 2012, un periodista li preguntava quan s¡¯acabaria i deia: ¡°Jo volia acabar a la tercera temporada de la s¨¨rie. Em van conv¨¨ncer per fer-ne una quarta. Jo mateix vaig veure que fer una temporada m¨¦s encara podia tenir sentit. Amb l¡¯equip i la direcci¨® de la cadena hem acordat fer una cinquena i ¨²ltima temporada que tancar¨¤ totes les trames de la s¨¨rie. Si despr¨¦s TV3 vol fer una sisena temporada jo baixar¨¦ del projecte, ja que no puc seguir amb aquest ritme de vida¡±.

Ni cinc, ni set. De moment, vuit. La q¨¹esti¨® fins i tot va ser motiu d¡¯una entendridora pregunta parlament¨¤ria a la comissi¨® de control (?) dels mitjans audiovisuals per part d¡¯una diputada de Junts pel S¨ª que va manifestar que aquestes telenovel¡¤les ¡°ens acompanyen a les nostres llars¡±. El director de TV3, Jaume Peral, va ser clar. L¡¯¨²nic motiu per mantenir-la ha estat econ¨°mic. A m¨¦s, La Riera d¨®na encara bones xifres d¡¯audi¨¨ncia (22,1%, amb 400.000 televidents) i el que ¨¦s m¨¦s significatiu: al mar? va tenir m¨¦s d¡¯un mili¨® de visualitzacions des d¡¯Internet. Una dada que fa trontollar les tipologies m¨¦s rutin¨¤ries d¡¯espectadors en funci¨® de l¡¯horari d¡¯emissi¨®. A les quatre, despr¨¦s de dinar, t¨¦ un p¨²blic. A la repetici¨® nocturna des del 33, un altre... per¨°, a deshora, des del servei a la carta, segurament que aquest p¨²blic no ¨¦s de les mateixes caracter¨ªstiques. Tot i que no s¡¯ha d¡¯excloure la fatiga. La millor audi¨¨ncia la va tenir la quarta temporada. En l¡¯argumentari de Peral per justificar l¡¯allargament ¡°d¡¯aquest producte d¡¯¨¨xit¡± no va figurar cap al¡¤lusi¨®, ni per gentilesa, a aspectes diguem-ne art¨ªstics.

Que tingui vuit temporades no ¨¦s un problema. La longevitat ¨¦s molt freq¨¹ent en aquesta mena de productes. El cor de la ciutat?en va tenir nou. A ETB, Goenkale (1994-2015) va fer 3.707 programes i 1.854 hores d¡¯ emissi¨®. I va ser la deserci¨® de l¡¯audi¨¨ncia la que va obligar a tancar-la. Per¨° ¨¦s que la BBC fa East Enders des del 1985. Aleshores va ser de les primeres en introduir un dial-a-soap perqu¨¨ qui s¡¯hagu¨¦s perdut el cap¨ªtol pogu¨¦s recuperar la trama amb una trucada de minut i mig.

A TV3 ja tenen la m¨¤ trencada a fer ¡°aquest producte d¡¯¨¨xit¡±

Amb els anys, a La Riera, la cuina de la fonda ha perdut la centralitat que hi tenia. Han aparegut nous espais, com la redacci¨® del diari digital. Tamb¨¦ la maldat dels personatges dolents s¡¯ha modulat. De fet, el top de la dolenteria l¡¯ocupa actualment la L¨ªdia. Fa un parell de setmanes es va emportar tots els llorers de la bestiesa argumental: una periodista l¡¯amena?a de publicar els seus tripijocs, gesticulant amb les mans i assenyalant-la ostensiblement amb el dit...i la L¨ªdia encarrega que li tallin els dits acusadors. Total, que la pobra noia haur¨¤ d¡¯anar a una ortop¨¨dia d¡¯exyakuzes.

Aquesta mena de fulletons, com ha escrit Sergi P¨¤mies, han de superar un problema: acabes perdent empatia amb uns personatges a qui els han passat massa coses per seguir sent cre?bles. Per aix¨° la mortaldat ¨¦s alta. Ara hauran de repensar la futura llista de difunts. Rovira ha anunciat un gramatge superior d¡¯erotisme. Aprofitaran que no entren plenament a l¡¯horari infantil. Conv¨¦ a una s¨¨rie que, fins ara, ha tingut infinitat d¡¯adulteris, rotacions de parelles, desmenjaments (i menjaments) sentimentals dels quals veiem m¨¦s les conseq¨¹¨¨ncies que no pas la seva cocci¨®. Una cosa ¨¦s la cr¨°nica rosa i l¡¯altra, l¡¯erotisme.

No ¨¦s un problema que s¡¯allargui una temporada m¨¦s. Ni dos, ni tres. La gent de La Riera s¨®n parents d¡¯El cor de la ciutat, Nissaga de poder, Poblenou... Les difer¨¨ncies s¨®n accents circumstancials. Personatges m¨¦s menestrals o m¨¦s burgesos, diferents espais protagonistes (un bar, un supermercat...). A TV3 ja tenen la m¨¤ trencada a fer ¡°aquest producte d¡¯¨¨xit¡± amb debilitats pr¨°pies del g¨¨nere (rutines narratives, abund¨¤ncia afeblidora de cl¨ªmax...) per¨°, tamb¨¦, amb bons actors i un repertori argumental que vol anar m¨¦s enll¨¤ dels t¨ªpics interessos d¡¯una telenovel¡¤la.