Casa Barral tanca

La setmana passada es va saber que l¡¯alcalde de Calafell tanca la Casa Barral perqu¨¨ no t¨¦, addueix, prou personal per mantenir-la oberta al p¨²blic. L¡¯Ajuntament de Calafell t¨¦ un alcalde socialista, que governa amb Ciutadans i el Partit Popular, i l¡¯oposici¨® d¡¯Esquerra Republicana, Converg¨¨ncia i la CUP. Aquest estrall cultural es va acordar en ple, ja que l¡¯organigrama municipal no preveu en la seva estructura l¡¯exist¨¨ncia d¡¯un regidor de Cultura.

Aix¨ª ¨¦s com est¨¤ aquest ajuntament. Amb un alcalde socialista, un ajuntament sense regidoria de Cultura. I un museu emblem¨¤tic sense futur: on es reunien la mem¨°ria col¡¤lectiva i la personal, la mem¨°ria que recollia el passat pesquer del poble i el llegat personal d¡¯un dels homes que m¨¦s ha fet per la cultura, no nom¨¦s a Catalunya sin¨® a tot el territori espanyol.

El primer poble de la costa catalana que vaig con¨¨ixer va ser Calafell. Va ser el 1970. Feia pocs dies que era a Europa. Em vaig posar r¨¤pidament en campanya per aconseguir feina i llegint La Vanguardia em vaig assabentar de l¡¯exist¨¨ncia d¡¯una ag¨¨ncia d¡¯ocupaci¨®. Estava situada a la pla?a de Madrid, exactament on ara hi ha un Decathlon. Vaig emplenar un formulari i al cap de dos dies em van trucar a la pensi¨®. Es tractava d¡¯anar a treballar a un hotel de Calafell. Aix¨ª que ens van traslladar immediatament amb furgoneta fins a l¡¯hotel i una vegada all¨¤, cap a les dues del migdia, ens van portar directament a un menjador. Al mig de la taula brillava una fant¨¤stica paella. ?rem uns deu treballadors de diferents zones d¡¯Espanya i en poc temps ens vam acabar l¡¯arr¨°s, l¡¯amanida, les postres i els caf¨¨s.

M¡¯esperaven hores de treball sense l¨ªmit, un dia de festa a la setmana i unes hores de mar abans de tornar a la feina a la tarda. Tot pintava molt b¨¦. Un sou durant uns mesos, bon menjar i una habitaci¨® compartida entre tres. Sense estar la paella liquidada del tot, el director de l¡¯hotel ens va cridar un per un per tenir una xerrada amb nosaltres. El gerent era un home molt simp¨¤tic. De seguida em va preguntar per la meva experi¨¨ncia com a ajudant de cuina. Li vaig contestar que la meva experi¨¨ncia en aquesta mat¨¨ria era gaireb¨¦ nul¡¤la, per¨° que era d¡¯aprendre r¨¤pid. (En aquesta resposta imprudent vaig aplicar el que havia apr¨¨s d¡¯un professor d¡¯hist¨°ria al batxillerat, que els perses en temps de Cir el Gran exigien als nens que aprenguessin a fer servir l¡¯arc i diguessin sempre la veritat).

Vaig observar que, mentre parl¨¤vem, el gerent no apartava la vista d¡¯un llibre que duia amb mi. Ens vam acomiadar amb una encaixada i mai m¨¦s no el vaig tornar a veure. Quan em disposava a recollir de la furgoneta la maleta per incorporar-me a la feina, imaginant-me un altre ¨¤pat op¨ªpar, el responsable de l¡¯ag¨¨ncia em cridar a part i em va dir, tu no et quedes, tornes a Barcelona.

Ja a la furgoneta, es va dirigir a mi amb f¨²ria, que qui em creia que era, que qu¨¨ era aix¨° que deia que continuaria estudiant i estupideses per l¡¯estil, ¡°a veure si et queda clar, xaval, per fregar cassoles no necessites llegir, ni estudiar ni altres collonades; la propera vegada, si et pregunten, tu ets un as per treure tota la merda que et posin per netejar, et queda clar?¡± I tant que em va quedar clar. Al cap de pocs dies em va col¡¤locar en un restaurant del carrer Enten?a, La Font del bosc, especialitzat en paelles.

Exactament quatre anys m¨¦s tard vaig comen?ar a treballar per a Barral Editores, com a corrector de proves. Amb Carlos Barral no vaig parlar-hi mai. Per¨° el veia per l¡¯editorial. Alguna vegada el vaig veure xerrar amb Jaime Gil de Biedma, que recitava a viva veu poemes d¡¯Eliot en angl¨¨s. D¡¯altres, amb Edmundo de Ory. I si no recordo malament, un mat¨ª el vaig veure xerrar amb un dels grans poetes llatinoamericans, Roberto Juarroz.

La segona vegada que vaig visitar Calafell em vaig dir que aquella vegada ning¨² no em tornaria a Barcelona. Carlos Barral ja havia mort. Em vaig instal¡¤lar uns dies a un hotel amb pensi¨® completa. Passejava i seia en una terrassa a llegir a prop de casa seva, el museu que un alcalde socialista tancar¨¤ a partir de juny. Un dia hi vaig entrar i vaig rec¨®rrer les seves depend¨¨ncies. Entre les fotos, hi havia un retrat seu. Al marge de la seva afilada intel¡¤lig¨¨ncia i la seva posa principesca, em va quedar gravada per sempre la mirada d¡¯un home gener¨®s.

J. Ernesto Ayala-Dip ¨¦s cr¨ªtic literari.