Passejant amb un zombi

Vod¨², tambors, la nit abrasant entre les canyes, una cerim¨°nia at¨¤vica i salvatge amb balls desenfrenats davant d¡¯altars sinistres, i enmig de les ombres que gaireb¨¦ toquen els p¨¤l¡¤lids dits de la lluna i llepen fugaces les lleng¨¹es de les fogueres, els ulls abismats en el no-res com en un pou, el zombi.

Mare meva, quina por que em fa aquest m¨®n de la bruixeria afroamericana caribenya. Ning¨² no ho ha representat millor que Jacques Tourneur a I walked with a zombie, aqu¨ª Passejant amb un zombi, la pel¡¤l¨ªcula fascinant i aterridora de 1943 que narra la zombificaci¨® d¡¯una dona ben plantada, Jessica Holland, i es mou magistralment entre la incredulitat i all¨° sobrenatural, desplegant entre tots dos un espai estremidor, una terra movedissa, de tenebrosa poesia. Ai, el vod¨².

Quan l¡¯altre dia em va trucar Jaume Oll¨¦ amb prou feines li vaig parar atenci¨®, fins que va dir que havia treballat a Hait¨ª, l¡¯illa fosca. Oll¨¦, especialista en malalties infeccioses i epidemiologia, president d¡¯ACTMON (associaci¨® per a la prevenci¨® i el tractament de la tuberculosi), em va explicar que ha publicat Cr¨®nicas de un m¨¦dico en el mundo (Icaria, segona edici¨® ampliada), un conjunt d¡¯hist¨°ries dels seus trenta anys de professi¨® en llocs del Tercer M¨®n que li ha prologat Eduardo Mendoza. Em sonava tot a literatura benintencionada i humanit¨¤ria. Per a la qual cosa acostumo a anar just de temps. Per¨° llavors em va explicar la hist¨°ria del zombi.

¡°Un pacient, un home, va morir d¡¯una fallada multiorg¨¤nica provocada per una insufici¨¨ncia renal. Jo no el vaig veure morir, per¨° un col¡¤lega nord-americ¨¤ en va firmar el certificat de defunci¨®, i em consta que el paio era mort i ben mort. Doncs al cap d¡¯uns dies tothom em deia que el que veien pel carrer. Viu, o gaireb¨¦. Per pocs minuts que no me¡¯l vaig trobar jo mateix: acabava d¡¯anar-se¡¯n d¡¯un bar en qu¨¨ jo havia entrat. All¨¤ tothom creu en els zombis. ?s l¡¯¨²nic lloc del m¨®n en qu¨¨ als familiars no ¨¦s que no els importi que facis l¡¯aut¨°psia a un mort, sin¨® que t¡¯ho agraeixen efusivament. Fins i tot hi ha moribunds que et diuen: ¡®Quan em mori, tregui-m¡¯ho tot¡¯. Perqu¨¨ no et converteixin en zombi, esclar.¡±

F¨¨iem un caf¨¨ al costat del diari i l¡¯atmosfera va semblar que s¡¯omplia d¡¯efluvis de candombl¨¦ i macumba, fins i tot em va semblar veure a terra, en un rac¨®, un ninot travessat per agulles, per¨° era un tovall¨® de paper arrugat. El cambrer que ens va retirar les tasses perqu¨¨ estigu¨¦ssim m¨¦s c¨°modes era ben b¨¦ igual que el Bar¨® Samedi, l¡¯enterramorts, el loa vod¨² guardi¨¤ dels cementiris. M¡¯ho estava passant pipa. Oll¨¦, del qual s¡¯expliquen aventures com que li van clavar un tret a Mississip¨ª i va tenir un coma cerebral per la mal¨¤ria a Uganda, es va repenjar sobre la taula. ¡°He vist gent que balla sobre les brases sense dolor ni rastre de cremades. I una dona sobre una paret d¡¯espines. Probablement ¨¦s la suggesti¨®, el poder de la ment sobre el cos. Hi ajuden els tambors, el rom...¡±.

Els creients del vod¨² se senten posse?ts, ¡°cavalcats¡±, pels loas, els d¨¦us sincr¨¨tics de divinitats iorubes i sants cat¨°lics que en altres ritus es coneixen com a orishas. A Hait¨ª hi ha veritable p¨¤nic que els bruixots, els bocors, et converteixin en zombi. En el llibre Amanecer vud¨², la formidable recopilaci¨® de relats d¡¯horror i bruixeria afroamericana que va fer Jes¨²s Palacios (Valdemar,1993), i que inclou el relat d¡¯Inez Wallace Yo anduve con un zombi, que va donar peu a la pel¡¤l¨ªcula (despr¨¦s de barrejar la hist¨°ria original amb Jane Eyre) i altres cl¨¤ssics com Zombi blanco, de Vivian Meik, i Madre de serpientes, de Robert Bloch, s¡¯explica que el Codi Penal d¡¯Hait¨ª qualifica d¡¯intent d¡¯assassinat induir un coma let¨¤rgic en una persona amb l¡¯¨²s de qualsevol tipus de subst¨¤ncies. Si despr¨¦s d¡¯haver-li administrat aquestes subst¨¤ncies la persona fos enterrada, continua el text, ¡°el fet ser¨¤ considerat assassinat sense tenir-se en compte el resultat que se¡¯n derivi¡± (el destacat ¨¦s meu).

Vaig comentar amb Oll¨¦ el que em va explicar una vegada l¡¯etnobot¨¤nic Wade Davis que el coup de poudre que es fa servir per zombificar alg¨² (induir-li un estat catal¨¨ptic i despr¨¦s convertir-lo en servent sense voluntat) podia ser la tetradotoxina (TTX) del peix globus o l¡¯estramoni, que es coneix a Hait¨ª precisament com a cocumbre zombie, ¡®cogombre zombi¡¯.

Aleshores Oll¨¦ va comen?ar a parlar-me del doctor i filantrop William Larimer Mellon Jr. i la seva dona, Gwen, que van ser bons amics seus i amb qui va treballar a Hait¨ª curant tuberculosos, entre altres coses. Mellon, d¡¯una fam¨ªlia de milionaris de Pittsburgh, va consagrar la fortuna a muntar i fer funcionar un hospital a Deschapelles, a la vall Artibonite, al nord de Port-au-Prince. Ho va fer despr¨¦s de con¨¨ixer Albert Schweitzer, que va batejar amb el seu nom (i va impulsar) el centre i va estudiar la carrera de metge, als quaranta anys! A mi em va semblar que Mellon i la seva muller, una dona molt bonica, tenien un aire dels protagonistes d¡¯I walked with a zombie, i vaig esperar una hist¨°ria que hi an¨¦s d¡¯acord. Tot i que no hi ha serps verinoses a Hait¨ª, s¨ª que hi ha tar¨¤ntules. Per no dir que Mellon havia estat agent de l¡¯OSS durant la Segona Guerra Mundial. Per¨° Oll¨¦ anava per una altra banda. Em va relatar la incre?ble tasca de la parella. El doctor Mellon es va passar 35 anys a Hait¨ª i va morir al seu propi hospital. Despr¨¦s, en la biografia dels Mellon (Song of Haiti, de Barry Paris, 2000) vaig llegir que la senyora Mellon, tot i que considerava el vod¨² part de la vida quotidiana, no estava d¡¯acord amb un doctor a qui va sentir dir: ¡°Som aqu¨ª per combatre el vod¨²¡±. El va interrompre: ¡°No, som aqu¨ª per lluitar contra la malnutrici¨® i l¡¯analfabetisme. El vod¨² no ¨¦s el nostre enemic, ho s¨®n la mala salut i la mala educaci¨®¡±.

Els Mellon i el seu equip, un membre del qual era Oll¨¦, no van eliminar els zombis, per¨° van eradicar el t¨¨tanus, entre altres miracles, com aconseguir que l¡¯esperan?a de vida a la zona pass¨¦s de 30 a 53 anys. Vaig comen?ar a entendre que la hist¨°ria d¡¯Oll¨¦, el vital, impacient, ca¨°tic Oll¨¦, tan fidel a Montaigne (¡°No faig res sense alegria¡±), era una altra. Les seves aventures eren unes altres. No hi ha herois d¡¯acci¨®, va escriure una vegada Schweitzer, nom¨¦s de ren¨²ncia i sofriment, per¨° pocs s¨®n coneguts, i fins i tot aquests no ho s¨®n per la multitud sin¨® per poques persones. ¡°Picades de serp? Mossegades de lle¨®? Zombis? Oblida-te¡¯n, Jacint. El que amena?a els meus pacients a Hait¨ª, a Djibuti, a Mali, a Eti¨°pia, a Boan¨¦, Odet, Antony, ¨¦s una mis¨¨ria absoluta que els devasta el cos i la ment¡±.

Vaig escoltar les seves hist¨°ries, m¨¦s commovedores encara perqu¨¨ les explicava sense afegir-los dramatisme. I vaig comprendre que, efectivament, abans de despertar-lo amb la sal de la humanitat dels seus relats (¨¦s sabut que els morts vivents no poden ingerir-ne sense prendre consci¨¨ncia del seu estat), Oll¨¦ s¡¯havia passejat amb un zombi: era jo.